Publicat 31/01/2022 07:24

El Govern rebutja la població ajustada i defensa que aspira a una "sobirania fiscal plena"

Archivo - El president de la Generalitat, Pere Aragons, i el conseller Jaume Giró.
David Zorrakino - Europa Press - Arxiu

L'Executiu catal va enviar el divendres un document de 10 pgines a Hisenda a títol opinatiu

BARCELONA, 31 gen. (EUROPA PRESS) -

El Govern ha presentat un document opinatiu davant del Ministeri d'Hisenda en el qual rebutja el concepte de població ajustada i defensa que "aspira i treballa per aconseguir una sobirania fiscal plena", segons ha pogut confirmar Europa Press.

L'Executiu catal va traslladar aquestes idees divendres passat en un document de 10 pgines, en el qual assegura que mentre no s'aconsegueixi aquesta sobirania ha d'atendre la sollicitud d'expressar la seva opinió sobre les propostes relacionades amb el model de finanament que impulsa el Govern central, han avanat 'TV3' i 'La Vanguardia' aquest diumenge.

En concret, considera que plantejar la revisió del sistema de finanament a partir d'una proposta sobre la població ajustada du implícit un model de repartiment de recursos, en lloc d'un model d'autonomia financera, la qual cosa veu "molt rellevant" per millorar el sistema de finanament.

En el document, signat pel conseller d'Economia i Hisenda de la Generalitat, Jaume Giró, s'adverteix que iniciar la revisió del model de finanament amb una proposta sobre la població ajustada indica que el model global que es proposar "no millorar l'autonomia financera de les comunitats autnomes".

"S'entreveu un model en el qual prevaldran les necessitats de despesa en lloc de considerar com a primordial la capacitat tributria de la qual disposa cada comunitat autnoma. Un model de finanament basat en necessitats ens allunya dels models de finanament dels pasos federals més desenvolupats", recull el text.

VARIABLES "POC ROBUSTES"

També sosté que la forma com s'aproxima a les necessitats de despesa tampoc resulta adequada perqu introdueix, per exemple, "variables correctives poc robustes tcnicament", mentre que en deixa fora altres que poden tenir una relació directa amb les necessitats amb especial incidncia a Catalunya.

En concret, el Govern catal no veu prou justificació per a la incorporació de les dues noves variables correctives: la despoblació i els costos fixos; en el primer cas considera que hauria d'abordar-se fora del model de finanament mitjanant polítiques públiques, i en el segon, no veu arguments suficients per a incloure'ls.

Per aix, creu que l'Informe del Grup de Treball sobre el clcul de la població ajustada rems el passat 3 de desembre de 2021 pel Govern espanyol "no és prpiament una proposta de reforma del sistema de finanament", sinó que només presenta una proposta sobre un dels seus elements, precisament el que hauria de plantejar-se en darrer lloc.

FASES DEL SISTEMA DE FINANAMENT

L'Executiu catal opina que primer caldria valorar si s'ha produt un desequilibri vertical entre els recursos de l'Estat i de les comunitats, per després decidir quins són els impostos assignats a les comunitats que formaran part de la seva cistella d'impostos.

"En aquest sentit, i a partir de la necessria correcció del desequilibri vertical, ha de decidir-se si cal modificar la cistella d'impostos de les comunitats. En aquest punt hauria d'analitzar-se també la necessitat d'incrementar la capacitat normativa sobre figures tributries i assignar a les comunitats un paper rellevant en la gestió d'aquests impostos", recull el document.

Finalment, considera que s'hauria de valorar quin és el sistema d'anivellació necessari perqu cap comunitat hagi d'aplicar una pressió fiscal superior, per poder proveir d'un nivell de serveis públics similar: "És en aquest últim punt on entra en joc el clcul de l'indicador de necessitats, en aquest cas, la població ajustada".

POBLACIÓ

Per millorar el sistema de finanament, la Generalitat creu que la variable més simple i senzilla és la població, que en tot cas "podria corregir-se" pel diferencial de preus que hi ha entre les diferents comunitats.

Assegura que aquest indicador "sí que reflecteix les necessitats de despesa", ats que la població en general és la que rep els serveis autonmics i el nivell de preus indica les diferncies de poder adquisitiu.

El mateix 3 de desembre de l'any passat, el Govern ja va assegurar que veia difícil que la "infrafinanciació i el dficit fiscal" es puguin corregir amb un nou model de finanament autonmic i va advertir Hisenda que el concepte de població ajustada no s'ajusta a la realitat de Catalunya.

Contingut patrocinat