MADRID, 1 març (EUROPA PRESS) -
Les comunitats autònomes conclouran aquesta legislatura havent rebut 110.000 milions d'euros en préstecs del Govern espanyol, obtinguts pel Tresor en els mercats, per poder quadrar els seus comptes. Un 36% del total ha anat destinat a Catalunya, 40.144 milions en quatre anys, i un altre 25% a la Generalitat Valenciana, 27.694 milions d'euros.
Es tracta de tres eines: el fons de liquiditat autonòmica (FLA), mantingut de 2012 a 2015, el fons de facilitat financera, obert només aquest any, i els plans de pagament a proveïdors de 2012, 2013 i 2014. Exceptuant el País Basc, totes les autonomies s'han sumat a una d'aquestes modalitats en algun moment, tot i que hi ha diferències.
Després de conèixer-se aquesta setmana el repartiment dels dos fons de finançament per a 2015, sumades totes les modalitats i tots els exercicis es sobrepassen els 110.000 milions i el Tresor de l'Estat és responsable del 90% de les emissions de les administracions espanyoles, una concentració que el Govern considera beneficiosa.
Amb aquests diners, les comunitats han pogut cobrir venciments de deute, tornar els diners de més que van rebre pel sistema de finançament en anys passats, pagar interessos i complir amb proveïdors de l'educació, sanitat i serveis socials, però també obres, subministraments o subvencions.
Tant l'oposició com diverses comunitats han criticat al Govern central que aquestes vies de liquiditat hagin suplert la reforma del sistema: en comptes de repartir els diners segons nous criteris de finançament, perquè cadascú ho gasti amb independència, Hisenda ha dissenyat unes eines per prestar-los diners que impliquen un control, elaborar plans d'ajust, complir condicions i enviar periòdicament informació al Govern estatal.
El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha defensat que no es podia reformar el sistema amb els ingressos enfonsats i quan no hi havia diners per repartir. A canvi, no ha portat fins l'extrem l'aplicació de la llei d'estabilitat pressupostària, que preveu la intervenció d'una autonomia per incompliment reiterat dels seus compromisos, així com multes.
CATALUNYA I EL PAÍS VALENCIÀ
Hisenda ha donat a conèixer el repartiment del 75% del FLA de 2015. Sumats tots els exercicis, amb aquest fons s'haurà repartit gairebé 70.000 milions entre les comunitats que no complien l'objectiu de dèficit i no aconseguien finançament en els mercats.
Catalunya rebrà en els quatre anys 33.678 milions, la meitat del total, i el País Valencià altres 20.174. Andalusia haurà obtingut 11.434 milions d'euros; Castella-la Manxa, 4.537; Múrcia, 3.231; Balears, 2.613 Canàries, 2.577; Cantàbria, 1.224; Astúries, 782 i Extremadura, 178 milions.
Madrid, Galícia, Aragó, Castella i Lleó i la Rioja no han recorregut al FLA, per entendre que és un estigma davant dels mercats en els quals volen seguir finançant-se i perquè no volen perdre independència. Tot i això, totes elles menys Madrid s'han sumat al nou fons de facilitat financera creat aquest any per a les comunitats complidores amb el dèficit i el deute, que aconsegueixen així un tipus d'interès zero.
MADRID, CONTRA ELS FONS
L'excepció és Madrid, que manté una oposició a aquests fons d'Hisenda; el Govern autonòmic prefereix finançar-se per si mateix i argumenta que els mercats el penalitzarien per sumar-se en algun moment a aquestes vies de liquiditat. El Ministeri, tot i això, argumenta el contrari i facilita xifres dels estalvis que, segons els seus comptes, es perd la Comunitat madrilenya.
Aquest fons de facilitat financera repartirà el 2015 un total d'11.400 milions i a ell s'hi han sumat comunitats que han estat fins a 2014 al FLA, però que ara compleixen amb el dèficit i el deute, com Andalusia (que obtindrà 2.962,84 milions), Balears (998,71 milions), Canàries (958,14) i Astúries (508,84). Se sumen també Castella i Lleó (2.003,63 milions); Galícia (1.542,5); Aragó (1.193,51), Extremadura (476,51 milions), Navarra (446 milions) i la Rioja (245).
Hisenda ha posat en marxa aquest any un tercer fons, anomenat Social, amb el qual facilitarà finançament a les autonomies perquè saldin deutes amb les entitats locals per convenis que no els hagin pagat. Es tracta de la meitat de les comunitats (Aragó, Andalusia, Illes Balears, Castella-la Manxa, Catalunya, Extremadura, Regió de Múrcia i Comunitat Valenciana) i les xifres finals estan a l'espera que les entitats locals revisin les dades.
30.000 MILIONS PER A PROVEÏDORS
L'altra gran pota de la liquiditat facilitada a les autonomies l'han format els plans de pagament a proveïdors, creats per acabar amb les anomenades 'factures en els calaixos' i saldar els deutes de les administracions amb milers d'empreses i autònoms.
Han tingut tres edicions, de 2012 a 2014. En aquest any, s'han aprovat noves lleis que obliguen a pagar a temps si no es vol que Hisenda detregui aquest deute en últim extrem del finançament autonòmic.
Totes les autonomies del règim comú excepte Galícia s'han sumat a aquests plans, tot i que no totes en tots els anys: 17.704 milions en conjunt en 2012, 4.544 milions en 2013 i 7.970 en 2014. En total, 30.218 milions d'euros que han pagat milions de factures sobretot a la Comunitat Valenciana (7.519 milions en tres anys), Catalunya (6.465 milions) i Andalusia (4.955 milions).
De la resta de comunitats cal assenyalar que Madrid ha obtingut amb aquests plans 1.346 milions, Castella i Lleó 1.052 o Aragó 512.
ESTALVIS
Aquests comptes no inclouen un altre capítol que Hisenda destaca, els estalvis que estan aconseguint les comunitats per estalvi d'interessos, a l'anar millorant les condicions d'aquests crèdits.
Entre 2012 i 2015, els càlculs del Govern espanyol donen un estalvi a favor de les comunitats de 12.165 milions d'euros considerant tot el termini de les operacions formalitzades.
