Són deu els incidents d'execució de sentència plantejats pel Govern central en quatre Consells de Ministres des d'octubre
MADRID, 8 Nov. (EUROPA PRESS) -
El Consell de Ministres ha decidit un divendres més assistir al Tribunal Constitucional (TC) perquè anul·li dos acords més de la Mesa del Parlament de Catalunya, aquest cop una proposta de la CUP a favor del dret d'autodeterminació, i ha advertit que es posa de manifest la "clara intenció" de l'ens que dirigeix el Parlament de "continuar" amb el procés cap a la independència.
És el quart Consell en què l'executiu pren la decisió de plantejar allò que es denomina incidències d'execució de sentència, una apel·lació al TC perquè anul·li diversos acords per entendre que incompleixen sentències i providències del Tribunal. Són en total deu els incidents presentats des del 4 d'octubre fins avui.
En concret, el Govern central ha decidit aquest divendres actuar contra l'admissió a tràmit per la Mesa del Parlament el passat 29 d'octubre d'una moció de la CUP i s'insisteix en la voluntat d'exercir el dret d'autodeterminació.
També es dirigeix contra la decisió de la mateixa Mesa del Parlament de rebutjar el 5 de novembre les sol·licituds de reconsideració d'aquesta admissió a tràmit, presentades per PSC, Ciudadanos i PP.
La portaveu del Govern, Isabel Celaá, ha explicat que es planteja al TC que anul·li aquests dos acords perquè incompleixen sentències del tribunal del 2015 i 2018 que rebutgen el dret d'autodeterminació i perquè "desobeeixen" providències del mateix Constitucional del 10 i 16 del passat octubre, quan va anul·lar ja resolucions del Parlament que insistien en la sobirania del poble català i en el seu dret a l'autodeterminació.
"El president del Parlament, el secretari general i la resta de membres de la Mesa tenien ple coneixement que amb els seus acords estaven incomplint resolucions adoptades pel Tribunal Constitucional", ha afirmat la portaveu. El TC els ha advertit ja de les eventuals responsabilitats, inclosa la penal, en què poden incórrer.
El Govern central interpreta a més que el Parlament pretén manifestar la "clara intenció de continuar amb el procés secessionista, continuant així amb la pretensió d'aconseguir la independència de Catalunya mitjançant un procediment unilateral".
