MADRID, 20 abr. (EUROPA PRESS) -
El Govern espanyol ha deixat clar que un ciutadà no té "dret" a exigir a l'Administració central que es dirigeixi a ell en la seva llengua cooficial i que aquesta només pot col·locar-se davant de l'Administració quan la seva seu estigui ubicada en una comunitat bilingüe.
Es tracta d'unes "consideracions" sobre l'ús de llengües cooficials que l'Executiu ha enviat a les diputades del BNG Olaia Fernández Davila i Rosana Pérez que es queixaven de l'ús exclusiu del castellà en el procediment de concessió d'ajudes per a contractes predoctorals per a la formació de doctors.
En la seva resposta, recollida per Europa Press, l'Executiu recorda que el castellà és la llengua comuna a tot l'Estat, i per tant és l'idioma utilitzat per tramitar els procediments de l'Administració General de l'Estat, mentre que la llengua cooficial només ho és a la comunitat autònoma on sigui reconeguda com a tal.
És a dir, que els interessats que es dirigeixin als òrgans de l'Administració General de l'Estat amb seu al territori d'una Comunitat Autònoma bilingüe, podran utilitzar també la llengua que sigui cooficial en aquesta.
"Per tant, l'únic cas en el qual els interessats poden utilitzar la llengua cooficial d'una comunitat autònoma al dirigir-se als òrgans de l'Administració de l'Estat és quan l'esmentat òrgan tingui la seva seu en aquesta comunitat autònoma", subratlla.
DESESTIMA LA DEMANDA DEL BNG
En el cas que denunciava el BNG, referit al procediment de concessió d'Ajudes per a contractes predoctorals per a la formació de doctors, el Govern central assenyala que els òrgans competents tant per a la instrucció del procediment com per a la seva resolució no tenen la seva seu a la comunitat autònoma de Galícia, "per la qual cosa l'idioma instrumental en aquest procediment és el castellà".
Alhora, recalca que el Tribunal Constitucional ja va dictaminar el 1986 i el 2003 que un ciutadà "no té dret a exigir que l'Administració externa a la Comunitat Autònoma es comuniqui amb ell en la llengua cooficial, ni a utilitzar la llengua cooficial en les seves relacions amb l'Administració externa a la Comunitat Autònoma".
"La cooficialitat lingüística comporta el dret dels ciutadans a usar qualsevol de les llengües cooficials davant de qualsevol Administració radicada a la Comunitat Autònoma amb llengua cooficial (la pròpia Administració autonòmica, les locals o els serveis perifèrics de l'estatal), sense que indubtablement existeixi aquest dret quan els ciutadans es relacionin amb els òrgans de l'Administració Central de l'Estat ni amb els serveis centrals dels organismes autònoms dependents d'aquesta Administració", resava aquella sentència.
En tot cas, el Govern espanyol posa èmfasi que el vigent marc legal "no pretén, ni de bon tros, enfrontar-se a l'ús de les llengües del país, ni marginar-les o donar un tracte discriminatori".
