Els jutjats emeten 32.000 sentències en català i gairebé set vegades més en castellà
BARCELONA, 23 jul. (EUROPA PRESS) -
El conseller de Justícia de la Generalitat, Germà Gordó, i el de Cultura, Ferran Mascarell, han signat aquest dimarts cinc acords marc amb els principals col·legis professionals del món del dret per fomentar que el català sigui la llengua vehicular en l'Administració de Justícia.
Gordó ho ha defensat com un dels "principals objectius" de la seva Conselleria, després d'haver advertit un descens del 7,4% a l'ús del català en les sentències des del 2005: durant 2012 han estat el 12,7%, respecte al 20,1% de sentències en català que es van emetre el 2005.
També ha explicat que el 2012 es van emetre 32.479 sentències i 2,2 milions de documents a tràmit en català, mentre que els lliurats en castellà han estat 222.849 sentències --set vegades més-- i més de 15,4 milions de documents, unes xifres que "cal tornar a remuntar" i arribar al 50%.
Mascarell ha remarcat la necessitat d'aconseguir que "el català sigui la llengua habitual" de l'Administració de Justícia, el que engrandirà les opcions lingüístiques dels ciutadans i aportarà màximes de qualitat entre els professionals.
Per aquesta raó, ha explicat que la Generalitat ha reafirmat el seu compromís per impulsar l'ús del català en els àmbits jurídic i judicial, mitjançant cinc acords que facilitaran informació, formació i eines lingüístiques a 20.000 professionals de l'advocacia, 1.000 procuradors, 440 notaris, 160 registradors i al voltant de 4.000 graduats socials.
Segons han coincidit el president del Consell de l'Advocacia Catalana (Cicac), Miquel Samper, i el degà del Col·legi de Notaris de Catalunya, Joan Carles Ollé, cal seguir treballant i fent acords que amplifiquin els signats en 2000 i 2008 amb els advocats, el 2010 amb els procuradors, en 2009 i 2011 amb els notaris i el 2010 amb els registradors.
Ollé ha afirmat que "a poc a poc es van veient resultats tangibles" en les notaries, gràcies al treball constant que està fent tot el col·lectiu jurídic, tot i que ha dit que encara cal seguir avançant cap a un ús més normalitzat del català en les escriptures i en els despatxos.
Per al president del Consell de Col·legis de Procuradors de Tribunals de Catalunya, Ignacio López, es tracta d'una assignatura pendent de tota la societat: "Els procuradors farem esforços, però també els han de fer altres", amb esforç i compromís.
El degà del Deganat Autonòmic de Resgistradors de la Propietat Mercantil i Béns Mobles de Catalunya, Anton Giner, i el president del Col·legi de Graduats Socials de Catalunya, Vicenç Cardellach, també s'han mostrat satisfets amb els acords, i han remarcat la importància de la unitat per seguir avançant.
PROPOSTA DE CIU
Gordó ha recordat la proposició de llei que CiU ha registrat al Congrés dels Diputats per modificar la llei del Poder Judicial, amb la finalitat que jutges i fiscals el destí dels quals sigui Catalunya coneguin el català: "Crec que és urgent i necessari que es pugui exigir a fiscals i jutges que coneguin el català".
Per al conseller de Justícia, aquest requisit seria una "mostra de respecte" cap als ciutadans, cap al català i cap a l'Administració de Justícia, que ara mateix és el segon àmbit en el qual la normalització està menys avançada, després del cinema.
Segons Samper, el principal problema és "la por" que té molta gent cap a la figura del jutge, que moltes vegades ve d'altres províncies espanyoles, i té dificultats per comprendre la llengua autòctona de Catalunya.
