EDUARDO PARRA /EUROPA PRESS
MADRID, 2 nov. (EUROPA PRESS) -
El Consell de Ministres ha acordat aquest divendres el desistiment parcial, i per tant la retirada, de dos recursos davant del Tribunal Constitucional (TC) contra dues lleis aprovades pel Parlament de Catalunya en matèria d'habitatge, fruit de l'acord amb l'administració catalana i a causa que el Govern socialista "discrepa enormement" amb determinades decisions de l'Executiu anterior.
En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, ha destacat que després d'arribar a un acord amb la Generalitat, el Govern central ha decidit retirar aquests recursos davant del TC.
Les lleis, ha indicat, afecten a "problemes quotidians molt importants" i que tenen a veure amb l'"habitatge i els lloguers" i amb el foment i l'ús que es fa de l'habitatge públic.
Així mateix, Calvo ha recalcat que ara es tracta de "tornar a portar a Catalunya" a una situació que ja està normalitzada en altres comunitats autònomes com Andalusia, Navarra o Canàries, i que reflecteix que el Govern de Rajoy "no tenia una mirada social sobre el dret a l'habitatge".
"El canvi de registre polític entorn d'aquest assumpte, fa que anem de comú acord amb l'administració catalana", ha afegit.
Segons l'acordat en el Consell de Ministres, el Govern espanyol i la Generalitat han establert una "interpretació" de les normes catalanes "plenament respectuosa amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional", la qual cosa permet la retirada dels recursos que havia plantejat el Govern del PP.
EXPROPIACIÓ D'ÚS TEMPORAL D'HABITATGES BUITS
Aquest acord entre administracions farà possible que les mesures adoptades proposades en les lleis 24/2015 i 4/2016 sobre emergència habitacional, i aprovades pel Parlament de Catalunya, es mantinguin.
Inclouen propostes com la del lloguer social per part dels bancs a persones que vagin a ser desnonades o l'expropiació d'ús temporal d'habitatges buits propietat de bancs o grans corporacions.
Segons explica en nota de premsa el Govern del PSOE, després de setmanes de negociacions entre l'Executiu central i el Govern, la passada setmana la pròpia Generalitat va acceptar la proposta que els desistiments fossin parcials, perquè "persisteixen causes d'inconstitucionalitat en alguns articles contra els quals el TC s'ha pronunciat en sentències anteriors".
Un exemple d'inconstitucionalitat és la possibilitat d'expropiar l'ús d'habitatges mentre estigui en curs el procés de desnonament.
A més de la possibilitat que hi hagi un lloguer social per part de bancs a persones que vagin a ser desnonades i que pugui donar-se una expropiació temporal d'ús d'habitatges buits, la retirada de la impugnació davant del TC permet també que es doni l'obligació de reallotjament en determinats casos de persones o famílies que estiguin en risc d'exclusió residencial.
Amb aquest anunci, l'Executiu de Sánchez desestima seguir endavant amb el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern de Mariano Rajoy contra la llei catalana de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones que es troben en risc d'exclusió residencial, aprovada el 2016.
La norma es va tramitar de manera exprés i es va elaborar expressament per sortejar la suspensió que va dictar el Tribunal Constitucional contra una part de la llei catalana 24/2015 sobre el mateix tema.
El seu objectiu és protegir a persones en situació d'exclusió residencial com a conseqüència del sobreendeutament i crear la Comissió d'habitatge i assistència per a situacions d'emergència per coordinar a les administracions sobre aquest tema.
