Creu que l'ascens de Cs en les enquestes es deu al conflicte català, en el qual "s'ha decantat com a ultranacionalista espanyol"
BILBAO, 18 gen. (EUROPA PRESS) -
El conseller de Gobernança Pública i Autogovern i portaveu del Govern basc, Josu Erkoreka, ha considerat "esperançador" que el nou president del Parlament, Roger Torrent, apostés per "recuperar la convivència i restablir l'enteniment".
A més, ha vinculat l'ascens de Cs en les enquestes amb la seva postura en el conflicte català, en el qual el partit d'Albert Rivera "s'ha decantat com a ultranacionalista espanyol".
En una entrevista a Radio Popular-Herri Irratia, recollida per Europa Press, Erkoreka ha assegurat que el nou president del Parlament, el representant d'ERC Roger Torrent, va fer aquest passat dimecres un discurs "raonable" després de ser triat.
Al seu parer, Torrent es va comprometre "en una acció parlamentària encaminada a recuperar la convivència i restablir l'enteniment", i les seves al·lusions als principis de "convivència i democràcia" com a "pilars fonamentals" de la seva tasca al capdavant de la Cambra li van semblar un fet "positiu i esperançador".
En la seva opinió, també "ha pogut dir coses que no han agradat a tothom", quelcom, al seu parer, "inevitable en política".
"Qui esperi que un responsable polític pronunciï un discurs que agradi al 100% dels que l' escolten està esperant una quimera", ha advertit.
El portaveu del Govern basc creu que Catalunya "no ha ensenyat molt a Euskadi en el desenvolupament de la seva aposta sobiranista perquè "d'una altra manera i amb un altre abast", es va posar en marxa una iniciativa política que "en els seus continguts doctrinals no diferia massa d'una iniciativa que també es va assajar en els primers anys del segle XXI al Parlament basc".
"En el plànol conceptual, no hi havia moltes diferències, nosaltres també vam posar en marxa una iniciativa semblant i vam veure quina era la reacció de l'Estat", ha apuntat.
Segons ha recordat, "quan es va veure quina era la reacció de l'Estat i els pronunciaments del Tribunal Constitucional", a Euskadi "es va optar per no caminar en la il·legalitat", mentre a Catalunya es va apostar per "forçar les coses conscientment en un terreny que se sabia que no era conforme amb la legalitat".
"Aquí ja sabíem que l'Estat, quan es veu acorralat, quan considera que està sent objecte d'un tractament humiliant, desconegut per part d'algun polític rellevant, reacciona, i reacciona amb força", ha afegit.
Erkoreka ha apuntat que a Euskadi s'ha vist a "responsables parlamentaris i a un president i dos membres de la taula de la Cambra" condemnats pel Tribunal Suprem i inhabilitats "per haver intentat defensar l'autonomia del Parlament".
"Calia intuir, amb el que s'ha viscut al País Basc fins aquest moment, que aquest tipus de coses poden succeir", ha indicat.
Preguntat per si no resulta impossible la via bilateral, a la vista de l'experiència catalana, ha defensat que "com en la vida, en política cal seqüenciar els plantejaments propis, conciliar els objectius amb realisme i acomodar la realitat el que una formació política preconitza com a horitzó ideal".
"Això és el que intentem conciliar ara: treballar des de l'enteniment, buscar punts de trobada, sempre pensant que, en política, el diàleg i els acords són molt més fructífers i duradors que qualsevol intent de confrontació oberta amb poders que saps que són infinitament més poderosos que el teu", ha apuntat.
CS
Respecte a l'ascens de Cs en els sondejos polítics, Erkoreka ha afirmat que, encara que "es va vendre com un partit liberal, de centre, renovador", en realitat és "un partit eminentment espanyol, que defensa l'espanyolitat a ultrança".
"En el seu àmbit caben ideologies molt diferents, però la nota comuna de tots ells és la defensa a ultrança de l'espanyolitat des d'una perspectiva ultracentralista", ha assenyalat.
Al seu parer, "segurament el conflicte català ha contribuït a enfervorir el nacionalisme espanyol i ha contribuït al fet que Cs, en la mesura en què s'està decantant com una formació política ultranacionalista espanyola, hagi pogut aconseguir suports".
"També és veritat que les enquestes retraten moments. I, en aquest moment, encara està molt calent l'episodi viscut a Catalunya i no té per què ser així quan se celebrin les properes eleccions", ha dit.
En el cas d'Euskadi, ha advertit que "es pot assegurar" que la primera força política en unes hipotètiques eleccions basques "no sembla previsible que sigui Cs".
