El Homrani critica que es posés "en dubte" el dret a vaga en el conflicte dels 'riggers'
BARCELONA, 17 nov. (EUROPA PRESS) -
La Generalitat est investigant per qu va deixar de fer servir més de 80 milions d'euros procedents de fons europeus per a polítiques d'ocupació entre els anys 2013 i 2015, en un context de crisi econmica i retallades pressupostries.
En una entrevista a Europa Press, el conseller de Treball, Assumptes Socials i Famílies de la Generalitat, Chakir el Homrani, ha explicat que han tingut constncia d'aquesta qüestió des que es va publicar en una resposta parlamentria i que treballen perqu no torni a passar.
"Estem analitzant els diversos motius, perqu sempre és multicausal. Mai és per un motiu concret, sempre és per diverses sumes de motius", ha sostingut El Homrani.
El Govern catal no va fer servir fons assignats pel Fons Social Europeu (FSE) que podrien haver estat emprats pel Servei Públic d'Ocupació de Catalunya (SOC), organisme adscrit a la Conselleria de Treball de la Generalitat que té les competncies en matria d'ocupació.
Van ser concedits en el període comprs entre 2013 i 2015, per s'haurien d'haver planificat i incls en els Pressupostos de la Generalitat dos anys abans, de 2011 a 2013, quan el president era Artur Mas i el conseller de Treball era Francesc Xavier Mena fins a desembre de 2012 i Felip Puig fins el 2016.
El conseller ha exposat com una de les causes que "no hi havia capacitat de cofinanament" per part del Govern de Catalunya en ser un moment de crisi econmica, ja que els programes del SOC que s'impulsen amb aquests fons es financen a mitges entre la Unió Europea i la Generalitat.
Ha assenyalat que també van poder passar "motius que estan fora de la m del SOC", com que les entitats i associacions que executen els programes no poguessin justificar la despesa.
I és que el SOC s'encarrega de dissenyar i implementar els programes, que acostumen a executar tercers, i que després s'ha de justificar la despesa davant la UE, en ser finanats a mitges.
FONS ACTUALS
Els fons no utilitzats pel Govern catal corresponen al període de sis anys anterior del FSE, de 2007 a 2013, i El Homrani ha assegurat que actualment "no hi ha cap incidncia" en els fons atorgats en el sexenni posterior, comprs entre 2014 i 2020.
El Homrani ha remarcat que el Governde Catalunya no es pot permetre que es tornin a desaprofitar recursos per a polítiques d'ocupació, sobretot, tenint en compte que a Catalunya la taxa d'atur és "encara molt elevada".
"El que hem de fer és que no passi i aix ho estem fent perqu volem aprofitar tots els recursos per a la inserció laboral de les persones", ha exposat.
SOBRE EL DRET A VAGA
El conseller de Treball ha criticat que es posessin "en dubte" el dret a vaga durant el conflicte al Sónar dels 'riggers', que van convocar vaga per protestar pel nou procés de licitació del servei que Fira de Barcelona estava duent a terme.
Els muntadors d'escenaris demanaven que s'inclogués en les condicions que portaven prestant aquest servei des de feia 12 anys, i un jutjat va desestimar l'adopció de mesures cautelars en considerar que la vaga podia perjudicar a tercers.
La decisió judicial va permetre que Fira de Barcelona pogués contractar altres empreses per muntar els escenaris i installacions del festival de música, que es va poder celebrar malgrat la convocatria de vaga.
"Es va judicialitzar (el conflicte) i la resolució que hi va haver pot posar en dubte alguns elements del dret de vaga. I al meu aix sí que em preocupa. Crec que que des del Departament ho hem de dir. Ens preocupa que des dels mbits judicials, amb el respecte al poder judicial, es poden limitar drets que considerem essencials", ha defensat.
La Generalitat, a través de la Conselleria d'Empresa i Coneixement, l'Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comer de Barcelona formen part dels rgans de govern de Fira de Barcelona.
El Homrani ha remarcat que es va posicionar públicament quan es va produir el conflicte, per ha posat el focus, més enll de la gestió de Fira de Barcelona en aquest conflicte, en les conseqüncies de la decisió judicial que es va prendre durant la convocatria de vaga a l'estiu.
Ha subratllat també que la sentncia no només perjudica els treballadors en general, sinó que especialment ho fa als qui se subcontracten, com els 'riggers': "Per qu, llavors, diem que els subcontractats no tenen dret a vaga?".
AUGMENT DELS ERE
El titular del departament de Treball ha alertat que la majoria dels Expedients de Regulació d'Ocupació (ERE) que s'estan presentant recentment a Catalunya no estan justificats per causes econmiques.
"La gran majoria no són per motius econmics", ha recalcat i ha raonat que se sustenten sobretot per qüestions organitzatives i productives.
El Homrani ha avisat que en els tres primers trimestres de 2019 s'han presentat ja més ERE que en tot 2018: 311 davant dels 302 de fa un any.
Ha reiterat la seva demanda de restablir l'Autorització Administrativa, eliminada en l'última reforma laboral i que permetia parar a les administracions aturar l'ERE, com a eina de gestió del mercat laboral: "Hem de recuperar-la".
El Homrani ha sostingut que a Catalunya i la resta d'Espanya "és tan fcil" plantejar un ERE que les multinacionals ho fan perqu saben que no se'ls podr discutir, encara que no hi hagi motius econmics.
