MADRID, 11 febr. (EUROPA PRESS) -
El Govern espanyol ha rebaixat a l'1,6% la seva estimació de creixement d'aquest any, dues dcimes menys que l'1,8% anterior, i ha elevat la taxa d'atur fins al 13,6%, més d'un punt per sobre de l'última previsió, d'acord amb el nou quadre macroeconmic que acompanyar els pressupostos generals de l'Estat (PGE) del 2020 que l'executiu vol aprovar abans de l'estiu.
Així ho ha anunciat la vicepresidenta d'Afers Econmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, al final de la reunió del Consell de Ministres, i ha indicat que aquesta previsió és "prudent" i coincideix amb les dels principals analistes nacionals i internacionals.
De cara a l'any vinent, el Govern espanyol preveu un creixement de l'1,5%, que augmentar fins a l'1,6% el 2022 i a l'1,7% el 2023, mentre que la taxa d'atur passar del 13,6% aquest any al 13% el 2021 i acabar en el 12,3% el 2023, una taxa que l'executiu esperava assolir aquest mateix any.
Calviño ha destacat que el Govern central mirar de compaginar el creixement inclusiu i la sostenibilitat dels comptes públics des dels principis de la "prudncia, la responsabilitat i el realisme", i ha destacat que Espanya continuar creixent per sobre de la mitjana de la UE els propers anys.
Segons la ministra, la combinació de creixement i sanejament dels comptes públics ha perms renovar la confiana dels inversors en l'economia espanyola. "Es tracta de reduir tan rpid com sigui possible el dficit i el deute públic per sense posar en risc el creixement econmic i la creació d'ocupació", ha subratllat Calviño.
D'acord amb el desglossament del quadre macroeconmic, el consum privat creixer aquest any un 1,5%, més o menys la mateixa taxa fins al 2023 (un 1,4% el 2021 i un 1,3% els dos anys següents), mentre que el consum públic augmentar un 2% i es reduir fins a l'1,6% el 2023.
Per la seva banda, les exportacions creixeran un 2,7% aquest any, per s'acceleraran fins al 2,9% el 2021 i per sobre del 3% tant el 2022 com el 2023; alhora que les importacions repuntaran un 2,6% el 2020 i també s'acceleraran fins al 2,9% l'any següent i per sobre del 3% els dos exercicis posteriors.
Juntament amb la taxa d'atur, que encara superar el 12% el 2023, el Govern central preveu que l'ocupació creixi un 1,4% tant aquest any com els dos següents i l'any 2023 estima una lleugera acceleració fins a l'1,5%, més o menys en línia amb la previsió del creixement econmic.
Calviño ha destacat que l'economia espanyola va tancar el 2019 d'una manera "positiva", amb un creixement del 2% en el conjunt de l'any i una acceleració del creixement la segona part de l'any, per la qual cosa ha assegurat que l'economia espanyola manté un clar "diferencial positiu" de creixement respecte a la zona euro i als pasos de l'entorn, malgrat l'"objectiu de moderació" del PIB des del mxim que es va arribar l'any 2015.
CREIXEMENT MÉS ROBUST I EQUILIBRAT
La vicepresidenta ha ressaltat que el creixement d'Espanya és ara "més robust i més equilibrat" que en anteriors fases expansives i, en aquest sentit, ha apuntat que tant la demanda interna com l'externa contribueixen positivament al creixement del PIB, per la qual cosa els fonaments de l'economia espanyola "són ara més slids que en el passat", amb un supervit de la balana per compte corrent i una millora de les exportacions malgrat uns mercats internacionals cada cop més competitius.
D'aquesta manera, ha ressaltat que la creació d'ocupació s'ha mantingut a un "ritme robust" en relació amb el cicle econmic i ha afegit que el "dinamisme" del mercat laboral ha perms tancar l'any 2019 amb prop de 20 milions d'ocupats, un milió més que fa deu anys, tot i que hi ha 1,4 milions d'ocupats menys en el sector de la construcció. No obstant aix, Calviño ha adms que la creació d'ocupació s'est "desaccelerant", per dins d'uns parmetres "francament assumibles".
La vicepresidenta ha afirmat que encara "persisteixen alguns llegats de la crisi econmica", com l'"alt nivell" d'atur, el dficit i el deute públic, o la desigualtat, que no s'ha recuperat després de la crisi. "Estem fermament compromesos amb la reducció del dficit per sense posar en risc el creixement i l'ocupació i sempre dins de les normes comunitries", ha subratllat.
