Publicat 12/09/2022 16:25

El Govern d'Andorra demana compatibilitzar l'"aven dels drets sexuals" i les seves institucions

El cap de govern d'Andorra, Xavier Espot
GOVERN DE ANDORRA

Espot anuncia una moratria per a les autoritzacions de pisos turístics sense "criteris de sostenibilitat"

BARCELONA, 12 set. (EUROPA PRESS) -

El cap de govern d'Andorra, Xavier Espot, ha cridat a "fer compatible un aven dels drets sexuals i reproductius de les dones i la preservació" de les institucions andorranes.

Ho ha dit aquest dilluns en el debat d'orientació política, en el qual ha explicat que el grup de treball per abordar el reconeixement dels drets sexuals i reproductius de les dones "parteix de la base de l'obligació de transparncia" del Govern andorr.

"Per la seva tasca només ser veritablement útil si quan tracten aquesta qüestió continua imperant com fins ara un alt nivell de lleialtat institucional", ha reclamat Espot, que ha cridat a treballar de manera serena i discreta aquest assumpte.

MORATRIA DE PISOS TURÍSTICS

Espot ha defensat prendre mesures per millorar l'accés a l'habitatge, incentivant la construcció d'edificis per al lloguer i donant "resposta des del sector públic a aquesta demanda de lloguer que l'oferta privada difícilment pot cobrir".

A més a més, ha anunciat que el Govern registrar aquest dilluns una llei per decretar una moratria de dos anys per a les noves autoritzacions per als pisos turístics que no segueixin "criteris de sostenibilitat i qualitat", i que durant aquest temps treballaran en un informe sobre la capacitat turística del país per decidir sobre futures autoritzacions.

També registrar un altre projecte de llei per actualitzar l'ordenació urbanística dels comuns --ajuntaments andorrans--, que tindran un any per determinar la seva capacitat mxima en el qual les llicncies d'edificació estaran condicionades a un informe favorable de l'executiu.

Espot també ha explicat que, amb l'objectiu de captar residents amb més poder adquisitiu, la majoria parlamentria que defensa el govern de coalició ha acordat incrementar "substancialment" la inversió econmica o dipsit que s'exigeix als nous residents que viuen a Andorra sense treballar o que hi treballen per compte propi.

Així, la quantitat que s'exigeix als qui no treballen s'eleva de 400.000 a 800.00 euros, "amb limitacions quan la inversió es fa en béns immobles per no afegir més tensió al mercat de l'habitatge", mentre que als qui treballen per compte propi se'ls exigir 50.000 euros en comptes de 15.000, com fins ara.

Quant a les infraestructures del país, Espot ha celebrat que els darrers anys "les bones relacions hispanoandorranes han contribut en qüestions cabdals com desencallar l'operativitat de l'Aeroport" Andorra-la Seu i millorar la carretera nacional entre la Seu i la frontera amb el riu Runer.

"I estic segur que la intensificació de les relacions de bon venatge i cooperació amb Catalunya revertir positivament en qüestions com els estudis sobre l'arribada del ferrocarril i la millora de la xarxa viria prxima a Andorra que és de competncia autonmica", ha afegit.

RESERVA DE LA BIOSFERA

També ha avanat que durant el darrer trimestre del 2033 presentaran a la Unesco la candidatura Andorra Reserva de la Biosfera, un projecte que permet "fer possible el desenvolupament econmic amb el manteniment de la qualitat de vida i el respecte per l'entorn".

El dirigent andorr també ha demanat aprofitar la culminació de les negociacions de l'acord d'associació amb la Unió Europea per "aconseguir una posició equilibrada que dibuixi un marc de progrés i de desenvolupament" per a la societat andorrana.

Ha desitjat que les negociacions acabin a finals del 2023, i ha destacat que els darrers mesos s'han abordat les converses "amb esperit constructiu i amb unes perspectives realistes d'xit" en qüestions com la circulació de persones i el tracte dels mercats de telecomunicacions i electricitat.

En el seu discurs, Espot ha fet constants referncies a la identitat andorrana, i ha sostingut que el país "malgrat no disposar d'una indústria cultural potent, ni parlar una llengua forta" ha sabut mantenir aquesta identitat prpia, segons ell.

Quant a política lingüística, ha assegurat que l'executiu andorr treballar per collaborar amb els governs de Luxemburg, Noruega o Sussa per "compartir experincies" en aquest mbit.

Contingut patrocinat