BARCELONA, 13 nov. (EUROPA PRESS) -
La consellera de Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha afirmat aquest dimarts que la Generalitat denunciarà davant la Fiscalia General de l'Estat el canvi de criteri del Tribunal Suprem sobre l'impost de les hipoteques.
En la roda de premsa posterior al Consell Executiu, ha explicat que tant el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, com el president de la Sala Tercera Contenciosa Administrativa del mateix tribunal, Luis María Díez-Picazo, "podrien haver incorregut en un delicte".
Ha destacat que el presumpte delicte pot derivar-se de la revocació d'una sentència ferma que el Govern considera que vulnera les pròpies lleis del tribunal: la sentència determinava que l'impost d'actes jurídics documentals que grava les escriptures públiques que documenten els préstecs amb garantia hipotecària l'havien de pagar els bancs i no els clients.
Així, tenen previst demanar a la Fiscalia que obri diligències que permetin determinar l'existència d'"il·lícits penals i les eventuals responsabilitats" de tots dos jutges i d'altres persones que hagin pogut intervenir de manera activa i conscient en la comissió del presumpte delicte.
Artadi ha recordat que Díez-Picazo, després de dictar sentència ferma, va informar que traslladava la qüestió al ple de la Sala per "decidir si el gir jurisprudencial ha de ser o no confirmat" i que el president del Suprem, Carlos Lesmes, va explicar que la decisió presa en el ple tenia per objecte un control de danys.
Per al Govern, aquesta apreciació s'identifica més "amb un control d'oportunitat que amb un control de legalitat" que, a més, va acabar provocant que l'impost es mantingués per al client i no el banc, la qual cosa va beneficiar el primer i perjudicar el client, i generar així un perjudici en el cost de l'accés a l'habitatge, ha dit.
"Ni la convocatòria del ple ni les raons que l'han justificat, ni les circumstàncies al voltant del que s'ha produït el canvi de criteri sembla que responguin al que s'entén per administració de justícia", ha conclòs Artadi.
En resposta als periodistes, ha explicat que els serveis jurídics de la Generalitat ja treballen per presentar aquesta denúncia, una tasca que compaginaran amb l'estudi de la sentència del Tribunal de Comptes que condemna l'expresident Artur Mas i els exconsellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs a pagar les despeses del procés participatiu del 9N del 2014.
TIPUS REDUÏTS
Després del canvi de criteri del Suprem, el Govern de Pedro Sánchez va decidir aprovar via decret llei que fossin les entitats bancàries les qui es fessin càrrec de l'impost.
Per aquest motiu, Artadi ha anunciat que el Govern suprimeix els apartats a) i d) de l'article 7 de la llei 21/2001, de 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives que fixaven tipus impositius reduïts de l'impost hipotecari en determinats supòsits.
Aquest tipus reduït s'aplicava en la formalització de préstecs hipotecaris per comprar habitatges protegits (0,1%), per a contribuents de 32 anys o menys amb uns ingressos limitats (0,5%) o amb una discapacitat acreditada igual o superior al 33% (0,5%).
Per a la resta de casos, l'impost era de l'1,5, i les comunitats autònomes eren les encarregades de recaptar-lo i va suposar per a les arques de la Generalitat 203,3 milions d'euros el 2017, una xifra que, eliminant els tipus reduïts, el Govern preveu incrementar en 16,5 milions a l'any.
"Des del moment en què el paguen els bancs, no té sentit que paguin tipus reduïts", ha explicat Artadi després d'aprovar la mesura per la qual tots els documents que formalitzen un préstec o crèdit hipotecari estaran subjectes al tipus general del gravamen de l'1,5%.
