El de Barcelona tindrà una terminal satèl·lit de la T1 i el de Girona una estació d'AVE
EL PRAT DE LLOBREGAT (BARCELONA), 12 (EUROPA PRESS)
El Govern cebtral preveu invertir 1.929 milions d'euros fins el 2026 per ampliar l'Aeroport de Barcelona, amb l'estimació d'aconseguir els 70 milions de passatgers anuals --enfront dels 47 del 2017 i una capacitat màxima actual de 55 milions-- i també ampliarà el de Girona, perquè es converteixin en un "únic sistema aeroportuari".
Així ho ha explicat aquest dilluns el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, en presentar el Pla Director de l'Aeroport de Barcelona-El Prat 2017-2026, en què es planteja el seu escenari de futur i les seves previsions de creixement.
El pla contempla construir una terminal satèl·lit de la T1 de l'Aeroport de Barcelona focalitzada en vols intercontinentals; a Girona es preveu una estació de tren d'alta velocitat que connecti l'aeroport amb el centre de Barcelona, i entre els dos aeroports; i també s'ampliarà tant la seva terminal de passatgers com la seva plataforma per estacionar avions.
"Sota aquest pla director subjeu un principi molt important, i és que a partir d'ara cal entendre els dos aeroports com un únic sistema aeroportuari", ha dit el ministre, que subratlla la necessitat de millorar la connectivitat entre les dues infraestructures per aprofitar sinergies.
L'objectiu del Govern central és que es pugui utilitzar l'Aeroport de Girona com a part del mateix sistema aeroportuari que Barcelona, "de manera que sigui absolutament viable que determinades companyies puguin operar en Girona com si d'una nova pista de l'Aeroport del Prat es tractés".
DUES FASES D'INVERSIÓ FINS EL 2026
En tots dos casos s'han fixat dos períodes d'inversió: un del 2017 al 2021, amb les inversions ja definides en l'actual Document de Regulació Aeroportuària (Daura), i un altre del 2022 al 2026.
A Barcelona, per a la primera fase s'estima invertir 521 milions (sense IVA): 191 d'actuacions associades al Dora --remodelació del dic sud de la T1 i la plataforma d'estacionament d'avions associada i ampliació de la superfície construïda de l'actual terminal--; i altres 330 (400 amb IVA) per connectar per tren la T1 amb el centre de Barcelona --connectarà les dues terminals i amb la R2 de Rodalies--.
Per a la segona fase es preveu invertir 690 milions, que inclouen 200 per a una nova terminal satèl·lit de la T1 amb 17 passarel·les d'estacionament per a avions de gran grandària, i també es construirà un "element de connexió" entre les dues terminals (255 milions) per a passatgers i equipatges, així com un nou edifici d'aparcament al costat de la T1.
Fora d'aquesta inversió pròpiament en l'aeroport, es preveu un pla de desenvolupament immobiliari en el seu entorn per construir un pol logístic i empresarial, especialment vinculat al comerç digital, al voltant de la infraestructura aeroportuària.
GIRONA
En el cas de Girona, es preveu una inversió total de 383 milions d'euros, la majoria dels quals (360) en el període 2022-2026, que inclou l'ampliació de la terminal de passatgers en 60.000 nous metres quadrats i de la plataforma per a estacionament d'avions en 52.000 nous metres quadrats.
Així mateix, es preveu construir una estació d'alta velocitat a uns 500 metres de la terminal, per a la qual cosa s'invertiran 55 milions, amb la finalitat d'oferir dos serveis: aprofitar els serveis d'AVE que estan en marxa i també "com a llançadora" des del centre de Barcelona, connectant-ho en 40 minuts amb l'Aeroport de Girona.
ASSISTENTS
Entre els assistents a la presentació del Pla Director de l'Aeroport de Barcelona destaquen la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat; el delegat del Govern central a Catalunya, Enric Millo; el secretari d'Estat d'Infraestructures, Julio Gómez Pomar; el president d'Aena, Jaime García Legaz, i el secretari d'Infraestructures de la Generalitat, Ricard Font.
A més han assistit representants empresarials de Catalunya, com el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls; el de la Cambra de Girona, Domènec Espadalé; el president de Pimec, Josep González, i el president d'Abertis, Salvador Alemany, entre altres.
