MADRID, 6 jul. (EUROPA PRESS) -
El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts 6 de juliol el projecte de llei de Garanties de la Llibertat Sexual després de més d'un any des que es va aprovar com a avantprojecte. El text que arriba ara al Govern central compta amb una nova definició de consentiment "en positiu", després dels informes del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Consell d'Estat.
La redacció és: "Només s'entén que hi ha consentiment quan s'ha manifestat lliurement mitjançant actes que, en atenció a les circumstàncies del cas, expressen de manera clara la voluntat de la persona".
Tal com ha informat a Europa Press el Ministeri d'Igualtat, aquesta fórmula està en la línia amb la definició que dona el Conveni d'Istanbul en l'article 36.2. A més, indica que aquest model de consentiment en positiu ja s'ha acollit en altres països com Suècia o el Regne Unit.
El departament d'Irene Montero indica que, quan entri en vigor, les víctimes "ja no hauran d'acreditar que s'han resistit o que hi ha hagut violència". D'aquesta manera, s'entén que "tot acte sexual sense consentiment serà agressió" i s'"eliminen" els abusos sexuals del Codi Penal.
La norma, recorda el Ministeri, s'aprova la vigília del 7 de juliol, dia en què es compleix el 33è feminicidi sexual de Nagore Laffage i es va produir l'agressió a la víctima de La Manada durant els Sanfermines, la sentència de la qual va iniciar les protestes del moviment feminista amb els lemes 'no és abús, és violació', 'germana jo sí et crec' o 'només sí és sí'.
INCLOU LA TERCERIA LOCATIVA
El text, a més, compleix amb el Conveni d'Istanbul perquè situa el consentiment al centre, apunta Igualtat, que també destaca que Espanya liderarà amb aquesta llei "l'avantguarda dels drets de les dones a Europa amb una clara perspectiva feminista i de drets humans".
Així, destaquen alguns punts clau com la protecció a totes les dones, nenes i nens amb independència de la seva situació administrativa, ètnia o nacionalitat, a més de les víctimes de tràfic i explotació sexual amb la premissa "totes les violències, totes les dones".
A través d'aquesta llei també s'actua contra la indústria proxeneta perquè incorpora la terceria locativa que permetrà perseguir els que, de manera habitual i amb ànim de lucre, destinen qualsevol establiment o espai públic o privat per a l'explotació sexual de terceres persones.
De la mateixa manera, s'evita la revictimització a través de mesures processals d'acompanyament a les víctimes, com la possibilitat d'evitar contacte visual amb el presumpte agressor o de declarar a sales especials.
A més, les dones víctimes de violències sexuals tindran recursos a la seva disposició tot i que no denunciïn, com els centres de crisi 24 hores, per a les més grans de 16 anys, o les cases d'infància per a les menors d'aquesta edat.
CANVIS EN EL CODI PENAL
La norma, de la mateixa manera, recull canvis en el Codi Penal i opta per un sistema penològic progressiu i proporcional a la gravetat, amb forquilles més àmplies. "Això permet donar una resposta penal adequada a la multiplicitat de circumstàncies", explica el Ministeri d'Igualtat.
L'equip de Montero creu que aquesta norma també dona "una resposta més àmplia i concorde a les múltiples manifestacions de violències sexuals", des de les més "lleus" a les més "greus" i recull, a més, "un catàleg d'agreujants específics, entre els quals les agressions grupals, l'existència d'una violència o dany greu a la víctima" en els termes de l'article 46 del Conveni d'Istanbul, la seva vulnerabilitat, o l'ús d'armes o mitjans perillosos.
