Giró portar els comptes al Parlament encara que la negociació amb la CUP no prospera
BARCELONA, 9 nov. (EUROPA PRESS) -
El Consell Executiu aprovar aquest dimarts el projecte de Pressupostos catalans de 2022 i els portar al Parlament sense que el Govern compti encara amb els vots necessaris per tirar-los endavant, ats que les negociacions amb la CUP, a qui l'Executiu catal ha fixat com a soci prioritari per als comptes, segueixen sense prosperar, mentre el PSC i els comuns ja s'han ofert per negociar.
Després que el Consell Executiu aprovi el projecte de Pressupostos en la reunió prevista a les 9.30 hores, el conseller d'Economia, Jaume Giró, anir a les 12.00 al Parlament per entregar els comptes a la presidenta de la Cambra, Laura Borrs.
A continuació, la Mesa i la Junta de Portaveu tramitaran els Pressupostos, Giró es reunir amb els portaveu parlamentaris i a les 13.00 presentar públicament el projecte de comptes des de l'Auditori de la Cambra catalana, abans de comparixer a les 14.00 davant els mitjans de comunicació.
Des que es va constituir el Govern, el president de la Generalitat, Pere Aragons, i Giró es van marcar com a objectiu prioritari elaborar uns nous Pressupostos, que consideren imprescindibles per a la recuperació econmica i social després de la pandmia, i tenir-los aprovats abans de comenar el 2022.
Així mateix, els socis de l'Executiu van situar la CUP com l'únic soci per aprovar els comptes amb la voluntat de tirar-los endavant amb la majoria independentista en el Parlament, i Aragons ha esgrimit en els últims mesos que aprovar els Pressupostos és la manera de poder executar els compromisos als quals es van comprometre amb els 'cupaires' en l'acord d'investidura que van aconseguir amb ERC.
Aquest acord d'investidura incloa el compromís de la CUP de facilitar l'"estabilitat pressupostria" per en els últims mesos els 'cupaires' han anat alertant que, al seu judici, el Govern estava incomplint part d'aquest pacte --Junts, que és qui negocia els Pressupostos en tenir la cartera d'Economia, sempre s'ha desents d'aquest pacte perqu no en forma part--, per la qual cosa perillava el seu aval als comptes.
Qüestions com l'ampliació de l'Aeroport de Barcelona-El Prat, la candidatura Barcelona-Pirineus als Jocs Olímpics d'Hivern de 2030, que ERC i Junts rebutgessin la moratria a l'ús de bales de foam i la falta d'acord sobre com avanar el procés independentista han anat ampliant les desconfiances de la CUP davant la gestió del Govern, i aquests advertiments s'han intensificat una vegada iniciades les negociacions.
En una entrevista recent d'Europa Press, la portaveu de la CUP en el Parlament, Eullia Reguant, va avisar que veia difícil arribar a un acord abans del 9 de novembre, data escollida per aprovar i presentar els comptes, i va exposar que moltes de les xifres que els presentava el Govern no arribaven a les exigncies dels 'cupaires'.
Amb les negociacions en aquest punt, la CUP ha anunciat aquest cap de setmana que entre el 12 i el 14 de novembre les Assemblees Obertes Parlamentries de la formació valoraran la proposta de Pressupostos del Govern per prendre una posició, i una de les decisions a prendre en les properes setmanes ser si presenten o no una esmena a la totalitat, que bloquejaria la tramitació dels comptes.
PSC I COMUNS S'OFEREIXEN
Davant aquest escenari, en les últimes setmanes el PSC ha ests la m al Govern per negociar els Pressupostos si les converses amb la CUP no prosperen perqu els socialistes veuen imprescindible que no es prorroguin els comptes de nou, encara que no han volgut avanar quines serien les seves condicions.
No obstant aix, el Govern i els partits que en formen han insistit que el PSC no és una opció i que de moment l'únic soci és la CUP.
També ho han defensat quan en els últims dies, davant la possibilitat que la CUP rebutgi els Pressupostos, els comuns han mogut fitxa i s'han ofert per negociar els comptes, com ja va passar el 2020.
ÚLTIMS COMPTES
De fet, els Pressupostos aprovats amb els comuns el 2020 són els últims que hi ha hagut a Catalunya, perqu el Govern d'Aragons va renunciar a intentar aprovar-los el 2021 ats que les eleccions van ser al febrer i l'Executiu no es va constituir fins a maig d'aquest any.
Els comptes de 2020, aprovats setmanes després de l'inici de la pandmia tot i que no tinguessin en compte el Covid-19, van ser les primeres amb dficit zero des de 2003: preveien un augment de la despesa no financera i no finalista en 3.070 milions d'euros respecte als últims comptes aprovats de 2017, i van rebre tres ampliacions pressupostries el 2020 amb crrec al fons Covid-19 --una de 1.230 milions al juliol, una de 354 al setembre i una altra de 795 al novembre--.
Aquests augments es van sumar a l'increment de 420 milions d'euros després que se situés la taxa de referncia del dficit per 2020 en el 0,2% del PIB i, una vegada prorrogat el Pressupost per al 2021, la Generalitat també va ampliar aquest gener els comptes amb 1.800 milions procedents del Fons de Liquiditat Autonmica (FLA).
Precisament els comptes de 2020 van ser els primers des de 2017, després de tres anys sense Pressupostos a Catalunya marcats per les conseqüncies de l'1-O, la declaració d'independncia, el 155 i el Govern de Quim Torra.
Els anteriors comptes, els de 2017 encara sota el Govern de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, són els únics que ha aprovat la CUP i només després que l'Executiu de JxSí adquirís el compromís d'impulsar el referndum unilateral de l'1-O.
ELS PRESSUPOSTOS "MÉS EXPANSIUS"
De moment han transcendit pocs detalls sobre com seran aquests Pressupostos, que Aragons va defensar que seran els "més expansius" dels últims anys.
Només s'ha conegut que preveuen incloure la gratutat del P2, reforaran l'atenció primria, incrementaran el pressupost de cultura en un 30%, s'invertiran uns 750 milions d'euros en polítiques d'habitatge, hi haur una inversió inicial per impulsar el pla pilot per a la renda bsica universal i una partida per engegar l'energtica pública.
Més enll de les condicions dels grups parlamentaris per aprovar els Pressupostos, el propi Giró també ha reclamat una srie de mesures al Govern per poder quadrar els comptes catalans, com el manteniment dels fons Covid-19, perqu considera que per a Catalunya falten "un mínim de 1.500 milions".
Els agents econmics de Catalunya han insistit en les últimes setmanes al Govern en la necessitat de no incrementar la fiscalitat dels comptes en benefici de la recuperació, i en resposta Giró ha assegurat en més d'una ocasió que no preveu augmentar la pressió fiscal als Pressupostos de 2022, tampoc en patrimoni ni empreses familiars, malgrat les exigncies de la CUP.
