El Govern farà una llei de memòria per eliminar tota la simbologia franquista

Al centre, la consellera de Justícia de la Generalitat, Ester Capella
Europa Press
Actualitzat 11/7/2018 11:01:44 CET

Crearà una Comissió de la Veritat per estudiar i quantificar els crims de lesa humanitat

BARCELONA, 11 (EUROPA PRESS)

La consellera de Justícia de la Generalitat, Ester Capella, ha anunciat aquest dimecres que el Govern elaborarà una llei catalana de memòria històrica que, entre d'altres qüestions, vol donar a la Generalitat la capacitat d'eliminar tota la simbologia franquista que queda als carrers de Catalunya --encara que hi hagi ajuntaments que eventualment es resisteixen a això--.

"No podem tancar ferides si convivim amb símbols que han humiliat els perdedors de la Guerra Civil i les víctimes del franquisme. Això inclou monuments i noms de carrers que homenatgen colpistes i dirigents de la dictadura", ha explicat en una compareixença davant la Comissió de Justícia del Parlament.

Capella ha precisat que la llei també buscarà donar una gestió "integral" de totes les accions relacionades amb la memòria històrica, unificant en la norma la regulació de les principals iniciatives i polítiques que ja hi ha en marxa des de legislatures anteriors.

Això significa que sota el mateix text legal es regularà el Memorial Democràtic --entitat de dret públic sobre memòria històrica impulsada per la Generalitat l'any 2007--, la llei de fosses (2009) i la de reparació jurídica aprovada per la Cambra catalana l'any 2017.

Segons dades de la Generalitat, a Catalunya hi ha 503 fosses localitzades de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme --el Govern fa feina en un pla per obrir-les i analitzar les restes--, i també calcula que va haver-hi 66.590 persones contra les quals es va instruir un procediment judicial militar durant la dictadura de Franco.

"Un poble sense memòria és un poble sense accés a la veritat. On no hi ha memòria no hi ha justícia", ha conclòs Capella, que ha elogiat la tasca que van fer en aquest àmbit els exconsellers cessats pel 155 Carles Mundó i Raül Romeva.

COMISSIÓ DE LA VERITAT

La llei també preveu la creació de la Comissió de la Veritat, un òrgan que "estudiarà, aclarirà i quantificarà els crims de lesa humanitat --crims de guerra, genocidis i assassinats massius--", informarà d'aquests els familiars de les víctimes i els assistirà jurídicament.

La llei abordarà el període que va des de la Guerra Civil "a la primera transició", ha precisat Capella, i farà èmfasi en col·lectius que la Generalitat considera especialment oblidats com les dones, les persones LGTBI i els nadons robats.

Capella també ha explicat que el seu departament també farà feina amb la Conselleria d'Ensenyament per incorporar "la memòria democràtica al currículum educatiu", així com la formació específica dels docents en aquesta matèria.

ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA

La consellera ha destacat que l'objectiu principal del seu departament és l'atenció a les persones i garantir el seu accés a la justícia en igualtat de condicions, i ha criticat que actualment segueix existint "un sostre de cristall" que impedeix a les dones accedir als òrgans més de decisió més elevats, tant en matèria de justícia com en altres.

Ha lamentat l'"infrafinançament que pateix Catalunya i el centralisme polític extrem" que practica l'Estat i que, segons creu, tenen un impacte en la qualitat del servei i impedeixen millorar aspectes com els recursos humans o els equips judicials.

EL CATALÀ, "MINORITARI"

També ha mostrat la seva preocupació perquè el català és "absolutament minoritari en l'administració de justícia", ja que l'any 2017 només el 8,2 per cent de les sentències judicials van ser en aquesta llengua.

"Això agreuja la bretxa entre l'administració i la ciutadania", ha conclòs Capella, que ha considerat que aquestes dades evidencien un desajustament social entre l'ús català en la societat i en l'àmbit de la justícia.

VIDEOCONFERÈNCIES

La consellera també ha explicat que el seu departament fomentarà l'ús de la videoconferència entre els presos, tant en les relacions amb els familiars com amb els advocats que els assisteixen.

"Permetrà millorar la seva atenció, humanitzar les condicions de vida i aporta més seguretat. Es garanteixen els drets fonamentals", ha conclòs Capella, el departament dels quals és l'encarregat de gestionar les presons a les quals recentment han estat traslladats els presos sobiranistes.

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2018 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.