DAVID ZORRAKINO - EUROPA PRESS
BARCELONA, 7 abr. (EUROPA PRESS) -
El conseller d'Economia, Jaume Giró, ha xifrat aquest dijous en 750 milions d'euros l'impacte directe de la guerra d'Ucrana en els pressupostos de la Generalitat d'aquest any, i per aix ha demanat al Govern central ampliar el límit de dficit del 0,6% a l'1%, la qual cosa suposaria poder disposar d'uns mil milions.
En resposta a una interpellació del diputat de Junts Joan Canadell al Parlament, el conseller també ha explicat que han demanat a la ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, que cre un fons específic per atendre les urgncies actuals, com es va fer amb la crisi del coronavirus.
Per Giró, s'ha d'actuar amb determinació, prudncia i amb mirada a llarg termini, i creu que l'economia catalana té unes bases slides per encarar aquesta crisi malgrat "que s'entra en un territori desconegut, per la qual cosa el Parlament ha de ser conscient que les conseqüncies d'una guerra són imprevisibles, i més quan un dels protagonistes és el principal exportador de gas mundial i el segon de petroli".
Així, ha reivindicat el pla de mesures aprovat dimarts pel Govern, dotat amb 120 milions, que preveu congelar les tarifes de l'impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecnica; augmentar al 33% l'impost sobre les installacions que incideixen en el medi ambient en les activitats de producció, emmagatzematge i distribució d'energia elctrica, i un fons perqu l'Institut Catal de Finances (ICF) atorgui línies d'ajuts per finanar pimes i autnoms d'empreses agrries, agroalimentries, forestals i del sector de la pesca i l'aqüicultura.
EL GOVERN CENTRAL ACTUA "TARD I MALAMENT"
En relació amb el Govern central, Giró considera que actua "tard, malament i amb deslleialtat institucional després d'aprovar unilateralment mesures que afecten els ingressos de la Generalitat".
Per argumentar-ho, ha explicat que, abans de la guerra, l'executiu central va rebaixar l'impost especial sobre l'electricitat --cedit a la Generalitat-- per contenir els efectes de la pujada del preu de l'energia, una mesura que ara ha allargat fins al 30 de juny.
"La recaptació de l'impost anava íntegrament a les finances públiques de Catalunya. Amb aquesta mesura, l'Estat ens ha tret sense compensar-nos ni consultar-nos 190 milions d'euros", ha lamentat.
També ha instat Catalunya a "fer els deures" perqu, al seu parer, la guerra ha evidenciat la necessitat de transformar el model energtic i transitar d'un model de combustibles fssils a un model d'energies renovables.
"L'últim que voldria és que passéssim a la histria com els qui no vam saber llegir ni entendre el que la histria ens demanava. Hem d'accelerar la transició energtica", ha reclamat.
FISCALITAT
En resposta a una altra interpellació de Cs sobre la pressió fiscal a Catalunya, Giró ha assegurat que la intenció del Govern és abaixar l'IRPF a les rendes d'entre 20.000 i 30.000 euros: "Ja hem fet un primer pas amb els pressupostos d'aquest any, i ho continuarem fent si les condicions econmiques i les finances públiques ens ho permeten".
Tot aix després que el diputat de Cs Nacho Martín Blanco ha acusat el Govern d'aplicar una política impositiva "vora", i ha demanat al conseller deflactar la inflació dels trams autonmics de l'IRPF, tal com ha proposat el seu grup.
Giró ha replicat a Blanco que han estudiat la seva proposta i han concls que és inviable, ja que suposaria deixar de recaptar més de 740 milions: "Sap qui hi surt guanyant? És clar que ho sap, les rendes més altes".
A més a més, ha defensat que "Catalunya no és un infern fiscal per disposar de 12 tributs propis", ja que tenen nim dissuasori --en gravar la contaminació o el consum de begudes ensucrades-- i no recaptatori, ha dit.
