Publicat 23/09/2021 11:11CET

Giró critica la "vocació recentralitzadora" del Govern espanyol en l'aplicació dels fons europeus

Archivo - Arxiu - El conseller d'Economia i Hisenda de la Generalitat, Jaume Giró
David Zorrakino - Europa Press - Archivo

Ha reafirmat la necessitat de protegir la salut abans que l'economia

BARCELONA, 23 set. (EUROPA PRESS) -

El conseller d'Economia i Hisenda de la Generalitat, Jaume Giró, ha lamentat que el Govern espanyol "anteposi la seva vocació recentralitzadora als interessos dels catalans" a l'hora de decidir la destinació i ús dels fons Next Generation.

Ho ha dit en la presentació de l'últim número de 'Nota d'Economia' que analitza els efectes econòmics i socials de la pandèmia a Catalunya i que ha presentat la Conselleria d'Economia i Hisenda aquest dijous, a través de la directora general d'Anàlisi Econòmica, Marta Curto.

"L'únic 'però' que puc posar és la falta de sensibilitat de l'Estat a l'hora de permetre'ns prendre decisions com persones adultes i poder assignar nosaltres els fons que corresponen a Catalunya", ha subratllat Giró en referència a la gestió econòmica de la pandèmia que han fet les diferents administracions, especialment la Unió Europea.

Giró també ha destacat les diferències en la gestió de la pandèmia entre els diferents territoris i ha contraposat la protecció de la salut de les persones amb la protecció de l'economia.

Ha assegurat que "la decisió més fàcil per a un govern" és no sacrificar l'economia i ha admès que allargar confinaments o limitar sectors econòmics afecta milers de persones.

"Una política sanitària laxa afecta menys persones, però les afecta amb la mort", ha assenyalat, i ha explicat que no es podrà saber si la prudència a l'hora d'establir restriccions ha salvat vides.

RECERCA

Giró ha apuntat que "la pandèmia ha posat de manifest la interdependència entre economia, benestar i coneixement" i ha assenyalat que han d'estar cada vegada més connectats.

"La solució passa per la recerca i la innovació", ha assenyalat, abans de remarcar que els catalans han demostrat ser, textualment, especialment sensibles a la importància de la recerca.

Ha recordat que la inversió en recerca i desenvolupament de Catalunya "ha estat entre un 15 i un 20% superior a la mitjana espanyola, però encara està lluny de la mitjana europea".

Catalunya destina l'1,44% del PIB a R+D, ha puntualitzat Giró, mentre que la mitjana europea és del 2,2% i països com Suècia o Dinamarca estan al voltant del 3%.

NOTA D'ECONOMIA

Curto ha presentat el nou document d'anàlisi de l'economia catalana, sobre l'impacte de la covid-19, que, ha assegurat, va provocar una contracció de l'11,5% del PIB, especialment durant la primera onada de la pandèmia.

Aquest impacte ha estat superior a Catalunya que en la mitjana de la Unió Europea a causa de l'estructura productiva catalana, que té una gran dependència del turisme i menys pes de sectors estabilitzadors com l'agricultura o el sector públic, a més d'un elevat pes de les pimes.

Ha assegurat que Catalunya va ser el territori de l'Estat que va fer més transferències i subvencions a empreses i famílies durant el 2020, tant en termes absoluts com per habitant.

Ha assenyalat que la pandèmia va suposar que la Generalitat ingressés 1.620 milions d'euros menys a causa de la reducció d'impostos i l'aplicació de bonificacions i que, a més, les despeses van augmentar, especialment en salut.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés