El País Basc s'incorpora al comit de seguiment d'aquest frum multilateral i només Catalunya es queda al marge: "No és una bona notícia", diu Batet
MADRID, 30 gen. (EUROPA PRESS) -
La ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, ha assegurat que després de les eleccions autonmiques del maig i abans que acabi l'any es convocar la setena Conferncia de Presidents i que per aquest motiu se celebrar una reunió abans dels comicis que deixi avanats els temes que s'hi tractaran.
Batet ha presidit una reunió de la comissió de seguiment de la sisena conferncia, que es va celebrar fa dos anys, a la qual han assistit consellers de totes les comunitats excepte de Catalunya. "No és una bona notícia", ha dit la ministra sobre aquesta qüestió en la roda de premsa posterior. "Són els ciutadans de Catalunya els qui es queden sense representació, sense veu en un organisme multilateral tan important", ha afegit.
La Generalitat no va assistir a l'última conferncia que es va celebrar el 2017 amb Mariano Rajoy al capdavant del Govern espanyol, com tampoc no ho va fer el País Basc. Per l'Executiu d'Iñigo Urkullu ha decidit participar en la reunió d'aquest dimecres representat pel seu portaveu, Josu Erkoreka.
Meritxell Batet ha celebrat la presncia del conseller en una trobada convocada per fer balan d'una reunió a la qual Urkullu no va assistir. En la seva opinió, és "bona" aquesta presncia del País Basc per aportar temes de debat i el seu punt de vista, i ha confiat que sigui el senyal de la tornada del president basc a la Conferncia de Presidents.
La convocatria d'aquest frum multilateral ha estat un compromís del Govern de Pedro Sánchez i una reivindicació que li han plantejat la majoria de presidents autonmics en la ronda de reunions que ha tingut amb tots ells.
Batet ha explicat que la propera reunió ser aquest any, per una vegada s'hagin constitut els governs autonmics que surtin de les eleccions del maig. Abans que es dissolguin els parlaments autonmics per la convocatria d'aquests comicis, la ministra tornar a convocar els consellers per comenar a preparar els temes de la conferncia.
La responsable de Política Territorial ha assegurat que el Govern central vol donar naturalitat a aquest frum i que les seves reunions puguin ser peridiques i estables. "S'ha de generar una dinmica de debat estable i continuat, que permeti amb absoluta naturalitat abordar també mbits de desacord", ha subratllat.
De fet, des que el 2004 José Luis Rodríguez Zapatero va crear i va convocar la primera conferncia, se n'han celebrat cinc més (2005, 2007, 2009, 2012 i 2017). És a dir, quatre amb Zapatero i dos amb Mariano Rajoy i amb la participació sempre de tots els presidents autonmics fins al 2017, quan Catalunya i el País Basc van decidir no assistir-hi.
EL FINANAMENT SEGUEIX PENDENT
En la reunió d'aquest dimecres s'ha fet un reps del compliment dels 11 acords als quals es van arribar en la conferncia del 17 de gener del 2017. Segons l'informe aprovat, "la majoria" d'aquests assumptes s'han complert per no un dels més complexos i que més reclamacions provoca entre les comunitats: la reforma del sistema de finanament.
En la reunió del 2017 es va acordar encarregar a un grup d'experts un treball que servís de punt de partida per reformar el sistema; aquest treball es va dur a terme per no va tenir continutat en la part política: no hi ha hagut cap acord dels governs autonmics en el Consell de Política Fiscal ni s'ha plantejat al Congrés cap reforma de la llei que sustenta el finanament autonmic (LOFCA).
Batet s'ha limitat a assenyalar que "els treballs continuen actius" i que es manté aquesta tasca d'"aproximar posicions". Des del Govern espanyol s'ha assenyalat ja en diverses ocasions que la reforma quedar molt probablement pendent per a la propera legislatura.
