El Consell de l'Advocacia Catalana creu que caldria doblar la xifra actual i arribar als 1.500
BARCELONA, 22 abr. (EUROPA PRESS) -
El conseller de Justícia de la Generalitat, Germà Gordó, ha afirmat aquest dimecres que Catalunya necessita augmentar la seva plantilla de jutges i magistrats i arribar, com a mínim, al miler, respecte dels 750 que hi ha actualment, per ser un "país modern".
Ho ha dit a la presentació del primer informe fet per la Càtedra Observatori Social i Econòmic de la Justícia, impulsada pel Consell de l'Advocacia Catalana (Cicac) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que posa de manifest que la mitjana de places de jutges i magistrats a Catalunya està per sota de l'estatal i europea.
El president del Cicac, Abel Pié, ha afirmat en declaracions als mitjans que la ràtio a Catalunya és de 10,2 places de jutge i magistrat per cada 100.000 habitants, davant de la mitjana estatal d'11,1, cosa que la situa com una de les comunitats autònomes amb menys places, només per davant de Castella-la Manxa (8,8), Navarra i Extremadura (10,1).
Pié ha subratllat que aquesta xifra està molt per sota en comparació de la mitjana europea, amb 21 jutges per cada 100.000 habitants, i ha retret que cap de les reformes de la justícia impulsades pel Govern espanyol en les últimes dues dècades ha previst l'augment de la plantilla de jutges, que serviria perquè la justícia fos més ràpida, més eficaç i més eficient.
Ha considerat que la xifra de mil jutges que ha apuntat el conseller és "simbòlica" i que caldria arribar a doblar la plantilla actual i assolir les 1.400 o 1.500 places.
Ha retret que el projecte de Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ), que està en tràmits a les Corts, preveu "concentrar en comptes d'ampliar", ja que permetrà que en cas de col·lapse a un jutjat es traslladi part de la feina a un altre tribunal, cosa que comportarà més col·lapse, segons Pié, que ha subratllat que els jutges no poden absorbir més càrrega de feina.
L'informe presentat aquest dimarts alerta de les conseqüències que hauria tingut el primer avantprojecte impulsat per l'exministre Alberto Ruiz Gallardón, ja que preveia la supressió dels òrgans judicials actuals i la seva substitució per Tribunals Provincials d'Instància, i el coautor de l'estudi, el catedràtic de Dret Processal de la UAB, Manuel Cachón, ha advertit que aquest avantprojecte, tot i que s'ha modificat, "no està enterrat i pot ressuscitar-se en qualsevol moment".
"Aquest avantprojecte hauria estat una autèntica catàstrofe des del punt de vista del servei al ciutadà", ha manifestat el conseller, que ha exemplificat que els ciutadans de Vielha haurien hagut de fer un trajecte de dues hores en cotxe per fer tràmits judicials.
ESMENES
Gordó ha assenyalat que, malgrat que la conseqüències del nou projecte de llei són "molt més limitades", la filosofia és semblant, per la qual cosa ha anunciat que el grup parlamentari de CiU al Congrés presentarà aquest dijous diverses esmenes contra la llei, en no prosperar l'esmena a la totalitat presentada prèviament.
Entre les esmenes que presentaran, ha assenyalat, per exemple, una pel fet que el projecte de llei no preveu la creació dels Consells de Justícia com estableix l'Estatut.
Demanaran també augmentar les competències dels jutjats de pau perquè puguin assumir més processos, i que el català en l'administració de justícia sigui un requisit obligatori.
En aquest sentit, ha explicat que no s'obligarà els jutges d'altres comunitats autònomes a aprendre a parlar català, però sí a poder atendre els ciutadans en aquest idioma passat un termini de temps des de la seva arribada a Catalunya.
