Actualitzat 18/10/2019 16:58:57 CET

El Govern espanyol recorre al Constitucional el pla d'acció exterior de Catalunya davant la negativa de la Generalitat

@GOVERN

MADRID, 18 Oct. (EUROPA PRESS) -

El Consell de Ministres ha decidit aquest divendres recórrer davant del Tribunal Constitucional (TC) el pla d'acció exterior aprovat per la Generalitat de Catalunya al juny en considerar-lo inconstitucional i després d'haver-se negat l'executiu de Quim Torra a canviar-ne el contingut, tal com li ha havia demanat el Govern espanyol per evitar haver d'acudir als tribunals.

La ministra portaveu, Isabel Celaá, ha explicat després del Consell de Ministres que la Generalitat s'excedeix en les seves competències i deteriora les de l'Estat, però ha subratllat la importància del "context" en el qual s'ha aprovat aquest pla, un procés independentista "que pretén el desprestigi de la imatge internacional d'Espanya" i que es tradueix en "una diversitat d'actuacions" del mateix Torra, dels consellers i de les delegacions de Catalunya a l'exterior.

El pla es va aprovar el 25 de juny. A l'agost, el Govern espanyol va enviar un requeriment a la Generalitat que l'advertia que no era competent per aprovar una iniciativa amb aquests continguts, però l'executiu català va respondre el passat 26 de setembre "negativament", és a dir, afirmava que no pensava corregir res.

Després de consultar el Consell d'Estat i rebre l'informe favorable, l'executiu ha decidit presentar el que s'anomena conflicte positiu de competència davant del Tribunal Constitucional i sol·licita la immediata suspensió del pla. Si el TC accepta i dicta aquesta suspensió, la Generalitat no podrà dur a terme cap iniciativa de les d'aquest pla ni tirar endavant cap acció que el posi en pràctica.

És a dir, la Generalitat no podrà dur a terme en cap actuació aquest pla si s'arriba a suspendre, però el recurs no suposa el tancament de les anomenades ambaixades catalanes, que segueix un procés independent i paral·lel.

LES AMBAIXADES, AL MARGE

És el Ministeri d'Afers Exteriors el que ha recorregut davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) diverses d'aquestes delegacions. Les primeres vegades ho va fer per motius formals, però en el cas de les tres últimes anunciades per la Generalitat --a Tunísia, l'Argentina i Mèxic-- ja va argumentar que, vistes les experiències prèvies, aquestes oficines no pretenen la "legítima projecció exterior" de Catalunya, sinó "una finalitat inconstitucional com és la creació d'una 'estructura d'estat' al servei d'un projecte de transició nacional de caràcter secessionista".

La Generalitat, com tots els governs autonòmics, ha de comunicar per endavant al Govern central l'obertura d'oficines en altres països, i el Govern central ha d'elaborar un informe que compta amb la participació d'Hisenda, Política Territorial i Exteriors, que és qui valora si aquestes oficines respecten els principis d'unitat d'acció exterior que preveu la llei.

Totes les delegacions aprovades per Torra han rebut informe negatiu, però això no en frena l'obertura. Exteriors va demanar, a posteriori, la paralització cautelar de les de Londres, Berlín i Ginebra --el TSJC les va desestimar per considerar que hauria d'haver demanat el tancament cautelar en el moment de presentar el recurs--. Aquest mes de setembre, en recórrer la creació de les d'Argentina, Tunísia i Mèxic, sí que en va demanar la paralització cautelar.

DESLLEIALTAT CONSTITUCIONAL

Amb el recurs d'aquest divendres, Celaá ha explicat que el Govern espanyol vol que el Constitucional declari que la Generalitat ha actuat en contra de les competències exclusives de l'Estat en matèria de relacions internacionals, però que declari també que "ha vulnerat el principi de lleialtat constitucional": quan una comunitat exerceix una competència fa referència al marc estatal en el qual es desenvolupa.

La portaveu ha explicat que en aquest pla s'omet qualsevol referència a l'Estat com a competent en relacions internacionals i en la funció de coordinació que duu a terme el Govern central en aquest apartat. Tampoc no s'esmenten altres organismes i "subjectes" de l'acció exterior, ni la normativa espanyola que s'aplica, i hi ha una "falta de rigor" en els termes que es fan servir. Tot va dirigit, segons el Govern espanyol, a oferir una projecció internacional de Catalunya com a estat.

En aquest moment, en el Tribunal Constitucional hi ha quatre recursos d'inconstitucionalitat que el Govern central ha promogut i que estan pendents de resolució sobre les respectives normes del 2017: el Codi Civil de Catalunya relatiu a contractes i obligacions, el Codi Tributari en relació amb l'administració tributària catalana, la llei de Comerç, Serveis i Fires, i l'Agència Catalana de Protecció Social.

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.