Publicat 25/10/2020 11:41CET

Germà Gordó compareix divendres davant el jutge del cas 3% com a imputat pel blanqueig de capitals de CDC

L'exconseller Germà Gordó
EUROPA PRESS - Archivo

L'extresorer de la formació extinta Andreu Viloca declara aquest dilluns davant el jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata

MADRID, 25 oct. (EUROPA PRESS) -

El jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata ha citat a declarar aquest divendres en qualitat d'investigat l'exgerent de l'extinta Convèrgencia Democràtica de Catalunya (CDC) Germà Gordó pel presumpte blanqueig de capitals en petites quantitats del partit que s'investiga dins del cas que es coneix com '3 per cent'.

El titular del Jutjat Central d'Instrucció Número 5 ha dictat una interlocutòria en què acorda atribuir la condició d'investigat en aquesta peça separada a qui va ser gerent de CDC després que l'extresorer del partit Daniel Osàcar assegurés que el sistema de blanqueig en petites quantitats, conegut com 'barrufeig', el controlava Gordó.

D'aquesta manera, accepta la petició de la Fiscalia Anticorrupció, que considera que la declaració d'Osàcar va posar de manifest que "el sistema d'aflorament de diners en efectiu", que ja s'havia descrit en anteriors informes de la Fiscalia en aquesta peça separada, "el va idear Germà Gordó".

Per conèixer la seva versió dels fets, el jutge l'ha citat el 30 d'octubre, a les 10.00 hores, perquè comparegui per videoconferència des dels jutjats de Barcelona. Aquest dilluns 26 d'octubre està previst que declari, també com a investigat, l'extresorer de CDC Andreu Viloca, la compareixença del qual es va haver d'ajornar el passat 16 d'octubre perquè el seu advocat estava confinat.

En la resolució, amb data del passat 23 d'octubre, el jutge explica que en aquesta causa s'investiga la presumpta estructura que es va posar en marxa i les diferents vies il·legals de "aplegament de recursos". Una primera via serien els pagaments encoberts al partit, sota l'aparença de donacions, a través de fundacions vinculades a CDC, CATDEM i Fundació Fòrum Barcelona.

La segona manera, seria mitjançant la recepció de grans quantitats de diners en efectiu i, finalment, mitjançant la triangulació amb empreses que assumien pagaments directes a terceres persones per serveis que prestaven al partit.

"Algunes d'aquestes vies d'accés no van ser sinó l'evolució sofisticada d'altres anteriors més elementals, passant-se de manera gradual d'un sistema basat en l'entrega de quantitats en metàl·lic a un sistema més complex, en què es beneficiava il·lícitament a CDC mitjançant l'abonament directe de factures de determinades empreses a tercers, per serveis que pretaven a CDC i no per descomptat a aquestes empreses pagadores", indica el magistrat.

Afegeix la interlocutòria que d'aquesta manera CDC generava i posseïa quantitats de diners en efectiu, no declarades, que procedien d'empreses que pretenien, quan les lluraven, beneficiar-se en la contractació pública o congraciar-se amb els jerarques del partit.

EL 'BARRUFEIG' AMB SUPOSATS DONANTS

Com aquestes quantitats de diners havien d'aflorar d'alguna manera, assenyala de la Mata que els directius del partit van buscar la col·laboració de persones properes a CDC, i van posar en marxa una operativa de blanqueig de capitals mitjançant un clàssic sistema de 'barrufeig' que, aplicat al cas, consistiria en què cadascuna de les persones ingressava en el compte del partit polític CDC una quantitat de diners equivalents a la prèvia i posteriorment el partit li donava al, en principi, suposat donant voluntari, amb coneixement del seu origen il·lícit.

"Una conducta com la descrita, de quedar acreditada, té sens dubte rellevància penal, quan els suposats 'donants' fan aquesta activitat exactament per ocultar el veritable origen dels diners que s'ingressen en el compte del partit", conclou l'instructor.

En el seu escrit, De la Mata destaca també que, com indica el fiscal, a les declaracions de les persones investigades s'ha exposat de manera coincident que les donacions es van fer a sol·licitud tant d'Osàcar com de Viloca, els qui ostentaven la condició de tresorers de CDC.

Per al jutge, l'avanç de la instrucció ha permès establir que les donacions podien ser actes d'aflorament de diners que els havia lliurat CDC, procedents del delicte. Entre els elements que ho sustenten, exposa que les quantitats tenien una "sorprenent homogeneïtat", de 3.000 euros, que les dates en què es produeixen són properes, que les quantitats no eren quotes d'afiliats, que tampoc no eren pagaments per aportacions al partit dels seus càrrecs electes amb càrrec als seus salaris públics o que tampoc es corresponien amb una campanya de donacions que hagués dut a terme CDC, sol·licitant un esforç extra als seus militants.

OSÀCAR, DECLARACIÓ CLAU

L'instructor apunta que tot això s'afegeix la declaració d'Osàcar, qui efectivament confirma que "l'operativa descrita es corresponia a una operativa dissenyada amb la finalitat de rentar diners generats per CDC de manera il·lícita".

Així les coses, gràcies a les donacions que aconseguien, podien "quadrar els dèficits pressupostaris que cada any es generaven per la diferència existent entre els ingressos previstos amb els que realment generava el partit".

"Afirma a la seva declaració que la persona que directa i personalment va idear aquesta operativa, la va planejar i va dirigir la seva implementació va ser el llavors Gerent del Partit, Gordó Aurabell", afegeix el jutge.

Explica a més el magistrat que Osàcar va explicar que amb aquest afany, Gordó va identificar cada any (almenys 2008 i 2010), una llista de potencials "donants" d'entre membres i simpatitzants de CDC, i li va encomanar que els truqués personalment, i els proposés que efectuessin una donació de tres mil euros al partit CDC mitjançant un xec bancari nominatiu, a canvi de rebre la mateixa quantitat en diners en efectiu de procedència il·lícita, que els lliuraria en mà el mateix Osàcar.

Per dur a terme la maniobra, una persona del Departament de Comptabilitat i Finances de CDC, que no ha estat per ara identificada, va facilitar a Osàcar una quantitat en efectiu equivalent a aproximadament tres mil euros per cadascuna de les persones incloses en la llista.

Un cop va rebre aquesta quantitat, el gerent va procedir conforme a l'ordenat per Gordó, va rebre els xecs nominatius per import de tres mil euros dels qui van acceptar participar en l'operativa, i els va lliurar a canvi, a cadascuna de els persones que constaven en la llista, tres mil euros en efectiu.

Es van signar rebuts per l'entrega del xec nominatiu i no es va fer el mateix amb l'entrega de la quantitat en metàl·lic, que no es va documentar de cap manera. Seguidament, Osàcar va lliurar personalment i en mà la quantitat que sobrava a Gordó, segons la interlocutòria.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés