Publicat 01/03/2019 13:32

La Generalitat va gastar 17 milions en l'agncia tributria de la República segons la Gurdia Civil

Carles Puigdemont i Quim Torra en una conferncia a Blgica (arxiu)
Thierry Roge/BELGA/dpa

Un informe de la Gurdia Civil desvela una estratgia per gestionar la recaptació de recursos per finanar pensions i prestacions socials

MADRID, 1 març (EUROPA PRESS) -

La Gurdia Civil xifra en 17 milions els diners que va gastar la Generalitat de Catalunya, presidida en aquell moment per Carles Puigdemont, per desplegar l'Administració Tributria que pretenien que fos de la República catalana. A més, havien fet un clcul de 500 milions per al desplegament complet i una estratgia per gestionar les pensions i prestacions socials que ara fa la Tresoreria General de la Seguretat Social, segons la documentació que es va confiscar a l'exsecretari d'Hisenda Josep Lluís Salvadó, un dels homes d'Oriol Junqueras.

Així consta en un dels últims informes, al qual ha tingut accés Europa Press, que ha entregat l'Institut Armat al Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona, que investiga la constitució d'estructures d'estat a Catalunya i la implicació en el referndum illegal de l'1 d'octubre de la Generalitat.

Segons aquest document, els investigadors consideren que aquests 17 milions es distribueixen de la següent manera: 200.000 euros per al desenvolupament del Codi Tributari; 7,8 milions en el desplegament de la Junta de Tributs, el Consell Fiscal i l'Institut d'Investigació Fiscal; 4,5 milions per al desplegament territorial de l'administració tributria i 4,92 milions en la implementació del sistema e-Spriu, si més no en les sis fases inicials.

En resum, diu l'informe de Gurdia Civil, "s'infereix que s'han invertit prop de 17 milions d'euros en el desplegament de l'administració tributria com a pas intermedi per aconseguir la plena sobirania fiscal del futur estat catal".

Totes aquestes dades es dedueixen de l'anlisi del document d'un llapis de memria que va ser confiscat al Secretari d'Estat d'Hisenda, Josep Lluís Salvadó. Es tracta d'un document de treball fet per la Conselleria de Vicepresidncia, Economia i Hisenda, dirigit per Oriol Junqueras, que est sent jutjat des de fa dues setmanes al Tribunal Suprem, entre d'altres delictes, pel de malversació de fons públics.

El text contenia les mesures de coordinació, supervisió i seguiment de les activitats i mesures destinades a la creació de l'estat catal i que afectaven bsicament l'mbit tributari.

La Gurdia Civil admet que, encara que algunes de les mesures s'"integren en la via autonmica", suposen un "pas intermedi" per anar-ne implementant moltes d'altres amb l'objectiu últim de "crear l'estat catal i garantir la viabilitat econmica".

Per aconseguir aquest objectiu, en el document de Vicepresidncia de la Generalitat es van quantificant els recursos econmics, humans i materials que calen per implementar l'ens i la normativa per la qual es regularien.

Les mesures que es plantegen estan relacionades amb el desenvolupament de l'estructura jurídica del Codi tributari de Catalunya, l'estructura organitzativa de l'administració tributria, la implementació del sistema de gestió e-Spriu, les bases de dades fiscals, els convenis tributaris internacionals, el desenvolupament de competncies tributries i la recaptació de contribucions per finanar la protecció social.

Estava previst que aquest marc jurídic de la pretesa futura república l'establís la llei 17/2017 d'1 d'agost, del Codi Tributari, que havia de contenir quatre lleis, segons l'agenda Moleskine que es va intervenir a un altre dels homes de confiana de Junqueras, Josep Maria Jové. Dos d'elles havien d'esgotar la via autonmica i les altres dues ja en quedarien fora, és a dir, serien lleis de desconnexió.

Per aquest motiu, Carlos Viver, qui se'l considera un dels artífexs de l'arquitectura jurídica de la futura República, va explicar que seria un repte aprovar aquesta llei perqu era clarament inconstitucional.

No obstant aix, segons explica la Gurdia Civil, la Llei 17/2017 d'1 d'agost es va cenyir al marc autonmic perqu no contenia la regulació de les duanes del futur estat, ni l'Agncia de Propietat Immobiliria, ni tampoc l'oficina catalana de Fiscalitat Internacional, que eren els rgans que sabien que podien ser declarats inconstitucionals. No obstant aix, els investigadors deixen clar que la Generalitat estava treballant en el desenvolupament d'aquests organismes.

500 MILIONS MÉS I 7.000 FUNCIONARIS DE TRIBUTS

Segons l'anlisi de la documentació de Salvadó, l'Institut Armat considera "evident" que els responsables de la Generalitat estaven planificant la desconnexió i ja havien calculat que el desplegament de l'Administració Tributria exigiria 499.869.73 euros, és a dir, gairebé 500 milions d'euros, així com l'increment de la plantilla en unes 7.000 persones.

No obstant aix, en aquesta quantitat no s'inclou el cost que hauria calgut per desplegar les duanes o l'agncia de la propietat immobiliria.

Aquesta documentació intervinguda a un dels homes de confiana de Junqueras també contenia els plans per crear l'Oficina de Fiscalitat Internacional, "tot i saber" que no disposen de competncies per fer-ho. Aquesta previsió, incloa la preparació d'un conveni internacional per evitar la doble imposició amb Espanya, utilitzant el model de l'OCDE i partint de la hiptesi de garantir els avantatges d'aplicar les directives comunitries.

La conclusió dels investigadors és que la Conselleria de Vicepresidncia i la secretaria d'Hisenda, han estat treballant en la "desconnexió", tal com es reconeix obertament en el document. En concret, recalquen, ho han estat fent per "esgotar" el que s'anomena la via autonmica per a la qual cosa han valorat els actius immobiliaris d'Espanya a Catalunya, amb la finalitat d'incorporar-los al patrimoni de la Generalitat.

A més, havien aprovat el desenvolupament normatiu el marc del qual l'establia la llei del Codi Tributari de Catalunya de l'1 d'agost del 2017 i havien dissenyat l'estructura organitzativa de la futura administració tributria.

Per quest motiu, l'informe policial assenyala que, sobre la base d'aquests fets i les xifres que del document de Salvadó, es pot afirmar que parteix dels recursos que tenien previst gastar, "s'han disposat efectivament", perqu havien activat la Junta de Tributs, el Consell Fiscal, l'Institut d'Investigació Fiscal i havien incrementat la plantilla en unes 700 persones, i van millorar el sistema Gaudí i activar el sistema e-Spriu.

Afirmen, a més, que encara que aquests elements es van activar en la via autonmica "es consideraven necessaris per a l'administració tributria del futur estat catal".

De fet, el mateix Quim Torra, quan encara no era el president de la Generalitat, va reconixer en la presentació del seu llibre 'Els últims 100 metres', que s'estaven creant "d'amagat", "per sota de la taula", les estructures d'estat necessries per materialitzar la desconnexió de Catalunya de l'Estat espanyol.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés