Eleva les estimacions sobre el creixement de l'ocupació dues dcimes, fins al 2,3% el 2019 i el 2% el 2020, respectivament
MADRID, 15 oct. (EUROPA PRESS) -
El Govern espanyol ha rems a la Comissió Europea el Pla Pressupostari 2020, amb un quadre macroeconmic en el qual abaixa una dcima les previsions de creixement del PIB per aquest any i el vinent, fins a situar-les en el 2,1% i l'1,8%, respectivament.
Segons han explicat els ministeris d'Economia i Hisenda, aquesta modificació es deu "gairebé íntegrament" a la revisió estadística de la Comptabilitat Nacional Anual que ha dut a terme l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que suposa una rebaixa del creixement del PIB en el període 2016-2018.
Tot i la rebaixa de les previsions sobre el creixement econmic, l'executiu ha millorat dues dcimes les estimacions sobre el creixement de l'ocupació a temps complet: el 2019 creixer un 2,3%, davant del 2,1% anterior, i el 2020 augmentar un 2%, en contrast amb l'1,8% que es va estimar inicialment. Les que no canvien són les taxes de desocupació previstes per aquest any (13,8%) i el vinent (12,3%).
El Govern espanyol ha subratllat que l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) ha avalat aquestes previsions de l'escenari macroeconmic.
Els ministeris d'Economia i Hisenda han ressaltat en un comunicat conjunt que el nou quadre macroeconmic "plasma la solidesa de l'economia espanyola". "Tot i l'alentiment provocat per factors externs i la incertesa de carcter internacional, Espanya continua creixent per sobre de la mitjana de la zona euro i a més ho fa de manera més sanejada amb la reducció continuada del dficit i del deute públics", afirma.
Quant a la composició del creixement, el Govern central calcula que la demanda interna aportar al PIB 1,5 punts el 2019 i 1,6 punts el 2020, mentre que la demanda externa millorar la contribució a 0,6 punts aquest any i a 0,2 punts el vinent.
Aquest comportament, assenyala, es reflectir en el saldo de la balana de pagaments per compte corrent, que espera que se situ en l'1,8% i en l'1,6% del PIB el 2019 i el 2020, respectivament, la qual cosa permetr que la capacitat de finanament de l'economia espanyola es mantingui per sobre del 2% del PIB aquest any i el vinent.
PUGEN LES PENSIONS I EL SOU DELS FUNCIONARIS
El Pla Pressupostari preveu un escenari inercial, que no inclou mesures d'ingressos addicionals, i recull una revaloració de les pensions del 0,9% pel 2020 "amb l'objectiu de mantenir el poder adquisitiu dels pensionistes".
Així mateix, el Pla inclou l'increment salarial del 2% per als treballadors públics pactat amb els sindicats pel 2020. En concret, el que es va acordar va ser una pujada fixa del sou dels funcionaris del 2%, més una variable vinculada al creixement del PIB.
DFICIT PÚBLIC DEL 2% EL 2019
Quant a la consolidació fiscal, el Govern espanyol manté la seva previsió de dficit públic en el 2% per aquest any, després de tancar en el 2,5% el 2018 i sortir del procediment de dficit excessiu de la UE, en el qual Espanya es trobava des del 2009.
"La previsió pel 2020 del dficit públic es basa en un escenari inercial que no inclou cap mesura addicional de carcter tributari", indiquen Economia i Hisenda. En aquest context, el dficit se situaria en l'1,7% del PIB el 2020, la qual cosa suposaria sis dcimes més del que s'estima en el quadre macroeconmic anterior.
En qualsevol cas, els departaments que dirigeixen en funcions Nadia Calviño i María Jesús Montero han ressaltat que la intenció del Govern de Sánchez és presentar quan "sigui possible" un Pla Pressupostari actualitzat amb l'orientació fiscal ja comunicada en documents anteriors.
L'executiu calcula que els ingressos públics se situaran el 2020 en el 39,6% del PIB, fins aconseguir els 512.032 milions d'euros. En un escenari de polítiques constants l'estimació és que els ingressos tributaris registrin un creixement del 4,8%.
Per la seva banda, el supervit del saldo pressupostari primari (sense interessos del deute) es preveu que se situar en el 0,4% el 2020, el doble que el 2019, una millora que, segons el Govern espanyol, "permetr avanar en la reducció del deute públic".
