Publicat 24/10/2020 11:58CET

El Govern central es prepara per declarar l'estat d'alarma aquest diumenge en un Consell de Ministres extraordinari

El president del Govern central, Pedro Sánchez, a La Moncloa
Moncloa

Sánchez va assegurar que estan "llestos" per prendre les mesures que calguin i Illa va confirmar que busquen "suports clars" per garantir possibles pròrrogues

MADRID, 24 oct. (EUROPA PRESS) -

El Govern central es prepara per declarar aquest diumenge l'estat d'alarma, en un Consell de Ministres extraordinari, després que l'hi hagin demanat deu Executius autonòmics --sis d'aquests, del PSOE--, amb l'objectiu de tenir cobertura jurídica suficient per endurir les restriccions de mobilitat i poder fer front a l'increment de contagis de Covid-19, segons informen a Europa Press fonts governamentals.

El cap de l'Executiu espanyol va afirmar aquest divendres al migdia, en una declaració institucional des del palau de La Moncloa, que està disposat a adoptar les mesures que calguin per doblegar la corba de contagis. En el seu missatge, també va tornar a instar les regions que es troben en situació d'alt risc al fet que sol·licitessin que s'apliqués aquest instrument per poder doblegar la corba.

Després d'advertir de la gravetat de la situació, a les 11.00 hores d'aquest dissabte ja li havien demanat que donés aquest pas País Basc, Catalunya, Cantàbria, les comunitats governades pel PSOE d'Astúries, Extremadura, La Rioja, Navarra, Castella-la Manxa i Comunitat Valenciana, així com la ciutat autònoma de Melilla.

Ara per ara cap comunitat autònoma que governa el PP ha sol·licitat declarar l'estat d'alarma, tot i que per exemple Castella i Lleó sí ha recorregut a mesures dràstiques com el toc de queda, i Madrid ha prohibit les reunions entre no convivients durant la nit.

El Govern central no necessita el vistiplau del Congrés per aprovar l'estat d'alarma, però sí per prorrogar-lo més enllà dels 15 dies de vigència inicial. Per això, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, va tornar a demanar aquest divendres que el PP garanteixi el seu suport per prorrogar aquest instrument i poder garantir d'aquesta manera una cobertura jurídica adient per a mesures com el toc de queda. A hores d'ara, l'Executiu espanyol ja s'ha assegurat el suport de Ciutadans.

MÉS D'UN MILIÓ DE CONTAGIS

La xifra global de contagis a Espanya ja supera el milió --en concret, s'eleva ja a 1.046.132 des que va començar la pandèmia--, i aquest divendres les comunitats autònomes van notificar al Ministeri de Sanitat 19.851 nous casos de Covid-19, 8.293 en les últimes 24 hores, cosa que suposa un ascens pel que fa a els 7.953 que es van diagnosticar aquest dijous. Catalunya i Galícia han registrat en les últimes 24 hores rècord de casos.

El president del Govern central es troba aquest dissabte a Roma amb motiu de la seva audiència amb el papa Francesc al Vaticà. Tot i que fa dues setmanes va delegar en la seva vicepresidenta primera, Carmen Calvo, el Consell de Ministres extraordinari que va declarar l'estat d'alarma "territorialitzat" per restringir la mobilitat a la Comunitat de Madrid, ara ha preferit esperar a diumenge per presidir ell mateix la reunió.

El cap de l'Executiu espanyol ha afirmat aquest divendres des de La Moncloa que està "llest" per adoptar les mesures que siguin necessàries i ha tornat a demanar a les comunitats autònomes que es troben en risc "extrem" que sol·licitin la declaració de l'estat d'alarma quan ho considerin necessari per continuar lluitant contra la pandèmia.

EL PLA APROVAT AMB LES COMUNITATS CONTEMPLA L'ESTAT D'ALARMA

El Govern central i les comunitats van aprovar aquest dijous en el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS) un pla de resposta coordinada que inclou quatre nivells de risc, amb les seves corresponents mesures. En el nivell d'alerta màxima es contempla expressament la possibilitat de recórrer al estat d'alarma per donar cobertura a mesures "excepcionals", tal com ha recordat Sánchez en la seva compareixença.

Després de superar la primera onada del coronavirus, i de caure l'estat d'alarma que va començar al març per la progressiva pèrdua de suports, Sánchez va adoptar a l'estiu una estratègia de "cogovernança" amb les comunitats, perquè fossin aquestes les que, coordinades amb Sanitat, s'encarreguessin de gestionar la pandèmia.

En aquesta línia, a finals d'agost va posar a la seva disposició la possibilitat de sol·licitar aprovar un estat d'alarma "territorialitzat" que servís de cobertura jurídica per aplicar mesures de mobilitat més estrictes, si ho consideraven necessari. En aquell moment, Sánchez, va oferir als presidents autonòmics la possibilitat d'anar al Congrés a defensar ells mateixos la seva petició.

El Govern ja va recórrer fa dues setmanes a la declaració d'un estat d'alarma "territorialitzat" per aplicar a la Comunitat de Madrid els confinaments perimetrals a la capital i a vuit municipis més, per la "preocupant" situació a la regió, i la negativa del govern d'Isabel Díaz Ayuso d'atendre les indicacions del Ministeri de Sanitat.

De fet, aquest estat d'alarma, que es va aprovar amb mesures únicament per a Madrid, s'acaba aquest dissabte, perquè l'Executiu central va descartar prorrogar-lo, conscient que continua sense comptar amb els suports necessaris per tirar endavant la seva continuïtat al Congrés, davant la negativa del PP.

CIUDADANOS GARANTEIX EL SEU SUPORT

Ara per ara, ja ha rebut el suport de Ciutadans per decretar aquest l'estat d'alarma novament. La líder del partit taronja, Inés Arrimadas, ha trucat per telèfon a Sánchez aquest divendres per demanar-li que "prengui el control" i apliqui un pla nacional contra el coronavirus amb mesures "contundents" que evitin un nou confinament, i li ha ofert el suport dels deu diputats de Cs al Congrés per aplicar l'estat d'alarma en cas que sigui necessari.

No obstant això, fins i tot amb els suports de Ciutadans i els de el PNB, el Govern espanyol encara no tindria garantida la majoria absoluta, motiu pel qual s'hauria d'assegurar el vot d'altres partits.

La sisena i última pròrroga de l'estat d'alarma de març va tirar endavant el 3 de juny amb 177 vots: els 120 del PSOE, els 35 d'Unides Podem, els 10 de Ciutadans, 6 del PNB, dos de Més País-Equo, i els de Coalició Canària-Nova Canàries, el Partit Regionalista de Cantàbria (PRC) i Terol Existeix.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés