La Moncloa decideix la delegació que enviarà a l'obertura del pontificat, a la qual van acudir els reis i Rajoy el 2013
MADRID, 10 maig (EUROPA PRESS) -
El Govern central veu amb bons ulls l'elecció del nou papa, Lleó XIV, al qual considera ideològicament pròxim i fins i tot arriba a qualificar de progressista i espera continuar la sendera d'acords tancats durant el pontificat de Francesc, segons traslladen fonts governamentals.
Encara és aviat per emetre un judici, només uns dies després de la fumata blanca al Vaticà, però a La Moncloa s'aferren als primers gestos del pontífex per subratllar que aprecien proximitat amb els postulats de Robert Francis Prevost.
Ara l'executiu ha de decidir a qui envia a la pròxima gran cita, la missa d'obertura del pontificat amb la qual Lleó XIV iniciarà el seu mandat, diumenge vinent 18 de maig a la basílica de Sant Pere.
RAJOY HI VA ACUDIR AMB LA SEVA DONA I TRES MINISTRES
Després que el president Pedro Sánchez decidís no acudir al funeral de Francesc, en el qual sí que van estar els principals líders mundials, fonts de La Moncloa assenyalen que estan decidint qui formarà la delegació espanyola, que previsiblement estarà liderada pels reis, Felip VI i Letícia.
Assenyalen a més que tindran en compte els antecedents, és a dir, qui va acudir per part espanyola al mateix acte en anteriors ocasions. El març del 2013, a la primera missa que va oficiar Jorge Bergoglio com a papa Francesc també van acudir els reis i bona part del Govern central d'aleshores.
Hi van acudir el cap de l'executiu, Mariano Rajoy (PP), i la seva dona, Elvira Fernández i també els ministres d'Exteriors, José Manuel García Margallo; Interior, Jorge Fernández Díaz, i Justícia, Alberto Ruíz Gallardón.
EL DIA ABANS SÁNCHEZ SERÀ A L'IRAQ
En aquesta ocasió Sánchez hi podria assistir, encara que els dies previs encadena una intensa agenda internacional i hauria de viatjar directe des de l'Iraq per arribar a temps. Dos dies abans, el divendres 16 de maig serà a Tirana (Albània) per participar en la Cimera de la Comunitat Política Europea.
L'endemà, el cap de l'executiu estarà a Bagdad per participar en la reunió de la Lliga Àrab --serà l'únic dirigent europeu convidat-- en la qual abordaran la situació al Líban i, principalment, el procés de pau a Gaza.
El Govern central ha celebrat els primers gestos del papa, especialment les seves paraules afectuoses cap a Francesc perquè, a parer seu, trasllueixen que serà un continuador del seu llegat. No obstant això, consideren que l'argentí va ser un papa irrepetible i no hi haurà ningú tan allunyat dels elements ostentosos de l'Església.
INDEMNITZACIONS A VÍCTIMES D'ABUSOS
En qualsevol cas el Govern central li dona un gran valor a la trajectòria de Prevost, especialment a la seva labor com a missioner i al fet que decidís renunciar a una vida benestant als Estats Units per desenvolupar la seva carrera al Perú.
Aquests atributs, sumats al nom de papa que ha triat, seguint els passos de Lleó XIII, que fa més d'un segle va posar les bases de la doctrina social de l'Església, el situen, a parer seu, a la banda progressista de l'Església.
Esperen, per tant, que existeixi una bona interlocució per afrontar el tema principal que està pendent entre l'executiu i la Santa Seu, les indemnitzacions a les víctimes d'abús sexual en el si de l'Església.
En aquest sentit, el ministre Félix Bolaños, responsable de la interlocució del Govern central amb el Vaticà, es va mostrar confiat a arribar a una posició comuna i va reiterar que pretenen seguir les recomanacions emeses pel defensor del poble en el seu informe.
PACTES SOBRE CUELGAMUROS I REFORMA FISCAL
D'aquesta manera, pretenen seguir la línia d'acords aconseguits en els últims anys. D'una banda el règim fiscal pactat el 2023 amb el qual es va posar fi al tracte privilegiat i en virtut del qual es va equiparar el règim fiscal de l'Església amb el d'entitats sense ànim de lucre.
El passat mes de març també van acordar la resignificació del Valle de los Caídos, ara denominat Cuelgamuros, mantenint la gran creu i la congregació de monjos benedictins, que continuarà a la basílica. Tots excepte el que era prior, Santiago Pedrera, opositor a la llei de memòria democràtica.
