Publicat 31/5/2019 11:23:37 +02:00CET

El Govern espanyol va criticar en una reunió amb ETA les detencions de Marlaska el 2006, vinculant-lo amb la dreta

Firma de un acuerdo marco de colaboración de la Guardia Civil en Inspección Pesquera
Oscar Cañas - Europa Press

MADRID, 31 maig (EUROPA PRESS) -

Les reunions que van mantenir els representants del Govern central i d'ETA els dies 26, 27 i 28 de setembre del 2006, uns mesos després que la banda anunciés la seva treva, es van convertir en un formiguer de retrets mutus per les detencions de membres de la banda que s'havien dut a terme i els actes de kale borroka que continuaven produint-se.

En aquest context, els enviats del llavors president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, van qualificar les detencions que havien tingut lloc al bar Faisán, contra l'aparell de recaptació de l'impost revolucionari, d'"accident" i van culpar el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Grande Marlaska de posar en risc les negociacions.

Així consta en la documentació de l'Audiència Nacional, a la qual ha tingut accés Europa Press. L'operació contra la trama que operava des del Faisán per recaptar l'impost es va frustrar el maig del 2006, però es va poder dur a terme mes i mig després, el 20 de juny, amb la detenció de 12 persones, entre ells el propietari de l'establiment, Joseba Elosúa.

Però quan es van reunir una altra vegada els enviats de Zapatero i els d'ETA al setembre d'aquell any, l'operació es va convertir en un dels principals retrets dels etarres, que van lliurar al Govern central una llista de 58 detinguts entre el març --data de la declaració de treva-- i setembre.

Els representants de l'Executiu espanyol van acceptar la "gravetat de la situació" i van culpar el jutge de l'Audiència Nacional d'haver posat en risc les negociacions: "Marlaska ens va superar...", va al·legar un dels representants del Govern central, que en aquella reunió eren tres.

Un altre d'ells va afirmar que "Marlaska es pot considerar un accident" però el va posar en el mateix plànol que la kale borroka: "precisament com la kale borroka", va al·legar. Mentre que el tercer, va admetre que havien començat l'etapa de l'alto el foc "de la pitjor manera. Això és, Marlaska" i va vincular el jutge amb la dreta.

"La dreta va decidir utilitzar l'únic recurs que tenia per torpedinar el procés", va exclamar afegint que els havien fet molt de mal i havien trencat la seva credibilitat perjudicant "les dues parts".

Van al·legar a més, que no hi havia hagut detencions operatives policials a banda de les que va dur a terme l'ara ministre de l'Interior, que eren judicials. Van admetre que com que hi havia procediments oberts podien produir-se altres detencions, però es van comprometre a provar de minimitzar-les "des de la Fiscalia".

VAN REVELAR INFORMACIÓ POLICIAL FRANCESA

Van revelar també que el Govern central estava parlant amb la jutge francesa Le Vert però van considerar que aquests fruits tindrien a veure amb l'avanç del procés.

En qualsevol cas, van revelar als integrants d'ETA, entre els quals es trobava Josu Ternera, que la policia francesa els havia exposat que havien detectat una sèrie de trasllats, perquè havien trobat alguns bidons utilitzats amb pols d'alumini i que l'anàlisi d'aquesta substància indicava que els etarres estaven movent substàncies explosives per fer artefactes.

Després d'aquesta informació, van advertir els enviats de la banda que la Policia francesa no ho permetria durant gaire temps i que per tant, havien de paralitzar aquella activitat.

VAN PARLAR AMB JUTGES DEL TC PER DEROGAR LA DOCTRINA PAROT

Totes aquestes al·legacions per part del Govern espanyol es van produir després que el portaveu dels etarres fes un resum dels incompliments, inclosa la declaració de Zapatero que no es va produir com havien pactat i anunciés que el procés quedava "congelat".

Els enviats del president espanyol, per mirar de convèncer de la voluntat del govern de continuar amb el procés van prometre resoldre ràpidament "l'assumpte d'Iñaki de Juana" Chaos i van revelar que estaven parlant amb els jutges del Tribunal Constitucional perquè declaressin inconstitucional la doctrina Parot.

També es van comprometre que, a mesura que avancés el procés, anirien canviant la legislació perquè Batasuna fos legal. Però mentrestant, van demanar a la banda que el partit de l'esquerra abertzale no fes convocatòries massives en el seu nom, sinó que ho fes a través de signatures. A més, van reclamar acabar amb les cartes de petició de diners, amb la kale borroka i els moviments de substàncies explosives.