MADRID, 21 oct. (EUROPA PRESS) -
El Govern central ha preparat un document d'onze folis en els quals motiva l'aplicació de l'article 155 de la Constitució en el fet que la Generalitat de Catalunya ha engegat una secessió "amb desobediència rebel i sistemàtica", que afecta de manera "greu" a l'interès general d'Espanya.
A més, i després de constatar l'"incompliment manifest, contumaç i deliberat" dels preceptes legals i dels pronunciaments i requeriments del Tribunal Constitucional per part de les màximes institucions governatives catalanes i parlamentàries.
Per això, el Govern central considera que concorren els dos supòsits pels quals es pot aplicar l'article 155: l'incompliment de les obligacions que imposen la Constitució i les lleis i l'actuació que atempta "greument" contra l'interès general d'Espanya.
Sobre el primer dels incompliments, el document inclou les sentències i actuacions que ha anat emetent el Tribunal Constitucional des de l'any 2014, "anul·lant l'anomenat procés secessionista" i requerint a les autoritats catalanes perquè actuessin amb respecte al marc constitucional i estatutari.
El Govern afegeix que, malgrat tots aquests pronunciaments, les institucions de la Generalitat han continuat amb "la seva deriva secessionista", fent "cas omís" a les resolucions del TC i cita "especialment" les lleis aprovades pel Parlament els dies 6 i 7 de setembre, la Llei del Referèndum i la de Transitorietat Jurídica, suspeses ambdues pel TC i ja anul·lada la primera d'elles.
EL FULL DE RUTA: "IMPOSAR REFERÈNDUM IL·LEGAL"
Recorda, a més, que en l'aprovació d'aquestes lleis es "van ometre totes les garanties democràtiques i es van fer contra el criteri del Lletrat Major de la Cambra, del Secretari General i del Consell de Garanties Estatutàries.
El text assenyala que als debats es "va desvetllar" el full de ruta del procés secessionista consistent en "tractar d'imposar ("referèndum sí o sí") la convocatòria il·legal d'un suposat referèndum d'autodeterminació" i amb la finalitat d'adoptar posteriorment la declaració d'independència.
El document cita la "jurisprudència reiterada" del Tribunal Constitucional constatant la voluntat de "ruptura del marc constitucional" en pretendre situar la comunitat autònoma de Catalunya com a "ens sobirà" i no sotmès a la Constitució espanyola de 1978 ni a l'Estatut d'autonomia.
INTENTEN TRENCAR EL MODEL AUTONÒMIC I MENYSCABAR LA SOBIRANIA
"Una manifesta negació de tot l'ordre constitucional en el seu conjunt ja que que intenta ni més ni menys que fer fallida els principis constitucionals d'unitat, igualtat i respecte a la Llei, trencar el model autonòmic espanyol, així com menyscabar la sobirania nacional que resideix en el conjunt del poble espanyol", resumeix el text.
A tot això, afegeix el document, se suma el fet que el president de la Generalitat va reiterar, en la seva contestació al requeriment formulat per Mariano Rajoy, la declaració efectuada en la seva compareixença del 10 d'octubre en el Parlament, afirmant que "el poble de Catalunya, el dia 1 d'octubre, va decidir la independència en un referèndum amb l'aval d'un elevat percentatge dels electors".
DETERIORACIÓ SOCIAL I ECONÒMICA
Per tot això, el Govern d'Espanya considera que la Generalitat catalana no només ha incomplit les obligacions constitucionals concretes, sinó que la seva actuació ha afectat "greument a l'interès general d'Espanya".
En referència a aquest segon motiu per aplicar el 155, l'Executiu explica a manera d'exemple "que les pretensions secessionistes estan motivant ja una seriosa deterioració del benestar social i econòmic a Catalunya", havent provocat "una progressiva fractura" i una posada en "risc de les condicions pel creixement econòmic".
En aquest sentit, cita el trasllat de domicilis socials d'importants empreses catalanes --sis de les set de l'Ibex-35--, el dany a l'activitat turística i, en l'àmbit industrial, una disminució en el nombre de comandes d'automòbils, mentre que en el comerç interior s'observa una baixada de les vendes en grans superfícies.
VOLUNTAT DE PERSISTIR EN LA SECESSIÓ
El Govern espanyol també inclou en aquest document el requeriment que Mariano Rajoy va formular a Carles Puigdemont el passat 11 d'octubre i les respostes d'aquest, que fan concloure a l'Executiu que existeix una "deliberada voluntat de persistir en la secessió d'Espanya i atemptar de manera flagrant contra la sobirania nacional del poble espanyol, i la integritat territorial de l'Estat", els pilars bàsics de la Constitució espanyola.
Assenyalen, en aquest sentit, que Puigdemont no va donar una resposta afirmativa o negativa en relació amb la pregunta formulada de si havia declarat o no la indenpendencia de Catalunya.
I cita la sentència del Tribunal Constitucional del 17 d'octubre per la qual s'anul·la la Llei del Referèndum. En ella s'assenyala que "ni el poble de Catalunya és 'titular d'un poder sobirà, exclusiu de la Nació espanyola", ni pel mateix pot ser identificat com un "'subjecte jurídic' que entri en competència amb el titular de la sobirania nacional".
Malgrat això, s'assenyala, Puigdemont, en la seva resposta del 19 d'octubre diu que "el poble de Catalunya" va decidir la independència l'1 d'octubre amb l'aval d'un "elevat percentatge dels electors", tractant així de donar validesa i caràcter vinculant a un referèndum suspès primer i anul·lat, després pel TC.
Pel Govern central resulta "patent" que el Govern de la Generalitat "no ha procedit a complir l'ordenat" i que en les respostes del president de la Generalitat no hi ha "cap voluntat de procedir a la restauració" de l'ordre constitucional.
A això, afegeixen l'"absolut menyspreu a la separació de poders executiu i legislatiu" al no haver-hi constància que s'hagi comunicat el requeriment de Rajoy a la presidenta del Parlament. "Actuen com si d'un sol poder i una sola voluntat es tractés", rebla el text.
MECANISMES PER GARANTIR L'UNITAT A ÀUSTRIA, ITÀLIA O EUA
El Govern també acudeix a la doctrina del Tribunal Constitucional, que en una sentència de l'any 2014 diu que l'article 155 "opera com mesura d'últim recurs de l'Estat davant una situació d'incompliment, manifest i contumaç, deliberat o negligent d'una determinada comunitat autònoma, que no ha adoptat, primer per pròpia iniciativa i després a instàncies de l'Estat, les mesures oportunes per corregir la desviació en la qual ha incorregut".
En una altra sentència de 1981, que cita aquest text, l'alt tribunal qualifica l'article 155 com un dels preceptes constitucionals "conseqüència del principi d'unitat i de supremacia de l'interès de la nació".
