BARCELONA, 1 ago. (EUROPA PRESS) -
La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ha lamentat que el Parlament de la dècima legislatura no hagi pogut deixar com a gran testament polític una llei electoral catalana a causa del "joc partidista d'alguns" quan s'havia aconseguit un nivell de desenvolupament molt avançat.
En una entrevista d'Europa Press de balanç de legislatura, ha considerat que serà difícil que s'aconsegueixi en la pròxima legislatura, sobretot perquè no es preveu com a ordinària, i ha admès que si han passat 35 anys, no passaria res perquè siguin 37, tot i que ha insistit que ara era "el moment".
"Em sap greu, no s'ha volgut", ha afirmat, després de lamentar que també hagués servit per fer callar comentaris dels qui diuen que Catalunya vol més autogovern però no té la seva pròpia llei electoral.
Davant d'aquesta crítica, De Gispert ha volgut matisar que altres comunitats la tenen, però es tracta d'una mera còpia exacta de la llei electoral espanyola: "És molt fàcil fer una còpia", sosté.
La presidenta de la Cambra catalana ha defensat que si la llei electoral catalana es porta a terme algun dia, serà un canvi de paràmetres en tots els sentits.
Ha recordat que recula un treball ben fet i, malgrat que fa sis mesos es va veure que alguns partits no treballaven per un acord, es va optar per continuar amb el treball per poder deixar una llei gairebé acabada, hi queda per fer la distribució territorial.
D'altra banda, De Gispert ha alabat la que, segons la seva opinió, és la "llei estrella" de la legislatura, la llei de transparència i d'accés a la informació pública i bon govern, amb el suport de CiU, ERC, PSC i PP, l'abstenció d'ICV-EUiA i C's i el no de la CUP.
Per a De Gispert, s'ha treballat, amb ànim de fer-la bé, moderna i amb esforç de tots els ponents; una llei que va arrencar en l'anterior legislatura i ha culminat en aquesta.
BALANÇ, EN DADES
El Parlament ha autoritzat 47 lleis en aquesta legislatura, la majoria amb ampli consens i, des que es va constituir el 17 de desembre del 2012, la Cambra ha celebrat 58 sessions plenàries i les comissions han realitzat 775 reunions.
Durant aquests dos anys i mig, han tractat iniciatives relacionades amb la qüestió nacional --el dret a decidir o les estructures d'Estat-- i s'han abordat temes relacionats amb la crisi econòmica, les emergències socials, salut i educació.
S'han celebrat quatre debats monogràfics, dedicats a la sanitat pública, la pobresa, la joventut i el món agrari.
Acaba amb sis recursos d'inconstitucionalitat contra lleis de l'Estat: la llei d'unitat de mercat, la LOMCE, la del sector elèctric, la de racionalització i sostenibilitat de l'administració local, la de seguretat ciutadana i la de mesures urgents en relació amb el sistema gasista i la titularitat de les centrals nuclears.
