Díaz celebra la decisió: "Cap tecnolgica es pot imposar a la democrcia"
MADRID/BARCELONA, 2 des. (EUROPA PRESS) -
La tecnolgica espanyola Glovo ha decidit impulsar un nou model a Espanya que permetr a la companyia de 'delivery' operar amb repartidors laborals en comptes de treballadors autnoms, segons ha anunciat aquest dilluns la companyia, que explica la decisió com a part del seu "ferm compromís amb Espanya i amb l'impuls de l'economia digital al país".
El canvi de model inclour la totalitat de ciutats on Glovo est disponible, que actualment superen les 900, i s'aplicar en totes les verticals de l'aplicació.
En aquest sentit, l'empresa ha assegurat que el nou model mantindr en tot moment l'experincia d'usuari i dels restaurants i establiments que collaboren amb l'aplicació arreu del país.
En parallel, la companyia obrir una taula de dileg amb els agents socials per dotar de totes les garanties el procés i assegurar que el canvi d'operativa es desenvolupi amb consens. Aquest frum estar obert a la resta d'operadors del sector perqu puguin fer processos de transició similars i adherir-se als acords assolits.
La decisió s'ha fet pública el dia abans que el CEO de l'empresa, Óscar Pierre, declari com a investigat en fase d'instrucció en el procés penal iniciat per la Fiscalia per un presumpte delicte contra els drets dels treballadors.
El procés penal, que est en fase d'instrucció, sorgeix d'una denúncia presentada pel ministeri públic, que acusa l'empresa de la presumpta comissió de delictes relacionats amb els drets dels treballadors, incloent possible frau en la contractació basant-se en actuacions d'Inspecció de Treball i la Seguretat Social.
En la denúncia, a la qual va tenir accés Europa Press, el ministeri fiscal acusava la companyia de menystenir i suprimir els drets dels treballadors per la condició de falsos autnoms i demanava citar Pierre per prendre-li declaració com a investigat.
DÍAZ
La vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, ha celebrat el canvi de model de Glovo, i ha destacat que "cap tecnolgica es pot imposar a la democrcia".
Díaz ha celebrat que "per fi, Glovo regularitzar més de 60.000 repartidors a Espanya" i ha assegurat que es tracta del moviment afiliatiu més important dut a terme per Inspecció de Treball a Espanya.
Ha estimat que el potencial de recaptació és de 267 milions d'euros, als quals s'hi sumaran el cost de les sancions i les possibles conseqüncies del procés penal.
IMPACTE DE 100 MILIONS
La plataforma alemanya Delivery Hero, propietria de Glovo, ha estimat que el canvi de model laboral de la seva filial a Espanya, tindr un impacte d'uns 100 milions d'euros en el resultat brut d'explotació (ebitda) ajustat per a l'exercici fiscal 2025.
Així mateix, l'alemanya espera augmentar la contingncia general en l'informe anual complet del 2024 a entre 440-770 milions, en relació amb els 330-550 milions indicats en l'informe financer semestral del 2024.
Aquest import cobreix les cotitzacions a la Seguretat Social, multes, reclamacions d'IVA i altres crrecs per pagaments que cobreixen el període fins a finals del 2024 per Glovo España, ha explicat.
LA CGT ES PERSONA EN LA CAUSA
El sindicat CGT ha anunciat aquest dilluns que s'ha personat en el procediment penal contra Glovo iniciat per la Fiscalia "amb l'objectiu de posar fi a les prctiques abusives i fraudulentes que atempten contra la dignitat i els drets laborals".
Est previst que el CEO de Glovo, Óscar Pierre, declari com a investigat en fase d'instrucció al jutjat d'instrucció 31 de Barcelona aquest dimarts 3 de desembre.
La CGT lamenta que, tot i que hi ha procediments judicials previs que estableixen que els 'riders' tenen una relació laboral i no mercantil amb aquesta empresa, la companyia "ha continuat imposant aquestes condicions a la plantilla allegant unes suposades modificacions que pretendrien eludir la relació laboral, obligant-los a donar-se d'alta com a autnoms".
D'aquesta manera, la CGT critica que els 'riders' queden desprovets "de les garanties i drets que la normativa reserva als treballadors en rgim general de la Seguretat Social", uns fets que podrien constituir un delicte castigat amb penes que fins a 6 anys de presó i fins a 12 mesos de multa.
