MADRID, 28 juny (EUROPA PRESS) -
El Govern ha imprès la màxima celeritat a la tramitació del projecte de llei de justícia gratuïta perquè sigui aprovat al Congrés dels Diputats abans de l'estiu. A la tornada de la tardor, estaran a sobre de la taula nombroses reformes en matèria de justícia, com el Codi Penal, l'avortament o la llei que elimina els 'jutges estrella'.
El Ministeri de Presidència ha dirigit una comunicació, a la qual ha tingut accés Europa Press, en què sol·licita a la Cambra Baixa que faci les sessions extraordinàries dels òrgans parlamentaris que calgui per a la tramitació i aprovació del projecte de llei d'assistència jurídica gratuïta.
La petició, amb la firma del secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, José Luis Ayllón, fa referència al projecte de llei que va ser aprovat el febrer passat pel Consell de Ministres.
Amb tot, els seus principals beneficis ja són efectius ja que el Govern va aprovar fa un any un Reial Decret que modificava la polèmica llei de taxes i va anticipar l'entrada en vigor de punts essencials de la justícia gratuïta perquè els seus beneficiaris poguessin acollir-se el més aviat possible.
NOUS COL·LECTIUS BENEFICIATS
El projecte de llei de Justícia Gratuïta amplia aquest dret a les associacions de víctimes de terrorisme, de consumidors i usuaris i de discapacitats quan actuïn en defensa dels seus interessos. Tot i que podran seguir comptant amb els seus advocats de confiança, si així ho desitgen, tindran l'oportunitat de gaudir de la resta de prestacions del servei.
Entre les novetats més significatives, el projecte reconeix el dret a tenir justícia gratuïta, amb independència dels seus recursos econòmics, a les víctimes de violència de gènere, de terrorisme o de tracta d'éssers humans, així com els menors o discapacitats psíquics que pateixin maltractament o abús o als qui reclamin indemnitzacions per les seqüeles de caràcter permanent sofertes en un accident.
Amb independència dels seus recursos per litigar, el projecte inclou com a beneficiaris les associacions anteriorment esmentades, juntament amb la Creu Roja, sindicats i representants dels treballadors i les entitats gestores de la Seguretat Social i el Servei Públic de'Ocupació quan actuïn en defensa dels seus interessos.
D'igual manera, el projecte eleva el llindar perquè puguin acollir-se a aquesta prestació les associacions d'utilitat pública i les fundacions. A partir d'ara tindran dret si els seus beneficis anuals són inferiors a cinc vegades l'IPREM (31.950), mentre que abans per poder accedir havien de tenir-los de menys de tres vegades (19.170).
El llindar per tenir justícia gratuïta passa de 14.910,28 euros a l'any fins a 2,5 vegades l'Indicador de Renda d'Efectes Múltiples (IPREM), que suposa 15.975,33 euros a l'any, i fins a a tres vegades quan els membres de la unitat familiar són quatre (19.170,39). Quan el sol·licitant no formi part d'una unitat familiar el llindar se situa en dues vegades l'IPREM.
Davant de determinades circumstàncies especials, familiars, de salut o de discapacitat, el límit ascendeix de quatre vegades l'SMI (29.821 euros) a cinc vegades l'IPREM (31.950,65).
A més, es permet la possibilitat que els beneficiaris escullin quines prestacions desitgen obtenir. Entre les quals es troba l'exempció de les taxes, advocat, procurador, assistència pericial, informació sobre mediació, inserció gratuïta d'anuncis o edictes, obtenció gratuïta de còpies, i reducció del 80% dels drets aranzelaris.
Per primera vegada, la llei recull expressament els imputats i els reclamats per euroordres, ja que fins ara la norma només esmentava els presos i detinguts com a possibles beneficiaris de la justícia gratuïta si els seus ingressos eren inferiors als llindars establerts.
