Destaca el "moment essencial" en què s'ha aprovat la llei de Presidència catalana, atès que el 22 és la data límit per a la investidura.
Demana advertir a Torrent i als membres de la Mesa que poden incórrer en responsabilitat penal si ignoren la decisió del TC
MADRID, 9 maig (EUROPA PRESS) -
El Govern de Mariano Rajoy ha presentat un recurs contra "determinats preceptes" de la Llei Presidència de la Generalitat per entendre que "resulta clarament inconstitucional" la investidura a distància. A més, adverteix que aquesta modificació legal "altera les regles del joc de la vida parlamentària en un moment essencial" i de "forma arbitrària" amb la finalitat d'aplicar-se a "un cas específic", en al·lusió a Carles Puigdemont.
Així es recull a l'acord que ha aprovat el Govern central en un Consell de Ministres extraordinari instant Mariano Rajoy a la interposició d'un recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei de Presidència aprovada pel Parlament de Catalunya en lectura única el passat 8 de maig. El Tribunal Constitucional té previst reunir-se a partir de les 18.00 hores per analitzar aquest recurs.
En una roda de premsa al Palau de la Moncloa, el portaveu de l'Executiu, Iñigo Méndez de Vigo, ha explicat que el Govern central recorre la investidura a distància perquè "cap candidat pot ser investit sense estar present al Parlament català per defensar allà el seu programa. A més, recorre la seva aprovació en lectura única per la Cambra Autonòmica i que aquesta norma permeti celebrar sessions del govern català "a distància, per mitjans telemàtics".
El Govern espanyol posa èmfasi que els principis de personalitat, immediació i participació al debat són "consubstancials" a l'article 23 de la Constitució, als propis conceptes d'institució parlamentària i democràcia representativa i a la connexió entre els representants i els electors.
Per això, diu que "no és possible" la celebració d'un debat d'investidura amb un candidat que "no concorrerà ni personal ni físicament" a la seu parlamentària on tindrà lloc el debat d'investidura. A judici seu, la modificació legal per permetre aquest pas és "clarament inconstitucional".
LA "RELLEVÀNCIA DEL MOMENT"
A més, el Govern central considera que no pot "desconèixer-se la rellevància del moment en què s'ha aprovat" aquesta Llei de Presidència. Així, explica que la tramitació d'una llei de desenvolupament bàsic de l'Estatut d'Autonomia o d'una reforma del Reglament del Parlament exigeix la constitució de la comissió legislativa competent en cada cas, "la qual cosa només es pot constituir una vegada investit el president de la Generalitat, fet que encara no s'ha produït".
També destaca que el termini per investir un president de la Generalitat finalitza el proper 22 de maig. "Aquests fets ens permeten afirmar que la modificació operada altera les regles del joc de la vida parlamentària en un moment essencial, de forma arbitrària i al marge del procediment establert, amb l'objectiu de la seva aplicació a la present conjuntura, és a dir, a un cas específic, en una situació que ha donat ja lloc a diferents resolucions judicials en relació amb el procés d'investidura per a l'elecció del nou president de la Generalitat", afegeix.
"VICIS D'INCONSTITUCIONALITAT"
En el seu recurs, el Govern central assenyala que la Llei de Presidència aprovada pel Parlament català "peca de vicis d'inconstitucionalitat", ja que no compleix amb els preceptes de la Constitució, de l'Estatut d'Autonomia i del Reglament de la Cambra, tal com, segons recorda, han destacat els serveis jurídics del Parlament de Catalunya i el Consell de Garanties Estatutàries.
Segons l'Executiu, es pretén que el criteri de la majoria no qualificada del Parlament de Catalunya pugui actuar contra les exigències vigents de l'Estatut d'Autonomia i del Reglament del Parlament en el procés d'investidura del candidat a la Presidència de la Generalitat, i que el Govern de la Generalitat pugui actuar contra el que es disposa a l'Estatut pel que fa a "la seva reunió, organització i funcionament".
Per això, assenyala que el Govern de la nació, en exercici de les seves funcions, ha de presentar un recurs d'inconstitucionalitat en defensa del compliment de la Constitució, l'Estatut d'Autonomia i el Reglament del Parlament.
ADVERTIMENT A TORRENT I MEMBRES DE LA MESA
En el seu recurs, el Govern central demana que el Constitucional que, en la providència en què es decreti la suspensió dels preceptes impugnats i en la resolució que al seu moment es dicti, s'ordeni la notificació personal al president del Parlament, Roger Torrent, i als altres membres de la Mesa.
A més, sol·licita que el TC, en aquesta notificació, adverteixi Torrent i els membres de la Mesa del seu "deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la
suspensió acordada".
En particular, demana que s'abstinguin d'"iniciar, tramitar, informar o dictar, en l'àmbit de les seves respectives competències, acord o alguna actuació amb vista a l'execució de les previsions contingudes en els preceptes impugnats, advertint-los de la nul·litat radical de tals actuacions que realitzin i de les eventuals responsabilitats, inclosa la penal, en les quals poguessin incórrer en cas de no complir aquest requeriment".
