Carlos Luján - Europa Press - Arxiu
MADRID 11 juny (EUROPA PRESS) -
La direcció nacional del PP considera que "l'onada" de les municipals i autonmiques, després de la "contundent" victria aquest 28 de maig a les urnes, pot portar Alberto Núñez Feijóo a aconseguir 150 escons en les generals del 23 de juliol i complir el seu objectiu de governar en solitari, segons han indicat a Europa Press fonts properes al líder del PP.
Els últims moviments que s'han conegut aquesta setmana, com la decisió de Frum Astúries o del Partit Regionalista de Cantbria (PRC) de no concórrer a les generals, creuen que permeten a Feijóo esgarrapar escons a més regions i anar aplanant el camí per arribar a aquesta majoria suficient que li permeti no dependre de Vox.
L'equip de Feijóo maneja dades demoscpiques --analitza també les enquestes que s'estan publicant aquests dies-- que confirmen el creixement del PP "tant a la dreta com a l'esquerra", que va obtenir 89 escons en les generals del novembre del 2009 amb Pablo Casado com a líder del partit. "Podem pujar 60 escons", asseguren fonts de la direcció del PP, que afegeixen que amb aquest augment s'engrandiria encara més l'avantatge respecte dels socialistes.
De fet, fonts del PP presumeixen del transvasament de vot del PSOE al PP que en la cúpula popular van arribar a xifrar en més de 800.000 fa tres mesos i que ara estan convenuts que ha crescut. Feijóo ha centrat bona part de la seva campanya del 28-M a apellar els "socialistes avergonyits" i "decebuts" amb les polítiques de Sánchez i repetir aquesta mateixa estratgia en les generals de juliol.
"CRÉIXER A LA DRETA I A L'ESQUERRA"
De la mateixa manera, consideren que l'estratgia de Feijóo d'apellar al vot útil per "derogar el 'sanchisme'" est donant els seus fruits entre els votants del partit de Santiago Abascal, una formació amb una alta fidelitat de vot. "Hem aconseguit frenar l'auge de Vox", sentencien, després que molts sondejos apunten que aquesta formació ara no arribaria als 52 escons que va aconseguir el 2019.
Per tot aix, fonts de Génova sostenen que el PP ha aconseguit créixer "a la dreta i a l'esquerra" i ara est "en condicions de competir per un Govern central en solitari". "Som punt de trobada entre sensibilitats d'esquerra, centre i dreta", proclamen les fonts. La majoria absoluta al Congrés se situa en els 176 escons i, segons les dades que maneja el PP, es pot quedar a poc més d'una vintena de diputats per sota.
Així, a la caserna general dels populars subratllen que la "capacitat de creixement del PP és brutal" a tots els territoris, en comparació dels comicis del 2019, una perspectiva que el pot portar a aconseguir ara 60 diputats més que llavors. Al Senat, prossegueixen, el pronstic és similar.
El PP nega preocupació pel registre del projecte Sumar i assegura que "com més afebleixi" aquesta part de l'esquerra el PSOE de Sánchez, "millor" per Feijóo. A més, creuen que "la sagnia" de vots del cap de l'Executiu central el 28 de maig es pot incrementar al juliol amb Sumar "devorant-lo" a la seva esquerra i el PP "devorant-lo" pel centre, segons fonts consultades per Europa Press.
PUJAR A ANDALUSIA, COMUNITAT VALENCIANA, CATALUNYA O EUSKADI
Després de la victria del PP en els comicis del 28-M, el PP espera que aquest "desig de canvi" ara es traslladi en més escons al Congrés i al Senat, sobretot en autonomies com Andalusia o la Comunitat Valenciana, que ara governen i que no tenien fa quatre anys. En el cas d'Andalusia, el PSOE va treure llavors 25 escons i el PP en va obtenir 15, i dona per descomptat que ara capgiraran els resultats.
El PP també confia a augmentar la seva representació a Catalunya, on només va aconseguir dos escons el 2019, lluny dels 13 dels socialistes o els 13 d'ERC. El seu millor resultat va ser el 2000, quan el partit va arribar als 12 diputats. Amb l'altra majoria absoluta de Mariano Rajoy, es van mantenir en 11 i després van ser decreixent, fins a cinc diputats el 2015 i dos el novembre del 2019.
Un altre objectiu del PP és tenir més escons al País Basc. Fa quatre anys només en va aconseguir un per Biscaia, que ocupa Bea Fanjul, per per uns centenars de vots (se'l va emportar Bildu) no va aconseguir el d'laba, província que encapalava llavors Javier Maroto, que havia estat alcalde de Vitria. Poc després, Casado li buscava lloc a la cambra alta com a senador per designació autonmica per Castella i Lleó.
