Considera que generen indefensió i que el Tribunal de Comptes no ofereix garanties suficients
BARCELONA, 6 ago. (EUROPA PRESS) -
La direcció general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans (DGDH), que depn de la Conselleria d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat, ha enviat a l'ONU dos informes que assenyalen la "indefensió que generen per als Drets Humans el delicte de sedició espanyol i les actuacions del Tribunal de Comptes", ha informat aquest divendres en un comunicat.
Ha defensat la "necessitat de modificar el delicte de sedició a Espanya per protegir el dret a la protesta", i ha assegurat que l'actuació del Tribunal de Comptes genera un impacte en la llibertat d'expressió, de participació política i de la garantia del principi de tutela judicial efectiva.
Tots dos documents s'han lliurat al Relator Especial sobre el Dret a la Llibertat de Reunió Pacífica i d'Associació de l'Oficina de l'Alt Comissionat per als Drets Humans, Clément Nyaletsossi Voule, amb l'objectiu que s'incorporin a l'informe que presentar al Consell de Drets Humans que abordar la seva protecció en protestes pacífiques durant situacions de crisis.
TRIBUNAL DE COMPTES
L'informe 'Les actuacions del Tribunal de Comptes i els drets a la participació política, a un judici just i a la llibertat d'expressió' considera que els procediments del Tribunal de Comptes no ofereixen les garanties necessries i "generen indefensió".
El document, elaborat per la DGDH, assegura que el Tribunal de Comptes s'extralimita en les seves funcions i que compta amb "biaixos polititzats en el procés d'elecció dels seus membres i en la seva funció jurisdiccional, desvinculada de la justícia ordinria".
DELICTE DE SEDICIÓ
L'informe 'El delicte de sedició i el dret a la protesta', elaborat pel despatx d'advocats Red Jurídica, sosté que l'actual concepció de la sedició en el Codi Penal obre la porta a penalitzar drets fonamentals i, després de comparar la normativa en 17 pasos, conclou que "el cas espanyol no té homlegs en el context europeu i obeeix a criteris de criminalització o cstig desfasats respecte als estndards europeus".
També assegura que la interpretació que ha fet el Tribunal Suprem (TS) sobre el delicte de sedició "no és clara ni precisa ni previsible, vulnera principis de legalitat" i provoca inseguretat jurídica, a més de situar la desobedincia civil no violenta multitudinria en aquest delicte, sense que la renúncia a la violncia impliqui cap diferncia, segons la Conselleria.
