Probablement s'aprovarà també la pujada al dièsel i els criteris per a la pròrroga al 2025 dels pressupostos del 2023
MADRID, 22 des. (EUROPA PRESS) -
El Govern central aprovarà aquest dilluns, en l'últim Consell de Ministres de l'any, una bateria de mesures que inclou la pròrroga de la bonificació al transport durant sis mesos, l'extensió del gravamen a les energètiques o l'ampliació de l'anomenat 'escut antiopa'.
Per a l'últim consell de ministres de l'any, que se celebrarà de manera extraordinària dilluns per la festivitat de la nit de Nadal de dimarts, el Govern central té preparat un paquet de mesures amb la pròrroga d'algunes mesures de l'escut social que dequeien a finals d'any.
D'entre aquestes mesures, en destaca l'extensió durant un any de la prohibició de desnonaments a famílies vulnerables, així com l'ampliació durant sis mesos més de les actuals ajudes al transport, després d'haver arribat a un acord amb Podemos.
El que no s'ha especificat encara és si es manté la prohibició de tallar els subministraments bàsics de llum, aigua i gas als consumidors vulnerables en cas d'impagament, que en principi està en vigor fins a finals d'aquest any.
PRÒRROGA DEL GRAVAMEN A LES ENERGÈTIQUES ABANS DE LA DEROGACIÓ
El Govern central també té previst aprovar la pròrroga del gravamen a les energètiques, perquè entri en vigor abans de la derogació del tribut que va aprovar el Congrés dels Diputats amb el suport del PP, el PNB i Junts.
Com tot decret llei, la pròrroga del gravamen de les energètiques s'haurà de sotmetre al ple del Congrés en el termini de 30 dies per a la seva convalidació i derogació, i aquí és on el Govern central no té garantits els suports, a causa de la negativa del PNB i Junts.
Per això, Hisenda pensa oferir que el decret es tramiti després com a projecte de llei per transformar el gravamen en un impost permanent i així convèncer Podemos, que rebutja la temporalitat, i el PNB, que no s'oposa a l'impost perquè la seva gestió correspondria a les hisendes forals basques i navarresa.
És probable també que l'executiu aprovi finalment la pujada de la fiscalitat del dièsel per equiparar-la al de la gasolina, per complir el compromís adquirit amb la Comissió Europea.
PRÒRROGA DE L'ESCUT ANTIOPA
Previsiblement, el Consell de Ministres també aprovarà dilluns la pròrroga del blindatge a empreses estratègiques, que popularment es coneix com a escut antiopa.
La mesura deixa en mans del Govern central l'autorització de les inversions estrangeres en empreses estratègiques cotitzades en les quals es pretengui superar el 10% del capital, així com en aquelles no cotitzades en les quals la inversió superi els 500 milions d'euros.
D'acord amb les últimes xifres, l'escut antiopa només va tombar una operació des que es va engegar el 2020 fins al 2023. En concret, el Govern central només va aplicar l'escut antiopa entre el març del 2020 i finals del 2023 per desautoritzar una operació de les 264 que s'han sotmès a l'escrutini d'aquesta normativa.
DECAU LA REBAIXA DE L'IVA PER DELS ALIMENTS
La mesura que decaurà, si es compleix el pla previst, és la rebaixa de l'IVA dels aliments bàsics, oli d'oliva i pasta i olis de llavor. Al llarg d'aquest any, la taxa d'aquest impost ha anat recuperant el seu nivell i s'espera que l'1 de gener ja registri els seus percentatges habituals.
Des d'octubre i fins al 31 de desembre, la taxa dels aliments bàsics --pa, ous, verdures o fruites-- i de l'oli d'oliva se situa en el 2%, mentre que l'IVA per a la pasta i els olis de llavor arriba al 7,5%.
Amb el nou any, i en vista de la moderació significativa de preus després de la crisi inflacionària, l'IVA dels aliments bàsics tornarà al 4% --la taxa superreduïda--, mentre que el de la pasta i els olis de llavor es tornarà a situar en el 10% --el reduït que s'aplica a l'alimentació.
Això sí, quan les taxes tornin a la normalitat, l'IVA de l'oli d'oliva serà del 4% --el superreduït-- en lloc del 10% que suporta des de l'any passat.
CONTINUEN ELS DESCOMPTES DEL BO SOCIAL ELÈCTRIC
El que sí que es manté el 2025, segons el que ja s'ha aprovat en l'últim paquet de mesures anticrisi, són els descomptes del bo social elèctric, fins al 30 de juny de l'any vinent.
Des de l'1 d'octubre del 2024 fins al 31 de desembre del 2024, el descompte per als consumidors vulnerables serà del 57% i per als consumidors vulnerables severs del 72,5%.
Mentrestant, de l'1 de gener del 2025 fins al 31 de març del 2025, el descompte per als consumidors vulnerables serà del 50% i per als consumidors vulnerables severs del 65%; i de l'1 d'abril del 2025 al 30 de juny del 2025, el descompte per als consumidors vulnerables serà del 42,5% i dels consumidors vulnerables severs del 57,5%.
A partir de l'1 de juliol de 2025, el descompte per als consumidors vulnerables serà del 35% i el dels consumidors vulnerables severs del 50%, amb caràcter indefinit, la qual cosa suposa un reforç del nivell de protecció habitual previ a l'esclat de la crisi energètica, situat en el 25% per als primers i en el 40% per als segons.
CRITERIS DE PRÒRROGA DELS PRESSUPOSTOS
Els criteris d'aplicació de la pròrroga al 2025 dels pressupostos generals de l'Estat (PGE) del 2023 és una altra de les qüestions que haurà d'abordar l'executiu aquest dilluns.
Davant de la impossibilitat de tirar endavant, per segon any consecutiu, uns comptes públics nous, el Govern central ha de donar llum verda a un acord pel qual s'estableixen els criteris d'aplicació de la pròrroga per al 2025 dels pressupostos generals de l'Estat (PGE) vigents l'any 2023.
Es compliria així amb el que recull l'article 134 de la Constitució Espanyola, que determina que, si no s'ha aprovat una nova llei de pressupostos l'1 de gener, es consideraran automàticament prorrogats els pressupostos generals de l'exercici anterior --en aquest cas del 2023 perquè el 2024 no hi va haver PGE-- fins a l'aprovació d'uns altres comptes públics.
Encara que ja s'ha iniciat el procés d'elaboració dels pròxims comptes públics amb l'aprovació del sostre de despesa i els objectius d'estabilitat per part del Consell de Ministres --queda pendent encara la tramitació parlamentària--, cal adoptar els criteris de pròrroga dels pressupostos del 2023 fins a l'aprovació dels nous comptes públics del 2025.
REIAL DECRET LLEI PER A LA REVALORACIÓ DE LES PENSIONS
També, previsiblement, el Consell de Ministres aprovarà un reial decret llei que inclou la revaloració de les pensions del sistema de la Seguretat Social, de classes passives i d'altres prestacions públiques per al 2024, amb un alça del 2,8% de les pensions contributives.
La pensió mitjana de jubilació a Espanya es va situar en 1.441 euros mensuals al novembre segons les dades de la Seguretat Social, així, amb la pujada del 2,8%, un pensionista que cobri la mitjana percebrà el 2025 una pensió de 1.481,35 euros mensuals, suposant un increment anual de 564,87 euros o de 40,3 euros per mes en catorze pagues. Així mateix, les pensions mitjanes del sistema augmentaran prop de 500 euros anuals el 2025.
La revaloració del 2,8% per al 2025 beneficiarà prop de 9,3 milions de persones que reben 10,3 milions de pensions contributives, a més de les 720.148 pensions corresponents al Règim de Classes Passives de l'Estat.
Per la seva banda, es preveu que les pensions mínimes i no contributives, les que reben les persones "més vulnerables", pujaran per sobre de l'IPC de mitjana del 2,8%, encara que encara es desconeix la dada exacta.
