Perquè la societat "ho demana amb més claredat"
BILBAO, 30 des. (EUROPA PRESS) -
El portaveu del Govern Basc, Josu Erkoreka, ha considerat que la situació a Catalunya, després de les eleccions del passat 21 de desembre, "aconsella posar en marxa vies dialogades per buscar una sortida política al conflicte potser amb més intensitat que abans, perquè la societat ho demana amb més claredat".
En una entrevista concedida a la Cadena Ser, recollida per Europa Press, Erkoreka ha assenyalat que els comicis catalans "ens situen de nou en la posició en la que estàvem" i les forces independentistes obtenen "pràcticament la mateixa representació percentual, una mica menys del 50%", però "constitueixen la majoria en la Cambra".
No obstant això, ha destacat que, malgrat que la situació és "la mateixa bàsicament", ara es produeix amb una participació del 80% en les eleccions, fet que "aconsella posar en marxa vies dialogades per buscar una sortida política al conflicte potser amb més intensitat que abans perquè la societat ho demana amb més claredat, amb més contundència si hi cap".
D'aquesta manera, ha assenyalat que es "deixa una altra vegada la qüestió sobre el terrat del Govern central, que també té alguna cosa que fer sobre aquest tema i segurament ha de reformular la seva política en relació amb Catalunya". En aquest sentit, ha assenyalat que el PP, que "és el que ha pilotat les mesures adoptades des del Govern central, ha obtingut un resultat tan pèssim que resulta difícil no interpretar-ho com un 'molt deficient' per part de la ciutadania catalana".
Per tant, ha insistit que "alguna cosa haurà de fer per canviar l'estratègia que ha seguit fins ara i perquè la resposta sigui diferent", una vegada que s'ha constatat que la posició de la societat catalana "no s'ha modificat de manera rellevant".
"LA DUI NO ES PRODUIRÀ"
D'altra banda, ha reiterat que, segons creu, "la DUI no es produirà pròpiament", de manera que, si bé na haver-hi "intents" i "convocatòries d'actes parlamentaris", no obstant això "a cap moment va haver-hi una declaració formal d'aquest tipus". Segons ha indicat, encara que va haver-hi "un escrit que ho fa, no se sotmet a votació i el que s'acorda formalment no és una declaració unilateral d'independència".
El portaveu del Govern Basc ha assenyalat que no coneix "a ningú que hagi reivindicat la correcció i la bondat del plantejament sobre el que va descansar aquell ple parlamentari".
Segons ha indicat, "fins i tot els qui ho van impulsar reconeixien que plantejar un debat en aquelles condicions, amb els informes en contra de tots els assessors, dels lletrats de la Cambra, i en les condicions que es van configurar per la participació de l'oposició, no era un exemple ideal". D'aquesta manera, ha recordat que van justificar el seu plantejament en el fet que "tots els intents anteriors d'organitzar un debat parlamentari a través de les vies ortodoxes i reglamentàriament previstos havien estat impossibles".
Així mateix, ha explicat que, durant "tres o quatre setmanes", el lehendakari, Iñigo Urkullu, va estar "molt pendent" del que succeïa a Catalunya i "va treballar moltíssim i va estar molt dedicat a l'obstinació" de buscar "fórmules d'enteniment, de trobada i de diàleg, que habilitessin sortides raonables i acordades", encara que, segons ha lamentat, "no va ser possible al final".
