MADRID 13 set. (EUROPA PRESS) -
La Generalitat va pagar més de 750.000 euros a la companyia informàtica IBM per a la construcció del sistema SPRIU, l'aplicació amb la qual segons la investigació que porta el Jutjat nombre 13 de Barcelona, havia estat pensada per reemplaçar l'Agència Tributària estatal en una hipotètica Catalunya independent.
Així consta en el sumari d'actuacions del Jutjat nombre 13 de Barcelona, al que ha tingut accés Europa Press, que investiga l'organització i finançament del referèndum de l'1 d'octubre, així com la presumpta creació d'"estructures d'Estat" a Catalunya, amb fons de l'erari públic, per garantir la viabilitat administrativa d'aquesta comunitat autònoma si la consulta de l'1-O triomfava i s'escindia d'Espanya, amb eines com l'SPRIU.
Es tracta d'un sistema informàtic que segons va concloure la Policia judicial, van dissenyar IBM i SAP en col·laboració amb el centre de tecnologies CTTI de la Generalitat per gestionar l'agència Tributària catalana i que va resultar ser massa ambiciós com per tramitar els impostos que per competència corresponen a una comunitat autònoma, la qual cosa va portar als agents a concloure que el pla era "acabar suplint" a l'AEAT en una hipotètica Catalunya independent.
Després d'aquest informe, l'instructor del 13 va ordenar a IBM i SAP que facilitessin immediatament "tota aquella documentació", des de contractes fins a actes de reunions passant per extractes de comptes bancaris i factures, relativa a l'"encàrrec, la direcció, desenvolupament i la facturació del sistema SPRIU".
En concret, volia els "evolutius, plecs de condicions, modificats de contractes, sol·licituds, ordres o comunicacions realitzades per la Generalitat de Catalunya, qualsevol que sigui el tipus de mitjà utilitzat, contractes, factures, justificants d'hores de treball, expedients de treball, extractes de comptes bancaris, presentacions, acta de reunions, informes tècnics, etcètera".
Les dues companyies van contestar per escrit encara que en el cas de SAP no hi ha xifres econòmiques. IBM informa al jutge que en total, la quantia dels seus serveis facturats a la Generalitat per l'SPRIU ascendeix a 753.102,3 euros, dels quals 241.382 corresponen a l'oferta relativa a l'encàrrec, 16.162,2 (sense IVA) per la desactivació, i 511.720 euros pel Gestor d'Entrades.
No obstant això, la Guàrdia Civil sol·licitava al jutge que intervingués els correus electrònics del director d'SPRIU a IBM i el seu responsable de gestió des de l'1 de gener del 2015, fins al 15 d'octubre del 2017, però no s'ha atès la seva pretensió perquè segons l'acte, "excedeix l'objecte de la investigació", en la qual "únicament tindrien rellevància les actuacions realitzades des que es va activar el projecte de celebració del referèndum".
UN CADASTRE CATALÀ
D'altra banda, la Guàrdia Civil va apuntar en aquest mateix informe la intenció dels responsables del Govern de confeccionar un Cadastre desvinculat del nacional, davant del que el jutge va sol·licitar a l'Institut Cartogràfic i Geogràfic de Catalunya que lliurés "tota aquella documentació", incloent factures, documentació comptable o informes d'assessoria i esborranys, que hagués pogut realitzar "per a qualsevol dels departaments que conformen la Generalitat o tercers" si estan "relacionats amb la creació d'un Cadastre" per a l'Executiu autonòmic.
El jutge inclou específicament en el requeriment a l'Institut Cartogràfic un esment a tota la documentació sobre un cadastre català "que hagués pogut contractar-se amb qualsevol departament depenent de la Secretaria d'Hisenda o altres organismes de la Generalitat".
En la seva resposta, el Cartogràfic declara que "l'Institut no ha facturat quantitat alguna relacionada amb la formació d'un cadastre català, ja sigui de la Generalitat de Catalunya, les seves entitats públiques o a tercers" i no s'ha executat "cap contracte" sobre aquest tema.
