MADRID, 17 oct. (EUROPA PRESS) -
El Govern de Sánchez ha evitat comprometre's amb l'equiparació del català i el castellà al Parlament Europeu al·legant que la institució ja ho va rebutjar en considerar inviable, pel seu elevat cost, l'ús en condicions d'igualtat de totes les "llengües regionals" de la Unió.
Així ho ha posat de manifest l'Executiu de Pedro Sánchez en l'escrit que ha remès a En Comú Podem en resposta a la pregunta que li va plantejar al juliol la confluència catalana d'Units Podem per conèixer si el Govern socialista té previst demanar al Parlament Europeu que autoritzi l'ús del català, el basc i el gallec, de la mateixa manera que ja s'usa el castellà, el nivell del qual a la institució és similar a l'anglès.
En la seva resposta, a la qual ha tingut accés Europa Press, el Govern central recorda a En Comú que actualment el Parlament Europeu ja permet que la ciutadania es pugui comunicar en les llengües regionals amb les Institucions europees i rebi una contestació en la mateixa llengua, i que els representants espanyols puguin "realitzar intervencions orals en les llengües cooficials diferents del castellà sota determinades condicions".
EL CASTELLÀ, ÚNICA LLENGUA OFICIAL I DE TREBALL
Segons l'acord que va aconseguir el 2005 el Consell de ministres d'Assumptes Generals i Relacions Exteriors de la UE, després de la petició realitzada pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, els representants espanyols poden utilitzar llengües cooficials sempre que es demani amb antelació i el seu país assumeixi el cost que comporta. Precisament, l'actual ministre d'Exteriors, Josep Borrell, ostentava llavors la Presidència del Parlament Europeu.
En aquesta reunió del 2005, el Consell de la UE va rebutjar equiparar aquestes llengües cooficials al castellà, que segueix sent, segons ha recordat ara el Govern d'Espanya en el seu escrit, l'única llengua "oficial" i "de treball" en les institucions, encara que la resta es permeti en determinades condicions.
"Cal assenyalar que les Institucions de la Unió Europea mantenen, en general, una actitud oberta cap a les llengües regionals, encara que sempre han considerat inviable la presència de totes elles en totes les institucions per l'elevat cost que suposaria", assenyala el Govern del PSOE.
En aquest punt, recorda que "la utilització de les llengües regionals davant les Institucions s'articula a través d'Acords administratius entre l'Estat i la Institució europea corresponent" i que el Govern espanyol ja va aconseguir l'ús de les llengües cooficials a Espanya en determinats casos.
CARTA A TAJANI
En Comú va plantejar al Govern de Sánchez aquesta petició per avançar en l'ús del català en el Parlament Europeu, aprofitant el retorn del PSOE al Govern central després de la moció de censura que va fer president a Pedro Sánchez al juny.
En la seva demanda, els socis catalans de Podem recordaven que el propi president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, es va comprometre per carta el gener del 2017 --abans d'assumir el càrrec-- a permetre l'ús del català, sempre que ho sol·licités abans el Govern espanyol.
Tajani va escriure la seva missiva de gener del 2017 íntegrament en català, quan encara era vicepresident del Parlament Europeu, i en resposta a la carta que li van enviar prèviament sis eurodiputats catalans, entre ells, Ernerst Urtasun, d'ICV, partit integrat a En Comú Podem.
En la seva resposta, Tajani es comprometia a "no posar obstacles" a permetre l'ús del català, si resultava triat president del Parlament Europeu --com després va ocórrer--. Això sí, assenyalava que per adoptar aquesta decisió, era necessari que ho demanessin "les autoritats nacionals davant del Parlament".
EN COMÚ, "ENORMEMENT DECEBUT"
La resposta que ara ha donat el Govern socialista a En Comú no ha agradat als catalans i la consideren "una enorme decepció". "És diametralment oposada a les seves manifestacions respecte a la voluntat de protegir la denominada Espanya plural, el plurilingüisme com a element generador de riquesa cultural, social i econòmica", ha afirmat el diputat Jaume Moya en declaracions a Europa Press.
"Si el president Tajani obre la porta al fet que siguin les autoritats del Govern central les que sol·licitin que les llengües cooficials siguin llengües de treball a la Unió Europea, el que havia de fer el Govern de Pedro Sánchez era instar aquest reconeixement i no refugiar-se en els pretextos que això suposaria un excés de despesa per a la Unió Europea", ha defensat.
Al seu judici, els drets lingüístics de la ciutadania, "com a Drets Humans que són", han de quedar per davant de les qüestions econòmiques. "És una enorme decepció la resposta que ens dóna el Govern d'Espanya i ens preocupa fins a on arriba aquesta voluntat de la nació de nacions i aquest estat plurinacional", ha postil·lat.
