El pla busca renaturalizar i protegir de forma coordinada el litoral
BARCELONA, 15 febr. (EUROPA PRESS) -
La consellera de Territori de la Generalitat, Sílvia Paneque, ha presentat aquest diumenge el document d'objectius i propòsits per al futur Pla de protecció i ordenació del litoral (PPOL), que afectarà a un total de 91 municipis de Catalunya, i que s'obre ara a consulta de la ciutadania, administracions i agents interessats amb previsió d'aprovar-se en 2028.
Ho ha explicat en un acte en l'Espai les Madrigueres de El Vendrell (Tarragona), on ha explicat que el PPOL neix per garantir "una gestió integrada de la franja litoral catalana", incloent aigües territorials, platges i primera línia de costa terrestre, informa la Conselleria en un comunicat.
PROTEGIR I RENATURALIZAR
Els objectius del pla passen per protegir i renaturalizar el màxim possible l'àmbit del litoral català, impulsar un model de gestió de costa que abordi els reptes generats pel canvi climàtic i garantir l'activitat econòmica de la zona, han explicat fonts del departament.
A més, el pla busca coordinar les diferents competències de les administracions entorn del litoral, que es divideixen entre el Govern central, el Govern de la Generalitat i els municipis, un marc competencial actualment "confús", i advoca per una estratègia conjunta que compti amb tots els actors implicats.
"És una política pública sense precedents a Catalunya perquè abastarà simultàniament l'àmbit terrestre i el marí i abordarà la gestió del litoral des dels usos i activitats econòmiques, l'adaptació al canvi climàtic, la regeneració d'ecosistemes i paisatges, i la millora de la gobernança", en paraules de Paneque.
El pla estableix un marc d'actuació que podria afectar a 70 municipis de costa i 21 municipis d'interior, i comprendrà tota la costa catalana, 22,2 quilòmetres mar endins des de la mateixa i 1 quilòmetre terra endins, els espais de domini públic en tots dos sentits.
OBJECTIUS I INSTRUMENTS
Així, el document presentat aquest diumenge estableix 5 objectius a abordar, que són reduir progressivament els riscos naturals relacionats amb el canvi climàtic; recuperar paisatges i ecosistemes costaners; compatibilitzar l'activitat econòmica, social i cultural amb la conservació; fer més efectiva, transparent i participativa la governabilitat del litoral, i assegurar la generació i difusió del coneixement.
Sobre la base d'aquests, el text presentat per Paneque estableix 12 instruments per impulsar les mesures i accions del pla, no de forma concreta --aquestes es definiran més endavant sobre la base de les característiques i necessitats de cada municipi, insisteixen des del departament-- sinó com una forma que faciliti la materialització dels objectius.
Aquests inclouen, per exemple, l'actualització del catàleg de classificació de trams de platges i costa, la creació d'una xarxa de protecció i restauració de la infraestructura verda del litoral o la posada en marxa d'una metodologia d'avaluació de les actuacions en el litoral.
Així, serà al llarg de l'elaboració del pla que es concretarà cap a quin escenari tendeix cada municipi i com es tradueix això en la gestió quotidiana del litoral i les decisions i accions a emprendre.
EL CAS DEL VENDRELL
La consellera ha apuntat que el projecte dels Madrigueres és un exemple dels usos que pot tenir el PPOL: "És un projecte de restauració, dels pocs que tenen una continuïtat des de l'interior des de la costa".
Es tracta de l'únic espai del litoral de la zona del Penedès que no ha estat urbanitzat, i una de les poques zones humides litorals que queden entre els deltes de l'Ebre i el Llobregat.
L'actuació està destinada a recuperar els valors naturals i paisatgístics de l'espai, d'unes 30 hectàrees de superfície, amb un elevat potencial ambiental i que havia sofert "un procés continuat de degradació".
CALENDARI I TEMPORALITAT
El document està disponible des d'aquest diumenge al portal de participació ciutadana de la Generalitat, a través del com ciutadans, administracions com els municipis o agents interessats poden presentar les seves propostes.
Segons el calendari previst, després de la consulta pública es durà a terme un procés participatiu obert --amb grups de treball, una comissió mixta entre l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Generalitat o una comissió de seguiment--, i una aprovació inicial prevista per 2027, amb l'objectiu que el pla final sigui aprovat un any més tard.
El text resultant, explica el Departament de Territori, vol ser un full de ruta consensuat que guiï el model de gestió de la costa catalana fins a l'any 2100.
ESCENARIS DE FUTUR
El document proposa 5 escenaris de futur possibles, que inclouen la transformació del litoral en els casos que sigui necessari per garantir els usos i presència de les persones, la recuperació i renaturalització del paisatge en favor de la naturalesa o una combinació per la qual s'alliberin espais ara ocupats per l'home i delimitar uns altres per a l'activitat humana.
Els altres dos escenaris plantejats pel document inicial són el d'un litoral "elàstic", pel qual es promouen espais d'ús mixt entre naturalesa i societat alternant les funcions i un litoral regeneratiu, pel qual l'activitat humana en el mateix estigués ja pensada per regenerar la naturalesa.
NATURALESA DEL PLA
L'objectiu del Govern passa per crear un pla amb una doble naturalesa, tant jurídica, en tant que és un pla director urbanístic, com a sectorial del litoral i d'ordenació.
Això generarà, per tant, que algunes de les disposicions seran d'obligat compliment, mentre que unes altres podran ser recomanacions, per poder conviure així amb les ordenacions que ja estan en marxa en el litoral i coordinar-se amb els instruments existents, insisteixen fonts del departament.
En el cas de la ciutat de Barcelona, el futur pla preveu un règim especial per a la capital catalana per les competències especials que emanen de la Carta Municipal.
