Actualitzat 30/03/2024 15:11

El Govern central veu en el Sahel una "amenaça real" com a emissor de terrorisme i també d'immigració

EUTM MALÍ - Archivo

L'Informe de Seguretat Nacional alerta que la regió pot atreure combatents però també enviar-los per via migratòria

MADRID, 30 març (EUROPA PRESS) -

La situació al Sahel constitueix una de les principals preocupacions en matèria de seguretat per al Govern central, que considera que aquesta regió africana on se succeeixen els cops d'estat i on els gihadistes campen tranquil·lament suposa una "amenaça real" com a font emissora de terroristes i també d'immigració irregular.

Així es desprèn de l'Informe de Seguretat Nacional 2023 elaborat pel Departament de Seguretat Nacional (DSN) de la Presidència del Govern central, que destaca que "el Sahel és una zona prioritària per a Espanya per l'efecte que pugui tenir sobre els països del Magrib i la possible extensió dels conflictes a territoris limítrofs, com el golf de Guinea", on ja hi ha hagut atacs a països com Benín o Togo.

El DSN incideix en el document, consultat per Europa Press, en "la necessitat d'estabilitzar aquesta zona per evitar que grups gihadistes puguin disposar de bases des de les quals planificar accions terroristes contra objectius espanyols i europeus".

Els països del Sahel, en particular Mali, Burkina Faso i el Níger, són escenari des de fa anys d'una intensa activitat per part de grups gihadistes. Les filials d'Estat Islàmic i d'Al-Qaeda en aquesta regió d'Àfrica figuren entre les més actives i mortíferes a nivell mundial.

De fet, segons l'últim Índex Global de Terrorisme, el Sahel és actualment la regió més afectada, ja que suma gairebé la meitat del total de víctimes mortals (47% amb gairebé 4.000) i el 26% dels atacs terroristes a nivell mundial. Entre el 'top 10' de països més castigats n'hi ha quatre d'aquesta regió --Burkina Faso (1), Mali (3), Nigèria (8) i el Níger (10)--.

D'altra banda, els cops d'estat a la regió que van començar a Mali el 2020 i van continuar per Burkina Faso el 2022 i el Níger el passat mes de juny "han comportat la sortida del nombrós contingent francès a la regió, el començament de la retirada de les missions d'estabilització de les Nacions Unides i l'inici de readaptació de les missions de la UE", recorda el DSN.

DEBILITAMENT DEL FRONT ANTITERRORISTA

En aquest sentit, el document adverteix que "la inestabilitat i el debilitament del front contraterrorista pot afavorir l'expansió i augment de les capacitats dels grups que operen a la zona".

A més, incideix que les juntes militars que governen els tres països "estan adoptant altres opcions per combatre el terrorisme, amb altres enfocaments, vinculats a l'ús desmesurat de la força i compten, en alguns casos, amb l'ajuda de mercenaris russos", en referència a la presència, principalment en el cas de Mali, del Grup Wagner.

Així, el DSN lamenta que "Occident continua disminuint la seva influència, davant una Rússia que s'ha assentat com a soci prioritari de Mali i que intensifica l'esforç per fer el mateix amb Burkina Faso i el Níger".

Tots tres països han forçat la sortida de les tropes franceses desplegades al seu territori i el Níger va anunciar fa uns dies que també suspenia l'acord en matèria de defensa amb els Estats Units, la qual cosa podria comportar el tancament de la seva base de drons a Agadez, clau per a la lluita antiterrorista a la regió.

En aquest context, afegeix l'informe, "els grups armats no estatals continuen duent a terme atacs a gran escala contra objectius civils i militars, s'expandeixen pels països riberenys del golf de Guinea, i participen en enfrontaments per l'accés als recursos, el control territorial i la influència".

FOCUS D'ATRACCIÓ I EMISSIÓ DE TERRORISTES

Per tot això, el DSN adverteix que "la situació al Sahel i la seva proximitat geogràfica amb Espanya constitueix una amenaça real, tant per la possible sortida de combatents a aquest territori", davant les crides dels grups terroristes a emigrar a aquesta regió per fer-hi la gihad, "com per la possible arribada de terroristes que poden servir-se d'estructures i rutes utilitzades pel crim organitzat".

Respecte a aquesta qüestió l'informe assenyala que "a Espanya no s'han detectat sortides de voluntaris gihadistes cap a escenaris de conflicte el 2023, per la qual cosa el principal risc continua sent la possible tornada" dels anomenats combatents terroristes estrangers (CTE), "especialment si es produeixen de manera clandestina i indirecta, utilitzant rutes i mètodes propis de les xarxes d'immigració il·legal".

No obstant això, al marge dels CTE espanyols, el DSN admet que "la possible arribada a Espanya de retornats originaris d'altres països, ja siguin europeus o del Magrib, pot resultar especialment preocupant". Segons les dades que recull l'informe, Espanya tindria 272 CTE, dels quals 102 estan desplaçats en zona de conflicte, 65 són retornats i 104 haurien mort.

Davant aquesta amenaça al Sahel, "Espanya considera que els esforços en la lluita antiterrorista s'han de centrar en missions d'ensinistrament enfocades a capacitar les forces armades i cossos de seguretat locals per a la contenció del terrorisme".

Una d'aquestes missions és precisament EUTM Mali, encarregada d'entrenar les forces malianes i que està bloquejada des de fa més d'un any. El contingent espanyol és el gruix de la missió i la UE n'haurà de decidir la continuïtat abans de maig.

Així mateix, el Govern central defensa "un enfocament integral a l'hora d'abordar els problemes regionals, tenint en compte no només els aspectes de seguretat, sinó també de desenvolupament, governança i respecte dels Drets Humans".

AUGMENT DE LA IMMIGRACIÓ IL·LEGAL

Una altra de les conseqüències de la inestabilitat al Sahel és l'augment de la immigració il·legal, segons destaca el document. La inseguretat "està exacerbant una situació humanitària ja de per si mateix extremadament greu, on les poblacions continuen sent objecte d'atacs indiscriminats i persecució per la seva identitat ètnica o religiosa". Com a conseqüència d'això, s'està produint "un notable increment dels fluxos migratoris irregulars".

L'informe destaca l'augment de les arribades d'immigrants de manera il·legal a Espanya en l'últim any, un 95% més que el 2022 (56.039 immigrants), mentre que les arribades per via marítima van augmentar un 91%, amb les illes Canàries com a principal destinació. L'arxipèlag va experimentar un 154% més d'arribades durant el 2023.

"L'increment d'arribades des del Sahel el 2023, tot i que no es va arribar als nivells del 2018, sí que va suposar un repte per a la gestió migratòria", destaca l'informe. Dels 40.403 immigrants irregulars arribats durant l'últim any per l'anomenada ruta atlàntica, segons l'Agència Europea de Fronteres (Frontex), un 17% procedien del Senegal, un 14% del Marroc i un 6% de Mali, mentre que el 44% no tenien identificació.

El DSN crida l'atenció sobre el fet que després del cop d'estat al Níger, que ha paralitzat la col·laboració en matèria de seguretat de la UE amb aquest país, és probable que "el control dels fluxos migratoris decaigui en importància dins de l'agenda política del nou Govern".

El Níger ha estat tradicionalment un país de pas pels que volen arribar fins a Europa des de l'Àfrica Subsahariana, si bé en els últims anys el Govern havia aconseguit controlar aquest negoci lucratiu, que té Agadez com a principal punt de pas, amb el suport de la UE.

Malgrat que l'informe descarta que el país "s'hagi de convertir en territori d'origen d'immigració il·legal amb destinació a Europa" considera que "els canvis de la situació política nigerina sí que poden fer que es modifiquin els itineraris terrestres del trànsit de migrants procedents del golf de Guinea a través del continent africà".

Contador



www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés