CaixaBank no descarta que hi hagi fusions dins l'eurozona
MADRID, 29 nov. (EUROPA PRESS) -
El conseller delegat de Banc Sabadell, César González-Bueno, ha afirmat aquest dilluns que parlar actualment de fusions bancries "és menys urgent", ja que la concentració bancria "és elevada" i les entitats de crdit "estan en una situació molt raonable i de sostenibilitat".
Durant la seva intervenció en el IV Frum de Banca d''El Economista', González-Bueno ha explicat que la situació del sector és actualment "més favorable", amb les previsibles pujades de tipus d'inters i l'escalada moderada d'inflació, alhora que ha assenyalat que existeix un "equilibri" entre els avantatges potencials econmics de la concentració davant el desavantatge de sistemes de competncia "més reduts".
"Ara ja els jugadors que hi ha tenen quotes rellevants en determinats segments i en determinades geogrfiques", ha traslladat el conseller delegat de Banc Sabadell.
També s'ha referit a la reducció de costos del sector, amb una reducció del 50% d'oficines i del 30% d'ocupació, i no ha descartat que es facin "més afinaments" a mitj i llarg termini, si bé "de menys intensitat" dels que s'han produt, amb referncia a les reestructuracions que ha anat fent el sector bancari els darrers mesos.
FUSIONS A ESPANYA I A L'EUROZONA
De la seva banda, el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, ha afirmat que "un camí" per aconseguir més eficincia és fer una integració amb una altra entitat, "tot i que no és l'únic; hi pot haver entitats fantstiques que trin un altre camí i que els hi vagi bé".
A més a més, ha apuntat a la possibilitat que aquestes operacions "no siguin necessriament a Espanya, sinó també a l'eurozona. Si l'horitzó no canvia, tard o d'hora crec que continuarem veient operacions que permetin reestructurar la base de costos".
Al seu torn, el president de Kutxabank, Gregorio Villalabeitia, ha assenyalat que les operacions corporatives "són importants en totes les indústries" i es fan "quan convenen i quan toquen, no quan t'ho diuen".
"La banca espanyola ha tingut el procés de reconversió més profund de la banca europea", ha explicat Villalabeitia. "Per dir que no hi haur més fusions o que s'ha acabat o tancat el mapa bancari em sembla prematur", ha afegit.
PRUDNCIA PER ALLIBERAR PROVISIONS
La consellera delegada de Bankinter, María Dolores Dancausa, ha afirmat que espera un repunt de la morositat quan conclogui el període de carncia dels avals ICO, el mar del 2022, moment en qu també preveu que es produeixi "el desenlla dels ERTO".
"En la mesura que aquests ERTO es puguin convertir en ERO, la morositat de les famílies tornar a pujar", ha assenyalat Dancausa, si bé ha considerat que "tots els bancs van donar els préstecs amb aval de l'ICO amb uns criteris molt rigorosos a empreses que pensem que els repagaran, amb una política de provisions enormement mplia per afrontar aquest repunt de morositat sense que causi estralls".
D'aquesta manera, s'ha mostrat d'acord amb el missatge del governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, el qual afirma que "s'ha de ser cauts" davant un possible alliberament de les provisions bancries destinades a impagaments "perqu encara hi ha una enorme incertesa amb el que passar en l'economia l'any vinent i el 2023".
DIGITALITZACIÓ
Sobre la digitalització i l'entrada de nous competidors en el sector financer, César González-Bueno ha destacat que els neobancs "són molt eficients" en alguns productes i solucions, sobretot en l'mbit dels serveis de pagament, el finanament al consum i a mesura que el comer es torna cada cop més electrnic.
No obstant aix, ha destacat el "paper fonamental" de la banca comercial en segments com el finanament a les pimes o el crdit hipotecari, alhora que ha assenyalat que les estructures de balan "són molt diferents".
Així mateix, ha afirmat que la banca 'tradicional' est perdent pes en certs nínxols, com també nombre de clients, per que est "alliberant de comissions els clients" amb els quals tenen una relació més gran.
"Aquests neobancs estan creixent en nombre de clients, per amb una relació incompleta. Tenen una vocació i un finanament no basat en la realitat, amb una expectativa de vendre's a grans financeres, per els bancs tenim capacitat per aportar aquestes solucions i aportem confiana".
De la seva banda, el conseller delegat de Santander, José Antonio Álvarez, ha destacat l'ús i l'anlisi de grans quantitats de dades que fan aquestes 'fintech' per captar clients, una activitat en qu els bancs no estan tant al dia.
CRIPTOMONEDES
Pel que fa a la inversió de criptomonedes, Álvarez ha assenyalat que Santander explora amb la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) la possibilitat d'invertir en aquest mercat a través d'un fons ETP i ho ha comparat amb la inversió en or.
No obstant aix, la majoria de banquers presents en la trobada han rebutjat invertit en criptomonedes perqu ho consideren "de risc" per la possible repercussió en l'estabilitat financera que pot tenir una crisi de confiana d'aquests actius, i també per la manca de transparncia en les transaccions, que fomenta el blanqueig de capitals o el mercat negre.
En aquest sentit, durant la cloenda, el president de l'Associació Espanyola de Banca (AEB), José María Roldán, ha insistit en la importncia de regular la 'banca a l'ombra', i recordar que Lehman Brothers "no era un banc, sinó una societat de valors.
A més a més, Roldán ha volgut traslladar un comentari "optimista", "especialment després del que va passar divendres", ja que si bé al comenament de la pandmia es parlava d'una "extinció massiva d'empreses" i un impacte del virus "sobre l'ésser hum", un any després, es parla que si faran falta més provisions, més prudncia i retard en la normalització dela tipus d'inters.
NOVA VARIANT DE LA COVID-19
Quant a la nova variant micron, Dancausa ha assenyalat que espera que la "sang no arribi al riu i es quedi en una cosa petita". "Fa gairebé dos anys que estem en pandmia i mereixem un respir, ja estem vacunats", ha afirmat la consellera delegada de Bankinter, que s'ha mostrat "optimista", malgrat la "patacada" borsria de divendres.
Sobre Álvarez, ha afirmat que l'"efecte anunci" per al sector turístic "no és una bona notícia", alhora que Gortázar ha assegurat que aquesta variant pot provocar que la temporada nadalenca "tingui més mal aspecte" per al turisme internacional, tot i que espera que la vacuna i el tractament que est a punt d'aprovar-se en redueixin l'impacte en l'economia.
