Publicat 25/06/2019 13:35

El Govern defensa que la llei de contractes de serveis a les persones no privatitzar serveis

Ressalta que premia la qualitat del contracte i té en compte l'opinió de l'usuari

BARCELONA, 25 juny (EUROPA PRESS) -

El Govern ha defensat aquest dimarts que la llei de contractes de serveis a les persones, que s'est abordant en ponncia parlamentria, no privatitzar ni externalitzar els serveis que ofereixen les administracions catalanes, després que hagi estat criticada per la CUP i els comuns.

Fonts del Govern han explicat que aquesta nova llei vol afavorir que es contracti amb més qualitat en els serveis d'atenció a les persones, per donar pes a criteris no quantitatius, i establir eines per a la rescissió dels contractes si no satisfan els usuaris.

Han ressaltat que el preu no podr tenir un pes de més del 40% en els criteris de contractació; el 60% restant se centrar a valorar qüestions com el grau d'innovació de les empreses contractades i el nombre de cuidadors per usuari: indicadors qualitatius, objectius i mesurables.

També es promouran enquestes i inspeccions peridiques que permetin rescindir els contractes si el servei ofert no satisf els receptors, encara que es compleixi amb els plecs de contractació.

Aquestes fonts han indicat que la llei que ha impulsat el Govern és pionera a l'Estat, que fa un pas més respecte a la Llei de Contractes del Sector Públic, i que pasos com Sucia, Frana i Blgica han desenvolupat normes semblants a la catalana.

RGIM ESPECÍFIC PER A LA CONTRACTACIÓ PÚBLICA

El Govern va presentar aquesta llei al novembre amb la finalitat d'establir un rgim específic de contractació pública per als serveis d'atenció a les persones, com els serveis socials, comunitaris i sanitaris, i aplicable a tots els poders adjudicadors de Catalunya.

Segons va defensar l'Executiu, convenia regular aquest sector, i va assegurar que l'objectiu de la llei és que aquests poders adjudicadors prioritzin "els criteris de qualitat per sobre de les puntuacions econmiques a l'hora de triar les entitats i empreses que ofereixen aquests serveis".

Les conselleries de Salut, de Territori i Sostenibilitat, i de Treball, Assumptes Socials i Famílies són els departaments sobre els quals recau una gran part dels contractes que fa la Generalitat --al voltant del 60%-- i la meitat són de serveis.

CUP I COMUNS

Les fonts del Govern critiquen que hi hagi grups com la CUP i els comuns que s'oposin a aquesta llei, i demanen responsabilitat a les diferents formacions per tirar-la endavant, a més de criticar una "campanya de desinformació i intoxicació" que veuen que s'est promovent des de formacions polítiques i entitats socials.

Han afegit que la CUP no ha presentat cap esmena a la totalitat i que no ha participat en l'elaboració de la llei des que est sent tramitada; i ha retret als comuns que demanin paralitzar la norma per plantegin ampliar-ne en 20 mbits l'aplicació en una esmena --els diferents grups han presentat 207 esmenes--.

Aquestes fonts consideren que la llei s'acabar aprovant entre el setembre i l'octubre, i que s'hagués fet durant la legislatura anterior si no s'hagués intervingut l'autonomia --la norma es va comenar a debatre el 2016--.

Contingut patrocinat