Vol que sigui una reivindicació de la pluralitat i la convivència a Catalunya
BARCELONA, 1 set. (EUROPA PRESS) -
El Govern de la Generalitat ha anunciat aquest dimarts el cartell i els actes que organitzarà aquest any de cara a la Diada Nacional de Catalunya, el proper 11 de setembre, que tindran com a eix central la commemoració del 50 aniversari de la celebració de la Diada a Sant Boi de Llobregat (Barcelona) en 1976, la primera commemoració de la Diada després del franquisme.
"El Govern vol recuperar la força i l'esperit d'aquest moment", ha sostingut la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu de la Generalitat, Sílvia Paneque, en roda de premsa.
Ha puntualitzat que no es tracta d'una mirada nostàlgica o arqueològica al passat, sinó que es busca establir un diàleg entre aquest moment i aquest esperit: "Amb el nostre present i sobretot amb la projecció cap al futur".
També ha dit que la unitat de Catalunya ha estat clau en els moments més foscos de la seva història, però que és "una unitat que no ha de confondre's amb uniformitat", sinó que es basa en la convivència plural, pacífica, basada en les llibertats, el diàleg i el respecte al diferent.
La campanya de la Generalitat, més enllà de l'efemèride, destaca la identitat de Catalunya com "un projecte compartit, on la diversitat es transforma en convivència i la pluralitat en una força que suma" gràcies a la complicitat, cohesió i compromís democràtic de la societat catalana.
ACTES INSTITUCIONALS
Els actes de la Diada s'iniciaran aquest any el dimecres 9 a Sant Boi de Llobregat (Barcelona), que amb motiu del 50 aniversari de la primera manifestació per la Diada després del franquisme a Catalunya, que es va produir en aquest municipi, acollirà un acte de commemoració d'aquesta efemèride.
Dijous, Illa pronunciarà el tradicional missatge institucional des del Palau de la Generalitat, que s'emetrà per TV3 i Catalunya Ràdio a les 21 hores, i el divendres arrencarà la celebració de la Diada amb la tradicional ofrena floral davant del monument de Rafael Casanova a Barcelona, que encapçalarà el president, Salvador Illa, junt amb diversos membres del Govern.
Finalment, a les 20 hores donarà començament l'acte central de la Diada en el Teatre Nacional de Catalunya (TNC), on s'homenatjarà també el 50 aniversari de la primera Diada, que serà l'eix central de l'acte institucional.
Es destacarà la importància de la unitat d'acció de la societat catalana en l'avanç de Catalunya "malgrat les diferències d'un país plural", i també s'homenatjaran commemoracions destacades com l'any Gaudí, i efemèrides del naixement i mort de Josep Irla i Clementina Arderiu, i la defunció aquest any de Josep Vallverdú.
Participaran diversos artistes com la ballarina Lorena Noguera i els músics Joan Dausà, Sopa de Cabra, Alosa, Andrea Motis, Naïm Smaili, Monique, Xarim Aresté, Maria Callís, Pepa Plana, Guillem Roma, Rauxa Cia, Jordi Corominas, Encantades, la Colla Sardanista Mare Nostrum de Barcelona, la Cobla Lluïsos de Taradell, el Cor de Teatre i la Coral Renaixença.
LA DIADA A EXTREMADURA
Més enllà d'aquests actes, la Generalitat organitza la celebració de la Diada durant l'11 de setembre i els dies previs i posteriors en les delegacions territorials i en les delegacions a l'exterior.
Aquest any, a més, es traslladarà l'acte de la Generalitat a Madrid a Extremadura els dies 16 i 17 de setembre, i posteriorment cada any a una comunitat autònoma diferent.
L'objectiu, ha dit Paneque, és "posar en valor aquests vincles, aquesta capacitat i voluntat d'integració que van tenir tots els extremenys que van arribar a Catalunya" i la capacitat d'acolliment dels catalans.
EMPREMTES DACTILARS
El cartell de la Diada d'aquest any busca reflectir la idea de la suma d'individualitats per a la construcció de la identitat col·lectiva de Catalunya.
La proposta guanyadora ha estat la de l'il·lustrador i dissenyador Javier Jaén, que sobre un fons groc es construeix a través de centenars d'empremtes dactilars en color vermell, de diferents grandàries i formes, que simbolitza la suma d'individualitats per a la construcció col·lectiva.
Aquestes petjades representen, segons ha explicat la consellera, com la suma de la diferència pot conformar un col·lectiu i una unitat: "És una imatge, per tant, que vol representar a aquesta ciutadania diversa, amb diferents sensibilitats, però que és capaç de navegar de manera unida en una sola adreça".
