Investiguen també una factura de més de 12.000 euros del transport d'equips als col·legis
BARCELONA, 16 Oct. (EUROPA PRESS) -
La Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat es va gastar uns 2.800.000 euros en la compra dels 7.000 ordinadors que es van utilitzar en les taules de votació durant la consulta sobre la independència del 9 de novembre del 2014, han informat a Europa Press fonts judicials.
El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas; l'exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament en funcions, Irene Rigau, van justificar en les seves declaracions com a imputats davant del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) que ja estava prevista aquesta adquisició per a ús docent i que puntualment es van aprofitar en les més de 6.500 taules de votació per gestionar la participació el 9N.
Segons les mateixes fonts, també existeix una factura girada a la Conselleria de més de 12.000 euros pel transport del material informàtic als centres de votació i que figura entre la documentació que investiga el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que manté imputats a Mas, Ortega i Rigau per presumpta desobediència en organitzar el 9N després del veto del Tribunal Constitucional (TC).
El TSJC ha demanat al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI), a petició de la Fiscalia, l'expedient complet de la compra d'aquest material informàtic per a la Conselleria i també tota la documentació relacionada amb aquest transport, entre unes altres dades.
Les diligències del cas 9N continuarà dilluns amb la declaració de nous testimonis --entre els quals hi ha, tècnics del CTTI--, després que el president Mas declarés dijous davant del TSJC durant una mica més d'una hora en la qual s'ha reivindicat com a principal responsable i promotor polític de la consulta, que denomina procés participatiu.
"LEGALITAT I IMPARCIALITAT"
En la seva declaració, Mas es va negar a contestar a les preguntes del fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled --que va estar acompanyat pel fiscal superior de Catalunya, Jose María Romero de Tejada-- al·ludint a les diferències de criteri entre la Fiscalia catalana i la Fiscalia General de l'Estat, que, segons ell, "va imposar" a la primera la interposició de la querella; tampoc va contestar l'acusació popular representada per Manos Limpias.
Segons fonts judicials, el fiscal va respondre al moment al president que la Fiscalia és única per tot Espanya i que actua d'acord amb criteris de "legalitat i imparcialitat" i, a continuació, ha afegit que actua amb imparcialitat tant en els seus interrogatoris com quan es va negar que el 9N es retiressin les urnes, com s'havia promogut des d'alguns àmbits.
