Admet que li deu 122,5 milions a 8 de novembre
BARCELONA, 4 des. (EUROPA PRESS) -
El secretari general d'Economia de la Generalitat, Albert Carreras, ha atribuït el deute del Govern amb Barcelona a l'herència que va deixar el tripartit, i que ha il·lustrat que segueix sense pressupostar-se el 63% dels 668 milions d'euros compromesos per a tot Catalunya de les convocatòries de la Llei de Barris 2004-10.
Carreras ha comparegut a la comissió municipal no permanent d'estudi del deute de la Generalitat amb el consistori, tot i que l'oposició havia demanat que acudís el conseller Andreu Mas-Colell: el seu 'número 2' ha resumit l'herència del tripartit que "no es van atendre pagaments que es podien fer, desplaçant-los cap al futur".
També s'ha referit al Pla Únic d'Obres i Serveis (Puosc), del qual el Govern de CiU no ha pagat res dels seus anys perquè encara assumeix els tres últims del tripartit; a la compra de la Casa Burés a l'Ajuntament per 26 milions acordada el 2009, i al pacte del 2004 pel que aportaria 58,6 milions al Disseny Hub: de tot això, el 2011 el Govern només havia aportat 1 milió de la casa.
Carreres ha criticat que el tripartit va deixar "obligacions compromeses de manera sobredimensionada", fins i tot quan ja havia començat la recessió, i ha afegit que ara el Govern no dóna un tracte diferencial a la capital en relació amb altres entitats o empreses --sí al sector social--.
Gabriel Colomé (PSC) ha retret a Carreras que parli de l'herència del tripartit quan CiU ha augmentat un 50% el deute general del Govern; en la mateixa línia s'ha expressat Javier Mulleras (PP), que ha ressaltat que Mas "ha consolidat l'endeutament del tripartit i l'ha ampliat"; Joaquim Mestre (ICV-EUiA) ha reivindicat que la Llei de Barris no era intranscendent.
OBLIGACIONS PENDENTS
Carreras assegura que la Generalitat vol reconèixer "totes" les obligacions pendents amb Barcelona, tot i que no va al ritme que desitjaria perquè ha de prioritzar, i ha apuntat que acceptarà pagar els 21 milions que deu al consistori per l'Impost de Béns Immobles (IBI) d'equipaments sanitaris, sempre que des d'ara la ciutat li eximeixi de pagar-ho.
L'Ajuntament defensa que ha vist reduït un 33% des de principis d'any l'import que li devia la Generalitat a 31 de desembre del 2012 --era de 226 milions--, en bona part pel Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) especial, i treballa perquè el deute pendent fins al 2012 es redueixi a 46,9 el 31 de desembre.
Durant una Comissió de quatre hores, Carreras ha concretat que la Generalitat devia 122,5 milions a l'Ajuntament el 8 de novembre després d'haver pagat 68 milions --36 a través del FLA--, i el consistori calcula que el deute era de 151 milions a 31 d'octubre, elevant-se a 191 tenint en compte els imports pendents d'aquest any i que, tot i això, l'Ajuntament no reconeix com a deute.
Sobre la devolució dels 25 milions que el consistori va aportar a la Generalitat per a l'aerolínia Spanair, Carreras ha advertit que atendre --com estan fent-- la petició municipal de tornar-los amb obra nova suposa fer "més dèficit", però ja han acordat fins a 10 milions i espera tancar la devolució dins del calendari: abans del 2016.
DESPESA SUBSTITUTIVA
Pel que fa a la despesa que hagi assumit l'Ajuntament malgrat correspondre a la Generalitat, la segona tinenta d'alcalde, Sònia Recasens, ha defensat que "contra les percepcions generals, no hi ha cap tipus de substitució", el que ha exemplificat amb els 115 milions que Estat i Generalitat han deixat d'aportar als consorcis.
Per contrarestar-ho, el consistori només ha incrementat les seves aportacions als consorcis amb 12,8 milions, de manera que ha cobert l'11% de la retallada, i ha afegit que la reducció dels 115 milions és imputable al 5,78% a la Generalitat, mentre que la resta --sobre el 94%-- és imputable a l'Estat.
L'oposició ha reiterat les seves crítiques: Gabriel Colomé (PSC) ha retret que Barcelona fa de 'banc bo' de la Generalitat; Javier Mulleras (PP) ha criticat que s'ha implantat "el mètode Trias" i el que no condona l'Ajuntament ho paga l'Estat a través del FLA especial; i Jordi Portabella (ERC) ha tornat a demanar que també hauria d'analitzar-se el que no paga l'Estat.
El popular Javier Mulleras també ha retret la submissió institucional de Trias a Mas i ha defensat que el "deute real" de la Generalitat amb el consistori s'eleva a 330 milions.
Quim Mestre (ICV-EUiA) ha vist en les valoracions de Recasens "un punt de fantasia", i ha avisat que a 31 de desembre quedaran 79,6 milions de deute de la Generalitat amb el consistori pendents de pagament.
