Es facilitaria la subdivisió de pisos i créixer en alçària per arribar fins als 20.000 nous HPO
MOLLET DEL VALLÈS (BARCELONA), 24 (EUROPA PRESS)
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, Sílvia Paneque, i la líder dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, han presentat una proposició de llei per reconvertir oficines i locals comercials en habitatges protegits (HPO), i per augmentar l'edificabilitat d'habitatges en desenvolupaments urbanístics encara per consolidar.
Ho han explicat en una roda de premsa a Mollet del Vallès (Barcelona) aquest divendres i la norma té com a objectiu incrementar el parc d'habitatge protegit a Catalunya i implicar-hi els agents privats, i les mesures que incorpora seran "temporals i excepcionals" i s'aplicarien als municipis amb el mercat residencial tensionat.
Paneque ha sostingut que davant l'emergència residencial actual és una prioritat inajornable del Govern prendre mesures per ampliar el parc d'habitatge públic de Catalunya i que aquesta protecció sigui permanent, mentre que Albiach ha defensat que és una norma innovadora: "El que diem al sector privat és que no se'n pot rentar les mans davant la crisi salvatge d'habitatge que tenim al nostre país. Hi hem de remar tots".
OFICINES I LOCALS
La llei permetrà reconvertir en HPO edificis en sòl d'ús terciari que actualment són oficines, hotels o aparcaments privats en alçària, o l'ús previst del qual, però encara no construït, sigui aquest, amb la condició que almenys la meitat de la superfície es reconverteixi.
Els habitatges que es creïn hauran de tenir almenys 50 metres quadrats, complir les normatives i tenir cèdula d'habitabilitat.
A més a més, en oficines, hotels i aparcaments en alçada i en edificis comunitaris aïllats d'altres construccions, els promotors en podran incrementar un 20% el sostre edificable (és a dir, créixer en alçària) fins i tot per sobre de la reguladora, sempre que converteixin aquest increment íntegrament en habitatge protegit.
Els baixos comercials de plantes baixes es podran reconvertir en HPO, tot i que només a les zones que l'ajuntament determini que poden estar subjectes a aquest canvi, per evitar la pèrdua de teixit comercial.
AUGMENTAR EDIFICABILITAT
Una altra mesura que incorpora és la possibilitat d'augmentar l'edificabilitat de sòls urbans no consolidats i urbanitzables: en sòl per desenvolupar, però on es preveu construir, els promotors podran sol·licitar un augment del 20% dels habitatges previstos sempre que aquest augment sigui íntegrament en HPO.
Per exemple, si un promotor tenia autoritzada la construcció de fins a 500 habitatges en un sector, en podrà construir fins a 600, i 100 dels quals (a més de la reserva d'HPO ja prevista inicialment) hauran de ser protegits.
Aquest increment permetria créixer fins i tot per sobre de l'alçada reguladora màxima, tot i que no genera noves reserves de sòl ni cessions (no es creix en superfície), i l'edificabilitat addicional s'haurà d'adequar i justificar paisatgísticament i en l'entorn.
Preguntada per si aquestes mesures van en la línia de densificar Catalunya que ha plantejat en alguna ocasió el president de la Generalitat, Salvador Illa, Paneque ha respost que es fa "en un model de construcció de país mediterrani", i no com a les ciutats asiàtiques, mentre que Albiach ha afegit que en ciutats ja denses, com per exemple l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), aquestes mesures no es faran.
NOVES PLANTES I SUBDIVISIÓ
També s'autoritza créixer en alçària per guanyar HPO en edificis amb l'edificabilitat exhaurida però amb alçada romanent (edificis que han ocupat tot el que es permet en superfície, però no en alçada), i es podran crear noves plantes en aquests edificis, sempre que no superin l'alçària real dels edificis confrontants.
La nova llei preveu facilitar les subdivisions d'habitatges i la reconversió de despatxos: pisos de més de 100 metres quadrats es podrien subdividir i el nou pis resultant (d'almenys 50 metres quadrats) hauria de ser HPO, mentre que l'altre es mantindria lliure; i en el cas de reconvertir i subdividir despatxos de més de 100 metres quadrats, tots dos pisos resultants serien habitatges protegits, i desapareixeria l'ús com a despatx.
Per exemple, un edifici amb 6 habitatges de 120 metres quadrats i 2 despatxos de la mateixa grandària que es podrien subdividir i reconvertir-ne l'ús, crearia fins a 10 HPO (4 dels 2 despatxos dividits, i 6 dels habitatges dividits) i 6 habitatges, que es mantindrien com a lliures.
Es permetrà construir edificis en parcel·les buides sense condicions mínimes d'edificació mentre compleixin requisits d'habitabilitat i la superfície mínima de la qual sigui de 50 metres quadrats; i també hi ha mesures de flexibilització urbanística respecte a reserves de sòl a les antigues colònies tèxtils per reconvertir-les en habitatge.
ÚS RESIDENCIAL
La proposició incorpora una disposició addicional que estableix que tots els nous habitatges que es construeixin en aquests municipis a partir de l'entrada en vigor de la llei s'hauran de dedicar a residència habitual i permanent en propietat o lloguer de llarga durada.
No afecta les segones residències (llevat que la jurisprudència fixi que són una extensió de la residència habitual), i és una disposició que ve a reforçar la normativa ja existent i en vigor a Catalunya arran de la regulació dels lloguers de temporada i d'habitacions i del lloguer turístic.
També en aquest cas els ajuntaments, per acord del ple, poden decidir excloure aquesta mesura per permetre altres usos residencials, sempre que justifiquin suficiència en l'atenció als residents del municipi mitjançant una memòria social.
FINS A 20.000 NOUS HPO
Les mesures no impliquen modificacions de planejaments urbanístics i tindran una durada de 4 anys, que es podran prorrogar amb acord del Consell Executiu, i tot allò que es converteixi en HPO acollint-se a aquestes mesures serà habitatge protegit indefinit i no es podrà incorporar al mercat lliure o a altre ús residencial.
La norma només aplicarà a les zones de mercat residencial tensionat i a les àrees de forta demanda i acreditada (uns 270 municipis de Catalunya), i els ajuntaments podran, per respectar l'autonomia municipal, no acollir-se a aquestes mesures a tot el municipi o en part mitjançant un acord del ple, degudament justificat.
Preveuen que es puguin sumar fins a 20.000 HPO al parc residencial, que Paneque ha emmarcat en el pla 50.000, i Albiach ha puntualitzat que, si s'aconsegueix superar les 50.000 al llarg de la legislatura, "molt millor".
Registraran dilluns la proposició de llei conjunta els grups del PSC-Units i els Comuns al Parlament, preveuen tramitar-la pel procediment d'urgència extraordinària (que escurça els terminis sense deixar de passar per comissió), confien que pugui entrar en vigor aquest mateix any.
