Actualitzat 16/03/2025 14:10

El Govern central i els accionistes de Sabadell es perfilen com els següents obstacles en l'opa del BBVA

Archivo - El president del BBVA, Carlos Torres Vila, i el president del Banc Sabadell, Josep Oliu
Alberto Ortega - Europa Press - Archivo

La CNMC posarà 'remedies' petits

MADRID, 16 març (EUROPA PRESS) -

El Govern central i els accionistes de Banc Sabadell es perfilen com els següents obstacles en l'opa que el BBVA vol llançar sobre l'entitat catalana, després que, segons fonts coneixedores del procés, la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) va optar per imposar petits 'remedies' en l'anàlisi de la fase 2.

En concret, la CNMC optarà per pactar amb el BBVA mesures similars a les que el banc ja va proposar a la fase 1, la qual cosa implicaria descartar desinversions i aplanar el camí a l'operació, obviant així les al·legacions presentades per Sabadell, en què demanava mesures de caràcter estructural i rebutjava la metodologia emprada per la CNMC.

L'equip jurídic de Sabadell suggeria en canvi emprar el sistema que la Comissió Europea havia fet servir per analitzar fusions i que es va fer servir per a l'operació entre TSB --filial de Sabadell-- i Lloyds.

No obstant això, la CNMC pràcticament ja hauria pres la seva decisió, abans fins i tot de fer l'anomenat 'test de mercat', tràmit per donar veu a tots els potencials afectats per l'operació, lamenten les mateixes fonts.

A la fase 1, Competència ja va fer un test entre operadors de banca tradicional, banca digital (neobancs i 'fintechs'), associacions de consumidors i associacions empresarials.

A la nota succinta que va publicar al novembre, quan va anunciar que elevava l'operació a la fase 2, la CNMC explicava que va fer un exercici per conèixer l'opinió del mercat sobre el risc de reducció de crèdit a pimes i va assenyalar que no va ser concloent, ja que certs actors bancaris consideraven que les necessitats de diversificació de les pimes després de la concentració podran ser satisfetes per altres operadors, mentre que les associacions identificaven el risc esmentat.

En aquesta fase 2 la CNMC ha descartat les personacions de 79 organitzacions, incloent associacions empresarials, sindicats o cambres de comerç.

Davant d'aquesta postura, aquesta setmana Foment del Treball ha presentat un recurs davant de l'Audiència Nacional que ha estat admès a tràmit, i el qual s'inclouen mesures cautelars com paralitzar el procés, si bé encara no s'ha resolt aquest últim punt. Fonts de la CNMC assenyalen Europa Press que, de moment, el procés continua el seu curs, però que respectarà la decisió que prengui la Justícia.

També la Confederació Espanyola de la Petita i Mitja Empresa (Cepyme) s'ha queixat d'aquesta situació i s'ha sumat a Foment i a la Confederació d'Empresaris de Galícia per reclamar que es tingui en compte a "totes les parts interessades" en l'opa, principalment als petits i mitjans empresaris, representats per les associacions empresarials.

FASE 3

Tal com està establert el procés d'anàlisi d'una operació de concentració, el pas següent en finalitzar la fase 2 és elevar-lo al Ministeri d'Economia quan hi hagi compromisos --per part de l'empresa--, condicions --que són les que posa la mateixa CNMC-- o en el cas que la prohibeixi.

La CNMC aprovarà previsiblement l'operació amb 'remedies', la qual cosa implicar-la que Economia haurà de revisar-la i decidir si l'eleva o no al Consell de Ministres. Per això, el titular de la cartera d'Economia, Carlos Cuerpo, té un termini de quinze dies a comptar des que rebi la resolució de la CNMC.

Si finalment arriba al Consell de Ministres, el termini màxim que té per dictar la seva decisió serà d'un mes des de la notificació d'Economia d'elevar-la. Segons l'article 10 de la Llei de Defensa de la Competència, el Consell de Ministres pot valorar les concentracions atenent a criteris d'interès general diferents de la defensa de la competència.

En particular, s'entén com a tals els relatius a defensa i seguretat nacional, protecció de la seguretat o salut públiques, lliure circulació de béns i serveis dins del territori nacional, protecció del medi ambient, promoció de la investigació i el desenvolupament tecnològics, i garantia d'un manteniment adequat dels objectius de la regulació sectorial.

No obstant això, les objeccions posades des del Govern central a l'operació s'han centrat més en qüestions de cohesió territorial, manteniment de l'ocupació o inclusió financera, en referència a la possible reducció de plantilles i xarxa d'oficines, i el seu impacte sobre el servei que es presti als clients, especialment aquells identificats com a vulnerables, com són les persones de més de 65 anys o amb discapacitat.

APROVACIÓ DELS ACCIONISTES

Si finalment el Govern central autoritza l'opa, el següent obstacle serien els accionistes de Sabadell. L'entitat mateixa ha comentat diverses vegades que l'oferta proposada pel BBVA suposa infravalorar el valor del banc en solitari.

El conseller delegat de Sabadell, César González-Bueno, va sentenciar en la presentació de resultats de la seva entitat a principis que febrer que amb el preu de les accions de les dues entitats l'oferta "no té sentit, perquè ningú canviarà accions per perdre diners".

"No la veig, aquesta operació no la veig, no estan pagant el valor intrínsec del banc i l'oposició social és aclaparant. I a més és hostil. Res ha canviat. Bé, sí, que la prima ha passat a negativa", va afegir en aquell moment.

En canvi, pocs dies abans d'aquestes declaracions de González-Bueno, Carlos Torres defensava que la cotització a borsa dels dos bancs estava "corelacionada" des del moment d'anunciar-se l'operació --al maig del 2024-- i que, per tant, la prima oferta en aquell moment ja està incorporada en el preu de l'acció de Sabadell.

"Quan algú posa una oferta sobre la taula, el preu recull aquesta oferta", va comentar Torres. "Cal veure la relació dels valors, que indica que el preu de Sabadell està suportat per l'oferta", va afegir.

El BBVA té intenció de donar als accionistes de Sabadell un bescanvi d'una acció de nova emissió del BBVA per 5,3456 de Sabadell i un pagament en efectiu de 0,70 euros per acció corresponent als dividends que el mateix banc presidit per Carlos Torres vol donar en total als seus accionistes a compte dels seus resultats del 2024.

TERMINIS

Sobre els terminis, fonts pròximes a l'operació asseguren a Europa Press que la decisió definitiva de la CNMC arribarà probablement entre finals de març i principis d'abril. Posteriorment, el Govern central podria trigar mínim 45 dies a prendre una decisió, la qual cosa suposaria que l'opa podria ser aprovada posteriorment per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Sobre aquest últim supervisor, si bé no s'espera que posi objeccions al fullet d'emissió que ha anat configurant amb el BBVA, el president, Carlos San Basilio, ha traslladat la seva intenció d'esperar tant la CNMC com el Govern central per conèixer la seva opinió i que els accionistes de Sabadell comptin amb la màxima quantitat d'informació possible a l'hora d'acudir a l'opa.

No obstant això, depenent de quan arribi la decisió del Govern central, l'opa es pot retardar més o menys. De fet, ja s'ha retardat tenint en compte el calendari que el BBVA manejava i segons el qual esperava tancar el segon pas de l'operació (la fusió) en la segona meitat del 2025.

En concret, les mateixes fonts no descarten que, per la proximitat amb el període estival, es decideixi retardar l'obertura del termini d'acceptació de l'opa al setembre, tenint en compte que el termini ha d'estar obert durant almenys quinze dies i fins a un màxim de 70 dies, depenent de com evolucioni l'acceptació. Així, l'opa es podria tancar o bé al setembre o estendre's durant mes i mig.