Plantejava que unes Forces Armades pròpies requeririen entre 18.000 i 22.000 efectius, però ho veia millor que dependre d'un tercer país
MADRID, 18 nov. (EUROPA PRESS) -
El Govern liderat per Carles Puigdemont tenia obert només 15 dies abans del referèndum de l'1 d'octubre un debat sobre el model de defensa que més convindria a la futura República catalana i discutia sobre la possibilitat de comptar amb un Exèrcit propi, formar a una policia militaritzada o assegurar-se el recolzament d'un altre país.
Així consta en un document inclòs en el sumari del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona que investiga l'organització del referèndum, al que ha tingut accés Europa Press, i que analitza els elements de seguretat del futur Estat independent amb data del 14 de setembre.
L'informe, elaborat per un grup d'assessors d'eurodiputats d'ERC, reconeixia que la seguretat en el període de transició a la independència era una qüestió "de vital importància", ja que assumir les competències de defensa sense tenir una estructura sòlida comportaria la necessitat de dependre d'un tercer estat.
En aquest sentit, apuntava la possibilitat d'un atac armat contra Catalunya com una cosa "poc probable" però no completament descartable. I assenyalava que el desenvolupament d'un sistema de defensa podria trigar entre cinc i deu anys a estar totalment desplegat. "Alguns estats europeus podrien estar disposats a garantir protecció per evitar que Catalunya es convertís en un forat a les portes d'Europa, però és poc probable que acceptessin aquesta càrrega a perpetuïtat", assumeix.
Els independentistes posaven com a exemple els casos d'Àustria, Dinamarca i Suïssa, països comparables a Catalunya en població, dimensió o PIB, i que li servien per calcular que la seva república independent necessitaria un Exèrcit compost entre 18.000 i 22.000 efectius. "La República catalana haurà de plantejar-se si vol un cos de defensa i com serà, si compost per professionals o per milícies", reconeixia.
També estudiava els casos de Costa Rica i Panamà, països sense unes Forces Armades pròpies que depenen d'altres estats i compten amb una policia militaritzada per la seva defensa. Segons l'estudi, aquesta situació no redueix el cost i a més "presenta inconvenients" per la dependència externa.
Un altre aspecte a debat era el de la presència de Catalunya en organismes internacionals com la Unió Europea, l'OTAN i l'ONU, ja que els seus autors consideraven que actualment és "més recomanable" formar part d'aquest tipus d'institucions que mantenir-se al marge.
"CONTROVÈRSIA" SOBRE LA INTEGRACIÓ A L'OTAN
Segons assumeix el document, ser membre de la UE implicaria també participar en la política comuna de seguretat i defensa. Mentre, reconeixia que la participació en l'OTAN genera "més controvèrsia" perquè parteix de la societat catalana té un sentiment "antiimperialista".
Així, apuntava la integració a l'Aliança com "un compromís" amb els socis europeus i assegurava que això no suposaria una major despesa en defensa, ja que països fora de l'OTAN com Suècia o Finlàndia "acaben gastant més en defensa que la mitjana dels que sí són part".
En qualsevol cas, contemplava la integració en el denominat 'Partnership for Peace', un programa de l'OTAN destinat a estrényer les relacions amb altres estats europeus i l'antiga Unió Soviètica que al seu judici "ofereix alguns avantatges sense comprometre la capacitat de decisió ni estar obligat a contribuir econòmicament".
PREGUNTES SENSE TANCAR
Amb aquest escenari, el document plantejava algunes preguntes sense tancar a tan sols dues setmanes del referèndum independentista, com els riscos als que s'enfrontaria la República catalana o els mitjans per combatre les amenaces.
També obria interrogants sobre la possibilitat de creació d'un cos militar, la posició com a país neutral o la participació en els organismes internacionals, amb les seves implicacions de mitjans materials i humans i econòmics.
