MADRID 20 abr. (EUROPA PRESS) -
El secretari d'Estat d'Afers Exteriors, Ildefonso Castro, ha subratllat aquest divendres que "no hi ha hagut cap decisió ni cap resolució de l'ONU" sobre polítics independentistes, en particular sobre l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez, i creu més aviat que hi ha hagut "una manipulació per part d'alguns".
"Vull deixar molt clar que això no ha estat ni tan sols admès a tràmit", ha recalcat.
Segons ha dit, el que ha succeït és que el Comitè de Drets Humans ha rebut "una comunicació d'una persona (Jordi Sànchez) al·legant una suposada violació dels seus Drets Humans" i l'ha "transmès a l'Estat part perquè respongui".
L'Estat té un termini de sis mesos per respondre i, si ho desitja, pot presentar al·legacions contra l'admissibilitat en un termini reduït de dos mesos.
En la mateixa situació està la queixa que va presentar l'expresident català Carles Puigdemont.
Castro ha fet aquesta puntualització a preguntes dels diputats en una compareixença en la Comissió d'Exteriors del Congrés per explicar els pressupostos del seu departament.
En concret, ha aprofitat per explicar que el Comitè de Drets Humans no és un òrgan judicial i no emet sentències, sinó que és un comitè format per experts, que treballen "fonamentalment a títol personal", encarregat de vetllar per l'aplicació del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.
Si la denúncia s'admet, l'organisme, si escau, fa "observacions tècniques", mentre que els òrgans judicials, com és el Tribunal Europeu dels Drets Humans, emet sentències d'obligat compliment.
Castro ha recalcat que aquest Comitè al qual ha arribat la denúncia de Sànchez tampoc és el mateix que el Consell de Drets Humans de l'ONU, el "gran òrgan intergovernamental" del que Espanya forma part actualment.
El Comitè de Drets Humans va enviar la seva comunicació sobre la denúncia de Jordi Sànchez a l'Estat espanyol el passat 23 de març, i en ella deia que l'Estat ha d'assegurar el compliment dels drets polítics del denunciant.
Això va ser el que els diputats autonòmics de JxCat van esgrimir per presentar la seva candidatura a la presidència de la Generalitat.
No obstant això, el ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació, Alfonso Dastis, va afirmar poc després que el Comitè "només ha justificat recepció d'una petició" i, en tot cas, ha afegit que, encara sense voler entrar en interpretacions jurídiques, el Pacte de Drets Civils i Polítics en què es basa el Comitè diu que els drets polítics no poden estar sotmesos a "restriccions injustificades".
En el cas de Sànchez, va dir, el que hi ha és una decisió d'un jutge de manera que això és "una restricció justificada".
Ara, la redacció de la resposta del Govern espanyol al Comitè està en mans de l'Advocacia de l'Estat, que depèn del Ministeri de Justícia i pot optar per respondre en un termini de sis mesos o al·legar l'admissibilitat en un termini de dos.
Per valorar l'admissibilitat de la denúncia s'examinen requisits formals, entre ells si el Comitè ha de revisar fets i proves de casos resolts pels tribunals nacionals, ja que els comitès no poden actuar com a òrgan d'apel·lació.
També si la denúncia està prou fonamentada, si l'assumpte està sotmès a un altre òrgan internacional o si s'han esgotat tots els recursos disponibles en la jurisdicció interna, un assumpte que pot ser clau en els casos dels polítics independentistes.
Segons fonts coneixedores del procés, des que Espanya es va adherir a aquest procediment de l'ONU en els vuitanta només s'han admès al voltant d'un terç de les queixes presentades.
