MADRID 17 des. (EUROPA PRESS) -
El Govern central ha aclarit al diputat del PDeCAT Jordi Xuclà que quan ha pres mesures en contra dels cònsols honoraris a Barcelona no ha estat perquè han defensat "Catalunya" sinó el "separatisme", segons diu en una resposta parlamentària al fil del cessament del cònsol honorari de Grècia, Fernando Turró.
"El Govern espanyol considera que el suport a Catalunya no pot ni ha de ser entès com un suport a les tesis secessionistes", ha respost l'Executiu central, després que Xuclà preguntés si el Govern socialista preveu "aplicar més represàlies diplomàtiques als països que mostrin el seu suport a Catalunya".
Després, com la pregunta partia del cas de Fernando Turró, cessat pel Govern grec al novembre, deixa clar que "en aquells casos en els quals un cònsol honorari d'algun país actuï en suport del separatisme, el Govern espanyol traslladarà a l'ambaixada corresponent el desgrat del Govern de l'Estat per tal actitud".
Això, prossegueix, "es traduirà en una pèrdua de confiança com a interlocutor en la persona en qüestió" per a l'acompliment de les seves funcions oficials.
"EN CAP REUNIÓ NO S'HAN ABOCAT AMENACES"
En una altra resposta, el Govern central diu a Xuclà que "en cap reunió de funcionaris del Govern espanyol amb ambaixadors o diplomàtics estrangers acreditats a Madrid no s'han abocat amenaces", després que aquest preguntés si les reunions "es basen a amenaçar perquè els seus actes o declaracions en relació a Catalunya no són del grat del ministre".
En línia amb l'altra resposta, afegeix que el que sí que hi ha hagut són casos en els quals Exteriors "s'ha vist obligat a traslladar el desgrat per pronunciaments públics d'autoritats de l'Estat acreditat susceptibles de ser considerats insultants per a Espanya i les seves institucions".
Tot això després que el ministre Borrell anunciés a mitjans d'octubre que Grècia anunciaria al seu cònsol honorari a Barcelona per greuges a la bandera espanyola. Turró va ser vist en una manifestació durant la Diada en la qual portava una samarreta amb la bandera independentista i al desembre del 2017 va assistir a un acte fora d'Espanya amb l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.
Els cònsols honoraris no són diplomàtics, tenen menys atribucions que els cònsols de carrera i, amb freqüència, són ciutadans del país de destinació, no de l'Estat al qual representen.
Aquesta és la primera ocasió que, amb el Govern del PSOE, és cessat un cònsol honorari a Catalunya per motius relacionats amb el procés independentista, però amb el del PP van ser quatre els destituïts en els darrers anys.
L'anterior havia estat el de Finlàndia, Albert Ginjaume, cessat al febrer per la seva ambaixada a petició del Govern espanyol després de diversos mesos d'avisos sobre les seves activitats. Anteriorment havien estat cessats els cònsols honoraris de Letònia, Xavier Vinyals --el 2016, per exhibir una estelada a la façana del consolat--; el de Filipines, Jordi Puig --que va participar en una manifestació durant l'aturada convocada a Catalunya el 3 d'octubre-- i el búlgar Hristo Stoichkov.
L'exfutbolista va ser cessat a l'octubre del 2017 després d'una aparició pública en la qual va qualificar de franquista a la llavors vicepresidenta del Govern central, Soraya Sáenz de Santamaría.
