Exigeix crear un "comitè per al desarmament" al qual la banda lliuri la localització de les seves armes perquè l'executiu "actuï com procedeixi"
BILBAO, 21 des. (EUROPA PRESS) -
El Govern basc ha fet arribar al Comitè Internacional de Verificació una proposta de "desarmament ràpid" basat en "un gest unilateral d'ETA davant de la societat basca, i amb cobertura social, internacional i institucional". Entre els cinc punts que l'executiu exigeix a la banda s'inclou la creació d'un "comitè per al desarmament" al qual la banda lliuri "en un termini de temps comunicat" la localització de les seves armes perquè l'executiu autònom actuï com procedeixi.
El Gabinet d'Urkullu ha fet pública aquesta oferta després que els verificadors hagin anunciat en un comunicat que han rebut informes d'ETA que continua el segellament i posada fora d'ús operatiu de les seves armes i explosius.
En la seva proposta, el Gabinet Urkullu assegura que, "passats 38 mesos" de l'anunci del cessi definitiu de l'activitat armada per part d'ETA, és "massa temps sense un resultat efectiu". Després d'afirmar que l'anterior gest de desarmament va ser "un pas sens dubte insuficient", afirma que "l'absència d'avenços i l'incompliment de compromisos anunciats, fins i tot públicament, confirmen que ETA s'ha instal·lat en el no desarmament".
Per a l'executiu autònom, això "no és acceptable" perquè "té un alt cost social i polític que ha de pagar la societat basca en forma d'injusta hipoteca". Per aquesta raó, afirma que "ha arribat l'hora de fer un emplaçament directe a ETA amb una proposta concreta per a un procediment ràpid, viable i efectiu de desarmament".
Recorda que "el desarmament mitjançant segellament no verificat i sense calendari" és el model actual pel que ha optat ETA, assegura que "a efectes pràctics i polítics, es tracta d'una forma de no-desarmament. Un segellament d'armes sense verificació i sense calendari equival a res" pel que creu que "no és un escenari acceptable".
Per aquesta raó, creu que "ha arribat l'hora de posar sobre la taula un plantejament clar". La seva proposta inclou cinc passos, entre els quals hi ha que ETA accepti "materialitzar el desarmament davant de la societat basca i canalitzar-lo mitjançant els bons oficis d'un comitè per al desarmament amb una composició social, internacional, i institucional".
Afegeix que, "en un termini de temps comunicat", ETA estructurarà el dipòsit de totes les seves armes i explosius "en un número determinat d'emmagatzematges localitzables i assegurances per a la població".
Paral·lelament, afegeix, es constituirà "un Comitè per al Desarmament format per una representació del Fòrum social que ha vingut reunint-se amb el Comitè Internacional de Verificació, dels agents internacionals i per representants del Govern basc".
També se sol·licitarà el suport del Parlament basc per a aquest comitè. "La banda armada haurà de fer lliurament de la localització dels seus emmagatzematges d'armes i explosius a la representació de la societat basca representada al comitè per al Desarmament", afegeix.
Finalment, afirma que "aquesta representació social" lliurarà aquesta informació al Comitè per al Desarmament que el posarà, al seu torn, "en mans del Govern basc perquè aquest actuï com legalment procedeixi".
El Govern basc s'ha dirigit a ETA i l'ha emplaçat a assumir aquesta proposta "perquè representa la voluntat majoritària de la societat basca". "El no-desarmament és una hipoteca que ETA obliga a pagar a la societat basca. El desarmament és un deute que ETA té contret amb la societat basca".
